Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Zona euro
ds 19/
ds 18
ds 20/
ds 19
gn 21/
gn 20
ds 19/
ds 18
ds 20/
ds 19
gn 21/
gn 20
ds 19/
ds 18
ds 20/
ds 19
gn 21/
gn 20
Alimentació i begudes
no alcohòliques
2,1 1,5 2,1 1,7 1,1 1,7 1,7 0,9 1,0
Begudes alcohòliques i tabac 0,6 0,5 0,5 0,4 0,3 0,4 3,4 3,0 3,3
   
Vestit i calçat 1,0 1,0 1,1 0,9 0,9 0,9 0,9 -2,2 2,5
Habitatge i subministres -4,3 -0,8 2,5 -5,0 -0,1 3,2 0,7 -0,6 0,3
Parament de la llar 1,0 0,3 0,7 0,6 0,4 0,7 0,6 0,1 1,2
Sanitat 0,4 0,1 0,5 0,5 0,5 0,5 0,8 0,2 0,2
 
Transport 3,5 -4,6 -3,6 4,0 -4,4 -3,2 1,9 -2,9 -1,1
Comunicacions 0,6 -4,1 -3,5 0,7 -4,1 -3,5 -1,4 -2,5 -1,3
Lleure i cultura 0,8 -1,3 0,7 0,1 -1,6 0,1 1,1 0,1 2,7
Ensenyament 1,3 -4,1 -4,1 0,9 -0,2 -0,2 0,9 -0,1 0,0
Hoteleria i restauració 2,2 0,3 0,5 2,0 0,3 0,6 2,0 0,9 0,8
Altres 1,8 1,3 1,4 1,4 1,2 1,1 1,7 1,3 1,8
 
Total 0,9 -0,6 0,4 0,8 -0,5 0,5 1,3 -0,3 0,9
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

Amb l’inici del procés de vacunació que fa creïble la superació de la pandèmia i la reactivació de l’economia a mitjà termini, els preus de consum reboten i deixen enrere mesos d’ensopiment. L’augment de la cotització del petroli i altres primeres matèries bàsiques també hi ha contribuït.

La fase lleument deflacionista que per obra i gràcia de la covid-19 ha viscut la inflació de la Zona euro durant la segona meitat de 2020 s’ha transformat en un repunt notable en un sol mes. Un augment d’un punt percentual que ha situat la variació interanual de l’IPC en els valors previs a l’esclat de la pandèmia. Sembla un bon senyal del canvi de clima econòmic que lentament s’està imposant. Sense perdre de vista factors com ara l’augment de la cotització del petroli i primeres matèries per l’augment de la demanda de les economies asiàtiques, més avançades en la lluita contra la covid-19.

La notable divergència que durant els primers mesos de pandèmia va aflorar entre les variacions interanuals dels preus de consum d’Espanya i la Zona euro s’ha reduït però es manté relativament estable i sense superar el mig punt percentual. El canvi de tendència dels preus de consum no ha incidit en la menor pressió inflacionista que d’ençà final de 2018 registra l’economia espanyola en relació a la del seu entorn europeu.

Si hom compara l’evolució dels preus de consum entre Catalunya i la Zona euro, amb una diferència global de cinc dècimes percentuals en la variació interanual de gener d’enguany, sorprèn la diversitat resultant en els diferents components de la despesa. Només es pot parlar de convergència relativament completa en tres dels dotze components: sanitat, parament de la llar i hoteleria i restauració. La resta mostren divergències significatives. A grans trets, si els preus de consum es revelen més continguts a Catalunya (i Espanya) que a la Zona euro es deu bàsicament al Transport, Comunicacions, Ensenyament i Begudes alcohòliques i tabac. I aquesta diferència no és més àmplia per l’evolució a la contra de l’Alimentació i begudes no alcohòliques i l’Habitatge i subministres.

 

 

 

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML