IPC a Barcelona i a Espanya

La contenció de l’evolució dels preus de consum iniciada el passat mes de maig i accentuada durant la segona meitat de l’estiu, sembla que toca fons. Un any marcat per un alleujament de la pressió inflacionista imputable, bàsicament, a l’empitjorament de les expectatives i a la pèrdua d’impuls de l’economia europea, inclosa l’espanyola.

Després que 2018 es tanqués amb un creixement de l’IPC a la banda baixa de l’objectiu del BCE i que la situació comencés a canviar durant el primer terç d’enguany, l’evolució dels darrers mesos desmenteix les previsions que apuntaven a una certa consolidació de la trajectòria lleument alcista dels preus de consum. Condicions climàtiques benignes aquí i a la major part de l’hemisferi nord, juntament amb l’afebliment del creixement de l’economia mundial i unes expectatives a curt i mitjà termini menys optimistes que ara fa un any, han afavorit una menor demanda d’energia que s’ha traduït en una contenció dels preus després que el mercat del petroli fos molt inflacionista durant la major part de 2018. Això explica que l’augment mitjà dels primers deu mesos d’enguany sigui sensiblement més moderat que la variació mitjana de 2018 a tots els àmbits geogràfics considerats. Una situació de baixa inflació que molt probablement es començarà a corregir abans de final d’any. La lleu tendència alcista que mostra l’evolució de l’anomenada inflació subjacent sembla anunciar-ho.

A l’àmbit barceloní, l’augment de l’IPC en el que va d’any ha mantingut la tònica dels darrers mesos de coincidència quasi total amb el de Catalunya i, llevat dels darrers mesos, el d’Espanya. Per destacar alguna singularitat, durant el primer terç enguany el diferencial d’inflació entre Catalunya i la Comunitat de Madrid ha evolucionat canviat de signe per primera vegada en el que va de segle. Una singularitat que ja s’ha corregit i que fa pensar en variacions idèntiques o quasi a final de 2019, en la línia dels darrers anys.