Conjuntura empresarial i industrial

L’emergència sanitària provocada pel Covid-19 aboca a la indústria metropolitana a una nova recessió. Òbviament, l’impacte final difereix notablement a les diferents branques productives.

La indústria agroalimentària, la química i la farmacèutica, pel seu caràcter d’activitats essencials, s’han vist molt menys afectades que la resta de branques entre les que cal ressenyar el metall, l’automobilístic i el tèxtil. El confinament de la població ha limitat a la mínima expressió el consum privat, alhora que les exportacions han ensopegat igualment amb el confinament decretat a la majoria de països europeus. Un tancament gairebé total del mercat, tant intern com extern, sense precedents que serveixin de referència, que tot i ser temporal planteja l’interrogant de com renaixerà després de la pandèmia. Tant en ritme com en hàbits de consum. L’escassetat d’empreses grans capaces d’actuar com a tractores d’activitat i nous productes i especialment, de centres de decisió, pot ser un obstacle afegit a l’hora de superar aquesta situació crítica.