IPC a Barcelona i a Espanya

Amb l’evolució de final d’estiu es frena la tendència deflacionista dels preus de consum a Espanya alhora que s’accentua al conjunt de la zona euro. Dues trajectòries que novament tendeixen a convergir en un escenari que es va complicant dia a dia per obra i gràcia d’una segona onada de la covid-19 a la major part d’Europa.

El panorama lleument deflacionista que a començament de tardor s’observa a Catalunya i Espanya remet a la situació viscuda durant el trienni 2014-2016. A banda d’aquesta similitud, la conjuntura econòmica actual és radicalment diferent de l’existent en aquell moment. L’economia no surt d’una recessió intensa i llarga sinó que s’endinsa en una fase contractiva/depressiva d’abast global i de durada imprevisible. L’economia mundial i especialment l’espanyola s’enfronten a retallades del PIB de 2020 que probablement superaran el cinc i el dotze per cent anual respectivament. En el cas d’Espanya, la crisi econòmica imputable a l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, pot contrarestar en menys d’un any el creixement acumulat durant el quinquenni precedent.

L’anomenada inflació subjacent, que exclou els preus dels productes alimentaris frescos i l’energia, sembla que s’estabilitza en una cota positiva però clarament per sota de la taxa en la que s’havia mantingut el darrer quinquenni de creixement econòmic. La mitjana de l’acumulat anual, amb valors lleument negatius tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, pot ser una bona aproximació a la variació esperada per enguany... amb la incògnita de l’efecte que pot tenir sobre els preus de consum la imposició de noves mesures restrictives a la població, que deprimeixin encara més el consum.