IPC a Barcelona i a Espanya

La confiança en una imminent recuperació de l’economia mundial pressiona a l’alça els preus de les primeres matèries. Un fet que, combinat amb les polítiques ultra expansives que mantenen les autoritats monetàries, pot explicar el repunt de l’IPC a l’inici d’enguany. L’etapa deflacionista dels preus de consum associada a la pandèmia sembla superada.

Després del panorama lleument deflacionista observat tant a Catalunya com a Espanya durant la major part de l’any passat i a la Zona euro els darrers mesos, 2021 ha començat amb un gir radical que ha sorprès per la seva intensitat. En termes anuals i en relació amb els valors de final de 2020, l’IPC ha guanyat un punt percentual a Espanya i 1,2 punts percentuals al conjunt de la Zona euro. Un moviment associat no tant a un augment generalitzat dels preus de consum sinó a un comportament atípic d’aquests durant el mes de gener. Tradicionalment és un mes dominat per les rebaixes però enguany aquest efecte no s’ha produït o s’ha vist contrarestat per l’encariment de l’energia a més d’altes productes i serveis.

Un bon indicador de la tendència de fons de la inflació és l’evolució de l’anomenada inflació subjacent, que exclou els preus dels productes alimentaris frescos i l’energia. També en aquest cas es produeix un canvi de trajectòria tot i que més moderat que el de l’índex general. Concretament suma cinc dècimes percentuals a la variació de final de 2020 i s’adreça novament a la cota que li ha servit de referència durant la segona meitat de la darrera dècada.