IPC a Barcelona i a Espanya

La forta davallada de la variació interanual dels preus de consum del mes de maig s’ha moderat el juny. No s’espera una recuperació a curt termini de la trajectòria lleument alcista que mantenien els preus de consum durant els darrers mesos.

Després que 2018 es tanqués amb un creixement de l’IPC a la banda baixa de l’objectiu del BCE i que la situació comencés a canviar a partir del mes de març, les xifres de maig i juny han enfosquit les previsions que apuntaven a una certa consolidació de la trajectòria lleument alcista dels preus de consum. Condicions climàtiques benignes aquí i a la major part de l’hemisferi nord, juntament amb l’afebliment del creixement de l’economia mundial i unes expectatives a curt i mitjà termini menys optimistes que ara fa un any, han afavorit una menor demanda d’energia que s’ha traduït en una contenció dels preus després que el mercat del petroli fos molt inflacionista durant la major part de 2018. Això explica que l’augment interanual s’hagi reduït a menys de la meitat del registrat un any enrere i que l’acumulat dels primers sis mesos d’enguany es mogui a l’entorn del mig punt percentual quan ara fa un any superava el punt percentual.

Aquesta evolució d’anada i tornada ha donat com a resultat un increment mitjà dels preus durant els darrers dotze mesos que no arriba al dos per cent a cap dels àmbits considerats. A tots els espanyols implica un lleu descens respecte dels valors mitjans de 2017 mentre que pels dos àmbits europeus s’ha de parlar de creixement feble però més estable. El diferencial d’inflació entre Catalunya i la zona euro consolida el signe negatiu recuperat a començament d’any.

A l’àmbit barceloní, l’augment de l’IPC en el que va d’any ha mantingut la tònica dels darrers mesos de coincidència quasi total amb els de Catalunya i Espanya. De nou convé remarcar l’estabilitat de l’anomenada inflació subjacent, que acumula prop de quatre anys consecutius sense allunyar-se de l’u per cent de variació interanual.