IPC a Barcelona i a Espanya

El lent retorn a la normalitat després de la paràlisi d’una bona part del teixit productiu i del confinament de la població sembla propiciar que la tendència deflacionista dels preus de consum es moderi. Després de tres anys d’alts i baixos, la variació interanual a final de maig torna a valors de quatre anys enrere.

L’evolució contractiva dels darrers mesos deixa en un no res l’augment acumulat dels preus de consum dels darrers mesos de 2019. El panorama lleument deflacionista que emergeix a Catalunya i Espanya recorda a la situació viscuda durant el trienni 2014-2016. A banda d’aquesta similitud, la conjuntura econòmica actual és radicalment diferent de l’existent a mitjan de la dècada. L’economia no surt d’una recessió intensa i llarga sinó que inicia una fase contractiva d’abast mundial, d’intensitat que es preveu elevada i de durada imprevisible. L’economia mundial i especialment l’espanyola s’enfronten a retallades del PIB anual que probablement superaran el sis i el deu per cent respectivament. En el cas d’Espanya, la crisi econòmica imputable a l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, pot contrarestar en menys d’un any el creixement acumulat durant el quinquenni precedent.

L’anomenada inflació subjacent, que exclou els preus dels productes alimentaris frescos i l’energia, es manté estable com a conseqüència de dos factors: no recull la major part de la darrera davallada del preu de l’energia i alhora sí que reflecteix un encariment d’alguns productes alimentaris, de neteja i sanitaris que han registrat un notable augment de la seva demanda en el canal minorista. Una situació puntual que pot retardar i suavitzar la correcció a la baixa que probablement registrarà la inflació subjacent a curt termini.