Conjuntura sectorial

La construcció i els serveis immobiliaris continuen ampliant capacitat productiva tot i que reduint el ritme de creixement.

Durant el segon trimestre d’enguany el nombre d’empreses (centres de cotització a la Seguretat Social) actives i amb treballadors assalariats al seu càrrec dedicades a la construcció i als serveis immobiliaris ha mantingut la trajectòria expansiva que l’ha caracteritzat durant el darrer quinquenni però moderant el ritme de creixement de manera ostensible. L’augment de la incertesa, tant econòmica com política i l’enfosquiment de les expectatives es comença a fer notar. Tot i que els dos segments del negoci han superat clarament els mínims registrats durant la recessió econòmica de començament de la dècada, no es donen les condicions per reeditar els excessos en els que va incórrer el sector promotor de la mà del financer i amb el vist i plau del poder polític. Tot i que hi ha marge per a continuar creixent, sobretot fora de la capital com posen de manifest les dades més recents, sembla que el sector ha optat per una trajectòria expansiva relativament moderada. En tot cas, el nombre d’ocupats continua augmentant amb relativa intensitat després d’haver-se reduït fins a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris semblen buscar la consolidació d’una etapa expansiva després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles tractant-se d’una economia altament desenvolupada.

Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, les estimacions dels darrers trimestres reflecteixen unes taxes de creixement que superen àmpliament les del conjunt de l’economia. El canvi de tendència del PIB sectorial encetat a començament de 2015 va assolir el màxim creixement durant la segona meitat de 2017 i primer trimestre de 2018 amb taxes de creixement anual de l’ordre del 6,5%. Els valors més recents dibuixen un perfil relativament exòtic que amaga una certa pèrdua d’intensitat del creixement, en línia amb la resta de grans sectors productius. En tot cas, no s’observen indicis d’un enduriment brusc ni intens a curt termini de la conjuntura expansiva que viu el sector.