Conjuntura sectorial

sortosament no es donen les condicions per reeditar els excessos en els que va incórrer el sector promotor de la mà del financer i amb el vist i plau del poder polític. Tot i que hi ha marge per a continuar creixent, sobretot fora de la capital, sembla que el sector ha optat per intentar consolidar els volums assolits i deixar la trajectòria expansiva per quan la conjuntura millori. En tot cas, el nombre d’ocupats ha continuat augmentant amb relativa intensitat després d’haver-se reduït fins a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris semblen buscar la consolidació d’una etapa expansiva després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se d’una economia altament desenvolupada.

Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, les estimacions provisionals dels darrers trimestres reflecteixen unes taxes de creixement que superen àmpliament les del conjunt de l’economia. El canvi de tendència del PIB sectorial encetat a començament de 2015 va assolir el màxim creixement durant la segona meitat de 2017 i primer trimestre de 2018 amb taxes de creixement anual de l’ordre del 6,5%. Els valors del darrer any i mig dibuixen un perfil relativament exòtic que amaga una clara pèrdua d’intensitat del creixement, en línia amb la resta de grans sectors productius.