Conjuntura sectorial

Mig any després d’assolir els mínims del darrer lustre, el teixit productiu de la construcció continua recuperant-se. No sembla pas que la segona onada de la pandèmia l’hagi de frenar. Tot apunta a un darrer trimestre de l’any tant o més expansiu que el tercer gràcies al dinamisme del segment de la rehabilitació que compensa sobradament l’estancament dels serveis immobiliaris.

L’evolució durant la major part de 2019 del nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris ja permetia entreveure un canvi de cicle que la crisi associada a la covid-19 ha avançat i accentuat. Després de sis anys (2014-2019) de trajectòria expansiva que havia fet possible recuperar una part rellevant de la capacitat productiva destruïda durant la darrera crisi, les xifres de tancament del primer trimestre d’enguany ens retornaven a un passat recessiu que és encara molt present. Un canvi dramàtic d’escenari que arribava de la mà d’una catàstrofe natural. La represa de l’activitat productiva després de mesos de confinament ha permès tancar els primers nou mesos de l’any amb xifres menys negatives de les que es podien esperar atès l’impacte inicial de la pandèmia. En tot cas, el saldo és força negatiu, especialment a la capital, amb una major presència d’empreses de serveis immobiliaris.