IPC a la UE i per components

L’estiu d’enguany ha estat menys inflacionista que el de 2018 a la zona euro. Això fa que l’estabilitat que mostraven els preus de consum durant la primera meitat de l’any s’hagi reorientat en una trajectòria lleument baixista que ja ha tocat fons o és a punt de fer-ho.

Amb l’excepció del bimestre abril-maig, l’evolució de l’IPC al conjunt de la zona euro durant els primers sis mesos d’enguany pràcticament havia calcat la variació del mateix període d’un any abans. El descens dels preus de consum durant el mes de juliol, tres dècimes percentuals menys que el mateix mes de 2018 i la relativa estabilitat dels mesos següents, ha situat l’acumulat dels primers deu mesos de 2019 set dècimes percentuals pe sota de la variació acumulada un any abans. La singularitat dels valors mensuals de final de 2018 fa pensar en un lleu augment de la pressió inflacionista els propers dos mesos.

La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro i que enguany s’està perdent, és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya, fixada en una diferència de només dues dècimes percentuals. Aquesta lleu divergència del conjunt no permet intuir què no hi ha plena coincidència de variació interanual en cap dels dotze components de la depesa i sí notables diferències en més de la meitat dels components. Els exemples més clars són els de la despesa en Habitatge i subministres, Parament de la llar, Transport i Hoteleria i restauració, la majoria més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la Zona euro, amb una diferència global de quatre dècimes percentuals en la variació interanual d’octubre, la diversitat és notable. Només es pot parlar de variacions relativament coincidents en tres dels dotze components: Alimentació, Medicina i el calaix de sastre anomenat Altres. Dels nou restants, tres presenten variacions de signe contrari: Habitatge i subministres, Lleure i cultura i Comunicacions. Un tret important a remarcar és la lentitud amb que es corregeix el biaix estructural que existeix en l’evolució dels preus d’aquest darrer component, molt més inflacionista a Catalunya i Espanya que a la resta de la zona euro. En sentit invers, es constata la inacció en la necessitat de corregir la menor pressió inflacionista que suporten les Begudes alcohòliques i tabac a Catalunya i Espanya.