IPC a Barcelona i a Espanya

Les projeccions que anuncien una imminent i contundent recuperació de l’economia mundial, que ja és una realitat a la Xina i altres països asiàtics, propicien l’alça dels preus de les primeres matèries. Un fet que, combinat amb les polítiques fiscals i monetàries ultra expansives, pot explicar el repunt de la inflació en el que va d’any. A Espanya, l’evolució dels preus de consum s’alinea amb la de la resta de la Zona euro.

Després del panorama lleument deflacionista observat tant a Catalunya com a Espanya durant la major part de l’any passat i a la Zona euro els darrers mesos, 2021 ha començat amb un gir radical que ha sorprès per la seva intensitat. En termes anuals i en relació amb els valors de final de 2020, l’IPC ha guanyat gairebé dos punts  percentuals a Espanya i poc més d’un punt i mig al conjunt de la Zona euro. Un moviment associat no tant a un augment generalitzat dels preus de consum sinó a un comportament atípic d’aquests durant el passat gener. Tradicionalment és un mes dominat per les rebaixes però enguany aquest efecte no s’ha produït o s’ha vist contrarestat per l’encariment de l’energia a més d’altes productes i serveis. Un rebot que s’ha repetit al març.

Un bon indicador de la tendència de fons de l’evolució dels preus de consum és l’anomenada inflació subjacent, que exclou els preus dels productes alimentaris frescos i l’energia. També en aquest cas es produeix un canvi de trajectòria tot i que molt més moderat que el de l’índex general. Concretament suma dues dècimes percentuals a la variació de final de 2020 i s’adreça a recuperar lentament la cota que li ha servit de referència durant la segona meitat de la darrera dècada.