Conjuntura sectorial

La construcció i els serveis immobiliaris segueixen ampliant capacitat productiva via augments del nombre d’empreses i de treballadors.

Durant els darrers mesos de 2018 el nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris ha mantingut la trajectòria expansiva que l’ha caracteritzat durant el darrer quinquenni. Els senyals d’alentiment de la trajectòria expansiva apareguts durant els darrers mesos de 2017 a la capital s’han acabat imposant a la major part del territori. Els dos segments del negoci han deixat enrere els mínims registrats durant la recessió econòmica de començament de la dècada i no es donen les condicions per reeditar els excessos en els que va incórrer el sector promotor de la mà del financer i amb el vist i plau del poder polític. Tot i que hi ha marge per a continuar creixent, sobretot fora de la capital, les darreres dades apunten que el sector ha optat per una trajectòria expansiva relativament moderada. En tot cas, el nombre d’ocupats continua augmentant amb relativa intensitat després d’haver-se reduït fins a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris intenten consolidar una nova etapa expansiva després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se d’una economia altament desenvolupada.

Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, els avanços i estimacions dels darrers trimestres reflecteixen unes taxes de creixement que superen àmpliament les del conjunt. El canvi de tendència del PIB sectorial encetat a mitjan 2015 i consolidat al llarg de 2016 va assolir el màxim creixement durant la segona meitat de 2017 i primer semestre de 2018. Els valors més recents deixen entreveure un cert alentiment del ritme expansiu en línia amb l’evolució de la resta de l’economia. Un alentiment moderat que no altera el diferencial de creixement que el sector manté respecte de la resta de l’activitat productiva gràcies, en part, al manteniment de la política monetària expansiva més temps del que es preveia.