IPC a la UE i per components

A mesura que el procés de vacunació avança i fa creïble el control de la pandèmia i la reactivació de l’economia a curt termini, els preus de consum reboten i deixen enrere mesos d’ensopiment. La normalització de la cotització del petroli i altres primeres matèries bàsiques també hi ha contribuït.

La fase lleument deflacionista que per obra i gràcia de la covid-19 va viure la inflació de la Zona euro durant la segona meitat de l’any passat s’ha transformat en un repunt notable en el que va de 2021. Un augment de setze dècimes percentuals que ha situat la variació interanual de l’IPC en els valors previs a l’esclat de la pandèmia. Sembla un bon senyal del canvi de clima econòmic que lentament s’està imposant. Sense perdre de vista factors com ara l’augment de la cotització del petroli i primeres matèries per l’augment de la demanda de les economies asiàtiques, més avançades en la represa de l’activitat econòmica.

La notable divergència que durant els primers mesos de pandèmia va aflorar entre les variacions interanuals dels preus de consum d’Espanya i la Zona euro s’ha reduït els darrers mesos deixant de banda l’excepcionalitat del mes de febrer. La menor pressió inflacionista que d’ençà final de 2018 registrava l’economia espanyola en relació a la del seu entorn europeu es veu reduïda a la mínima expressió.

Si hom compara l’evolució dels preus de consum entre Catalunya i la Zona euro, que el mes de març s’han igualat amb un augment interanual de l’1,3%, sorprèn la diversitat de resultats dels diferents components de la despesa. Només es pot parlar de convergència relativament plena en un dels dotze components: la despesa en Parament de la llar. La resta, com es pot observar al gràfic adjunt, mostren divergències significatives amb l’excepció de la Salut i el Transport. La despesa en Habitatge i subministres és la que mostra una major divergència imputable al canvi radical de tendència que registren els preus del sector a Catalunya i Espanya després de dos anys de contracció.