Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità

La construcció residencial a les comarques metropolitanes està lluny de recuperar el dinamisme mostrat durant el trienni 2017-2019. La pandèmia l’ha enganxat amb molta oferta nova en procés de comercialització. Atès el radical canvi d’expectatives que ha provocat la pandèmia, és lògic que s’alenteixi la reactivació d’alguns projectes frenats per la crisi de salut pública.

De les xifres d’habitatges iniciats el darrer any convé retenir-ne dos apunts: que la relativa estabilització de les dades corresponents a Barcelona ha limitat la contracció del conjunt de l’Àmbit Metropolità a només un 21% i que s’observa un cert desplaçament de la promoció residencial des de les grans ciutats metropolitanes cap a la resta del territori. Una tendència a la descentralització de la nova oferta residencial sense massa recorregut si la distribució dels habitatges iniciats durant el primer trimestre d’enguany es manté la resta de l’any. 

Després d’un trienni en el que les 17 ciutats més poblades de la regió metropolitana han acumulat més del 65% dels habitatges nous, les xifres de 2020 van confirmar una pèrdua d’uns cinc punts percentuals. Una pèrdua relativa que hauria estat més intensa sense el dinamisme constructor mantingut a la capital i a l’Hospitalet de Llobregat. La promoció residencial a la resta de ciutats grans i mitjanes està avançant amb peus de plom després de dos anys de notable creixement.

Una simple ullada a les dades del primer trimestre d’enguany permet constatar que el ritme de construcció als cinc municipis més poblats de l’Àmbit Metropolità (i en algun de més petit) s’ha recuperat amb relativa força i anuncien una dotació anual igual o superior a la de 2020. Momentàniament, el lideratge l’ostenta l’Hospitalet de Llobregat.