IPC a Barcelona i a Espanya

La quasi total coincidència a final d’any entre les variacions interanuals i les mitjanes anuals dels diversos àmbits geogràfics considerats evidencia una estabilitat de fons dels preus de consum en una conjuntura d’inflació continguda. Es tanca així un any d’alleujament de la pressió inflacionista imputable, bàsicament, a la pèrdua d’impuls de l’economia europea, inclosa l’espanyola.

La lleu correcció durant el darrer bimestre de 2019 de l’atípic descens de l’IPC registrat un any abans ha permès reconduir la trajectòria de contenció que durant els trimestres centrals de l’any passat havia mostrat l’augment dels preus de consum tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya i Zona euro. Condicions climàtiques benignes aquí i a la major part de l’hemisferi nord durant la primera meitat de 2019, juntament a l’afebliment del creixement de l’economia mundial i especialment l’europea, van afavorir una menor demanda d’energia que es va traduir en una contenció dels preus després que el mercat del petroli fos molt inflacionista durant la major part de 2018. Una situació de baixa inflació que s’ha començat a corregir a final d’any buscant la referència de la inflació subjacent, estabilitzada els darrers cinquanta mesos a l’entorn de l’u per cent.

A la província de Barcelona, l’augment de l’IPC durant la major part de 2019 ha mantingut la tònica de coincidència quasi total amb el de Catalunya. Per destacar alguna singularitat, el diferencial d’inflació entre l’àmbit barceloní i la Comunitat de Madrid ha tancat aquest darrer any en negatiu per primera vegada en el que va de segle XXI. Una variació mínima que no altera el biaix inflacionista acumulat per la província de Barcelona els darrers vint anys i que s’estima en gairebé un deu per cent.