Construcció d'habitatges

La construcció residencial tampoc ha esquivat la pandèmia. Després de nou trimestres consecutius posant en el mercat metropolità una mitjana de dos mil cinc cents habitatges nous cada trimestre, durant el darrer, marcat pel confinament de la població i la paràlisi d’una bona part de l’activitat econòmica, aquesta dotació s’ha reduït a poc més de la meitat.

Abans que la pandèmia de la covid-19 capgirés en un obrir i tancar d’ulls una bona part d’allò que consideràvem normal en la vida diària, l’activitat econòmica ja deixava entreveure un cert alentiment del ritme de creixement. Una dinàmica que, a banda de factors interns de caire polític, s’ha nodrit del convuls procés que ha marcat la sortida del Regne Unit de la UE i de la onada de proteccionisme que ha exhibit sense complexos i en diferents direccions i intensitats l’executiu estatunidenc.

En aquest entorn de creixent incertesa i de pèrdua de dinamisme del mercat laboral, era d’esperar que la promoció residencial privada moderés el seu ritme expansiu tot i l’excepcional moment que vivia el mercat immobiliari des de l’òptica financera. Però l’estat d’alarma decretat a mitjan març i que s’ha allargat tres mesos amb el corresponent confinament de la població, pèrdua de producció, rendes i llocs de treball,  aboca al sector promotor a un escenari futur extraordinàriament incert. El lleu creixement que mostraven les dades de construcció residencial del primer trimestre d’enguany només servirà per mitigar la davallada que s’espera en termes anuals i que ja s’ha començat a divisar durant el segon trimestre. El resultat a contracorrent de Barcelona s’ha de relativitzar pel baix volum d’obra del període de referència.