Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità

La construcció residencial mostra dinàmiques locals pròpies als diferents municipis i comarques metropolitanes amb el denominador comú de variacions positives durant el primer trimestre d’enguany. La del Maresme es ressent de la trajectòria fortament expansiva del bienni anterior.

Les xifres d’habitatges iniciats durant el primer trimestre d’enguany no alteren les diverses lectures que permetien les dades de 2019. A banda de constatar la impossibilitat de mantenir el fort ritme de creixement del darrer bienni a una bona part de les grans ciutats i comarques metropolitanes, permeten observar un progressiu però lent desplaçament de la promoció residencial des de les grans ciutats cap a la resta del territori. En només tres anys el nombre d’habitatges iniciats a les 17 ciutats més poblades de la regió metropolitana ha perdut uns quatre punts percentuals, del 50% al 46% del total. Una pèrdua que hauria estat més intensa sense el dinamisme constructor que s’ha observat a la capital i a les altres cinc urbs més poblades de Catalunya. La promoció residencial a les ciutats mitjanes s’ha mogut amb peus de plom.

En termes agregats, els gairebé deu mil habitatges que s’han iniciats durant els darrers dotze mesos al conjunt de l‘Àmbit Metropolità no aconsegueixen igualar o superar la dotació de 2018 però s’imposen clarament a les corresponents dotacions del trienni 2015-2017. En conseqüència, la contenció del creixement de noves promocions és un fenomen metropolità a més de barceloní. I fins a cert punt, català. En aquest cas, sembla que la reactivació de la promoció de segones residencies ha ajudat a suavitzar la creixent atonia que afecta al sector més depenent de l’habitatge habitual.