Construcció d'habitatges

La construcció residencial també pateix les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Després de gairebé dos anys i mig posant en el mercat metropolità una mitjana de dos mil cinc cents habitatges nous cada trimestre, la irrupció de la covid-19 ha provocat que aquesta dotació s’hagi reduït un trenta per cent. 

En un context de creixent incertesa i de pèrdua de dinamisme del mercat laboral, per la pandèmia però també per un inevitable refredament del creixement de l’economia després d’un quinquenni notablement expansiu, era d’esperar que la promoció residencial privada moderés el seu ritme expansiu tot i l’excepcional moment que vivia i viu el mercat immobiliari des de l’òptica financera. Però l’estat d’alarma decretat a mitjan març de l’any passat, que es va allargar tres mesos amb el corresponent confinament de la població i la segona onada de contagis que va obligar a noves restriccions, han generat pèrdues quantioses de producció, rendes i llocs de treball, abocant al sector promotor a un escenari futur extraordinàriament incert pel que fa a la demanda d’habitatge. Una demanda que, a conseqüència de la crisi de salut pública i l’extensió a nous col•lectius de la possibilitat de treballar des de casa, ha començat a mostrar canvis quantitatius, qualitatius i de localització geogràfica.

El lleu creixement que mostraven les dades de construcció residencial del primer trimestre de 2020 ha servit per mitigar la davallada de les xifres anuals. Les dades a contracorrent de Barcelona, un retrocés mínim, s’han de relativitzar pel baix volum d’obra del període de referència i sense perdre de vista l’apatia promotora del trienni 2015-2017, quan a la resta del país la tònica era expansiva.