Impressió

Construcció

Sembla que el sector constructor no sap o no està dotat de la capacitat d’aterratge suau. Accelera amb relativa facilitat però mai abans d’hora i acostuma a desaccelerar tard, quan la col·lisió és inevitable. Bàsicament perquè una bona part de la seva producció requereix terminis llargs. Tot i que la crisi amb la que tancarà la dècada no es responsabilitat seva, l’impacte s’espera majúscul.

Superats i quasi oblidats l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008) i el posterior sexenni de crisi, el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país, s’ha revelat un tràngol llarg i duríssim que ha requerit el sanejament i reconstrucció del sector. Quan semblava que aquest objectiu era plenament a l’abast, la irrupció d’un desastre natural en forma de pandèmia ho ha trastocat tot. Està per veure quin serà l’impacte final d’aquesta crisi global sobre l’economia barcelonina i en concret sobre la construcció, però no sembla exagerat aventurar que serà enorme i comportarà canvis profunds. Sembla descartat que la sortida del pou passi per la reactivació del sector. Més aviat al contrari. L’evolució de la licitació pública els darrers anys i l’augment de l’endeutament públic que provocarà la crisi apunten en aquest sentit.