IPC a Barcelona i a Espanya

La contenció que s’havia imposat en l’evolució dels preus de consum d’ençà el passat mes de maig s’ha accentuat durant la segona meitat de l’estiu. Aquest alleujament de la pressió inflacionista es imputable, bàsicament, a la pèrdua d’impuls de l’economia europea i al creixent proteccionisme dels Estats Units.

Després que 2018 es tanqués amb un creixement de l’IPC a la banda baixa de l’objectiu del BCE i que la situació comencés a canviar durant el primer terç d’enguany, l’evolució dels darrers mesos desmenteix les previsions que apuntaven a una certa consolidació de la trajectòria lleument alcista dels preus de consum. Condicions climàtiques benignes aquí i a la major part de l’hemisferi nord, juntament amb l’afebliment del creixement de l’economia mundial i unes expectatives a curt i mitjà termini menys optimistes que ara fa un any, han afavorit una menor demanda d’energia que s’ha traduït en una contenció dels preus després que el mercat del petroli fos molt inflacionista durant la major part de 2018. Això explica que l’augment mitjà dels primers nou mesos d’enguany sigui sensiblement més moderat que la variació mitjana de 2018 a tots els àmbits geogràfics considerats. Una situació de baixa inflació que molt probablement començarà a canviar abans de final d’any. En aquest sentit, no s’hauria de perdre de vista l’estabilitat que mostra l’evolució de l’anomenada inflació subjacent.

A l’àmbit barceloní, l’augment de l’IPC en el que va d’any ha mantingut la tònica dels darrers mesos de coincidència quasi total amb el de Catalunya i, llevat dels darrers mesos, el d’Espanya. Per destacar alguna singularitat, enguany el diferencial d’inflació entre Catalunya i la Comunitat de Madrid evoluciona canviat de signe de manera sostinguda per primera vegada en el que va de segle.