Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità

La construcció residencial a les comarques metropolitanes mostra com a denominador comú variacions negatives en l’acumulat anual, a banda de les lògiques dinàmiques locals a diversos municipis.

Les xifres d’habitatges iniciats durant els primers nou mesos de 2020 homogeneïtzen les diverses lectures que permetien les dades de 2019. A banda de constatar, ja abans de la pandèmia, la impossibilitat de mantenir el fort ritme de creixement del darrer bienni a una bona part de les grans ciutats i comarques metropolitanes, permeten observar un progressiu però lent desplaçament de la promoció residencial des de les grans ciutats cap a la resta del territori. Després d’un trienni en el que les 17 ciutats més poblades de la regió metropolitana han acumulat més del 65% dels habitatges nous, enguany apunten a una pèrdua d’uns cinc punts percentuals. Una pèrdua que hauria estat més intensa sense el dinamisme constructor que s’observa a la capital i a l’Hospitalet de Llobregat. La promoció residencial a la resta de ciutats grans i mitjanes s’ha mogut amb peus de plom després de dos anys de notable creixement. Serà interessant veure si aquesta tendència es manté a mitjà i llarg termini després de l’experiència del confinament i les restriccions de mobilitat i a mesura que avanci la digitalització de l’economia.

Una simple ullada a les dades dels primers nou mesos de 2020 permet observar que el ritme de construcció a la majoria del grans municipis de l’Àmbit Metropolità s’ha alentit notablement en relació al del bienni anterior. Una activitat, la promoció d’habitatges nous, que de ben segur es veurà molt afectada per la incertesa que genera l’evolució de la pandèmia i el seu impacte en l’economia i el mercat de treball. La disponibilitat de finançament a un cost excepcionalment baix pot contribuir a mitigar el recel de la demanda solvent.