Impressió

Conjuntura sectorial

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1)
Període Barcelona Barcelonès Àmbit
Metropolità
Catalunya
ds.2012 8.212 9.705 18.320 30.229
ds.2013 8.063 9.498 17.643 28.672
ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454
ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947
ds.2016 8.866 10.567 20.226 32.322
  
mç.2017 9.012 10.778 20.670 33.122
jn.2017 9.126 10.952 21.093 33.810
st.2017 9.109 10.942 20.924 33.447
ds.2017 9.130 10.979 20.987 33.380
mç.2018 9.320 11.211 21.515 34.348
jn. 2018 9.433 11.369 21.959 35.053
st. 2018 9.312 11.233 21.638 34.512
ds. 2018 9.401 11.317 21.817 34.593
mç.2019 9.598 11.593 22.434 35.664
jn. 2019 9.608 11.654 22.544 35.991
st.2019 9.429 11.471 22.098 35.216
ds.2019 9.452 11.506 22.226 35.178
mç.2020 8.663 10.525 20.255 32.408
1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.

Variació (%) Barcelona Barcelonès AMB Catalunya
mç 20120/mç 2019 -9,7 -9,2 -9,7 -9,1
ds 2019/ds 2018 0,5 1,7 1,9 1,7
ds 2018/ds 2017 3,0 3,1 3,1 3,4

L’augment de capacitat productiva que els darrers anys han protagonitzat la construcció i els serveis immobiliaris a la capital deixa pas a la consolidació dels volums assolits.

L’evolució del nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris durant la major part de 2019 permet entreveure un canvi de cicle. Després d’un quinquenni (2014-2018) de trajectòria expansiva que va fer possible recuperar una part de la capacitat productiva destruïda durant la darrera crisi, les darreres xifres disponibles mostren una notable desacceleració del creixement que aboca a una imminent estabilització al conjunt del país com la que ja es pot observar a Barcelona. Un canvi d’escenari que arriba de manera relativament sobtada i abans d’esgotar el potencial de creixement com a conseqüència de l’empitjorament del clima empresarial i dels índexs de confiança del consumidor. La pèrdua d’impuls de l’economia de la UE a remolc de les mesures proteccionistes imposades pels Estats Units i la incertesa sobre el desenllaç del Brexit han frenat el creixement de l’economia catalana, ja molt afectada per una crisi política interna enquistada i un govern central instal·lat durant la major part de l’any en la provisionalitat.

Tot i que els dos segments del negoci han superat clarament els mínims registrats durant la recessió econòmica de començament de la dècada,

PIB sectorial i nombre de treballadors

La pandèmia del coronavirus s’ha fet sentir especialment en el dinàmic i canviant teixit productiu de la construcció. En només quinze dies de confinament i paràlisi de l’activitat econòmica han baixat la persiana prop del deu per cent de les empreses del sector.

L’evolució durant la major part de 2019 del nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris ja permetia entreveure un canvi de cicle que la crisi associada al Covid-19 ha avançat i accentuat més enllà del que ningú podia imaginar. Després de sis anys (2014-2019) de trajectòria expansiva que havia fet possible recuperar una part rellevant de la capacitat productiva destruïda durant la darrera crisi, les xifres de tancament del primer trimestre d’enguany ens retornen a un passat recessiu que és encara molt present. Un canvi dramàtic d’escenari que arriba de la mà d’una catàstrofe natural. Un canvi que, en una versió molt més assimilable ja s’intuïa com a conseqüència de l’empitjorament del clima empresarial i dels índexs de confiança del consumidor.

Els indicadors del mercat laboral, amb un retrocés interanual de l’ordre del set per cent del nombre d’ocupats, han estat els primers a començar a quantificar la magnitud de l’impacte inicial de la crisi provocada pel coronavirus. En la mateixa línia, el nombre d’empreses mostra una incidència fins a cert punt més intensa, imputable a un teixit empresarial especialment atomitzat i davalla prop d’un deu per cent en relació a un any enrere. Són tot just dades inicials que empitjoraran a mitjà termini però que ja ens retrotreuen a la situació de tres i quatre anys enrere.

Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, la davallada del primer trimestre d’enguany ja venia precedida d’una intensa i ràpida desacceleració de les taxes de creixement prèvies, passant d’augments interanuals de més del cinc per cent a principis de 2019 a un mínim retrocés a final d’any. De liderar l’expansió del PIB a liderar-ne la contracció.

NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML