Impressió

Conjuntura sectorial

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1)
Període Barcelona Barcelonès Àmbit
Metrop. (2)
Catalunya
ds.2012 8.212 9.705 18.320 30.229
ds.2013 8.063 9.498 17.643 28.672
ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454
ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947
ds.2016 8.866 10.567 20.226 32.322
  
mç.2017 9.012 10.778 20.670 33.122
jn.2017 9.126 10.952 21.093 33.810
st.2017 9.109 10.942 20.924 33.447
ds.2017 9.130 10.979 20.987 33.380
mç.2018 9.320 11.211 21.515 34.348
jn. 2018 9.433 11.369 21.959 35.053
st. 2018 9.312 11.233 21.638 34.512
ds. 2018 9.401 11.317 21.817 34.593
mç. 2019 9.598 11.593 22.434 35.664
jn. 2019 9.608 11.654 22.544 35.991
st.2019 9.429 11.471 22.098 35.216
1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.

Variació (%) Barcelona Barcelonès AMB Catalunya
st 2019/st 2018 1,3 2,1 2,1 2,0
ds 2018/ds 2017 3,0 3,1 3,1 3,4
ds 2017/ds 2016 3,0 3,9 3,8 3,3

L’augment de capacitat productiva que els darrers anys han protagonitzat la construcció i els serveis immobiliaris deixa pas a la consolidació dels volums assolits.

L’evolució del nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris durant els trimestres centrals de 2019 permet entreveure un canvi de cicle. Després d’un quinquenni (2014-2018) de trajectòria expansiva que ha fet possible recuperar una part de la capacitat productiva destruïda durant la darrera crisi, les darreres xifres disponibles mostren una notable desacceleració del creixement que anuncia una imminent estabilització a final d’any. Un canvi d’escenari que arriba de manera relativament sobtada i abans d’esgotar el potencial de creixement com a conseqüència de l’empitjorament del clima empresarial i dels índexs de confiança del consumidor. La pèrdua d’impuls de l’economia de la UE a remolc de les mesures proteccionistes imposades pels Estats Units i la incertesa sobre el desenllaç del Brexit han frenat el creixement de l’economia catalana, ja molt afectada per una crisi política interna enquistada i un govern central instal·lat en la provisionalitat.

Tot i que els dos segments del negoci han superat clarament els mínims registrats durant la recessió econòmica de començament de la dècada,

PIB sectorial i nombre de treballadors

sortosament no es donen les condicions per reeditar els excessos en els que va incórrer el sector promotor de la mà del financer i amb el vist i plau del poder polític. Tot i que hi ha marge per a continuar creixent, sobretot fora de la capital, sembla que el sector ha optat per intentar consolidar els volums assolits i deixar la trajectòria expansiva per quan la conjuntura millori. En tot cas, el nombre d’ocupats ha continuat augmentant amb relativa intensitat després d’haver-se reduït fins a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris semblen buscar la consolidació d’una etapa expansiva després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se d’una economia altament desenvolupada.

Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, les estimacions provisionals dels darrers trimestres reflecteixen unes taxes de creixement que superen àmpliament les del conjunt de l’economia. El canvi de tendència del PIB sectorial encetat a començament de 2015 va assolir el màxim creixement durant la segona meitat de 2017 i primer trimestre de 2018 amb taxes de creixement anual de l’ordre del 6,5%. Els valors del darrer any i mig dibuixen un perfil relativament exòtic que amaga una clara pèrdua d’intensitat del creixement, en línia amb la resta de grans sectors productius.

NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML