Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Zona euro
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
jn 20/
jn 19
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
jn 20/
jn 19
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
jn 20/
jn 19
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,6 2,1 2,3 1,3 1,7 2,8 1,3 1,7 3,0
Begudes alcohòliques i tabac 1,4 0,6 0,5 1,4 0,4 0,7 3,6 3,4 3,8
     
Vestit i calçat 1,1 1,0 0,9 0,9 0,9 0,9 0,1 0,9 -0,9
Habitatge i subministres 3,1 -4,3 -3,5 2,5 -5,0 -3,8 2,9 0,7 -1,1
Parament de la llar 0,8 1,0 0,5 0,3 0,6 0,2 0,5 0,6 0,7
Medicina 1,0 0,4 -0,3 0,9 0,5 0,3 1,2 0,8 0,9
 
Transport 0,3 3,5 -5,8 0,2 4,0 -5,2 2,4 1,9 -3,1
Comunicacions 2,1 0,6 0,6 2,3 0,7 0,7 -1,4 -1,4 -0,9
Lleure i cultura -0,2 0,8 -0,6 -0,1 0,1 -0,3 1,2 1,1 0,6
Ensenyament 1,0 1,3 1,1 1,0 0,9 0,8 1,2 0,9 0,9
Hoteleria i restauració 2,0 2,2 1,5 1,8 2,0 1,8 2,3 2,0 1,1
Altres 1,6 1,8 1,5 1,1 1,4 1,4 1,2 1,7 1,6
 
Total 1,4 0,9 -0,6 1,2 0,8 -0,3 1,5 1,3 0,3
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

A l’espera del fons de recuperació que potencií la política fiscal al conjunt de la UE, l’heterodoxa i extraordinàriament expansiva política monetària del BCE està aconseguint contenir la tendència baixista dels preus de consum.

Les lleus tensions inflacionistes de començament d’enguany a la Zona euro i al conjunt de la UE són cosa del passat com a conseqüència d’un creixement econòmic que en un vist i no vist ha passat d’anèmic a contractiu per l’esclat de la crisi sanitària que en poques setmanes s’ha estès a la major part del món en un recorregut d’est a oest. Una pandèmia que ha forçat el tancament temporal de la major part del teixit productiu no essencial. Una paràlisi que, tot i que ja s’ha revertit de manera força general, assegura una recessió econòmica global difícil de digerir. I tot apunta que Europa, i especialment Itàlia i Espanya per la seva estructura productiva, seran les economies més colpejades d’entre les més desenvolupades.

La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro s’ha perdut o relaxat a partir de la segona meitat de 2019 com a conseqüència, bàsicament, d’un major impacte deflacionista dels preus de l’energia a Espanya. Contràriament, es manté, tot i que s’ha començat a relaxar, la convergència en preus de consum entre Catalunya i Espanya. I trencant el que venia sent norma els darrers anys, aquesta convergència s’observa també en la majoria dels components de la despesa. Només es pot parlar de diferències relativament sensibles en la despesa sanitària i d’alimentació.

Si aquesta comparativa es fa entre Catalunya i la Zona euro, amb una diferència global de nou dècimes percentuals en la variació interanual de juny, la diversitat és molt més accentuada. Només s’observa una convergència gairebé completa en un de cada quatre components de la despesa, sent el més destacat l’Ensenyament. Alhora, d’entre les nombroses divergències en sobresurten l’Habitatge i subministres, els Transports i les Begudes alcohòliques i tabac, amb davallades de preus molt més intenses a Catalunya i Espanya que al conjunt de la Zona euro. Deixant de banda la influència del preu del petroli en dos d’aquests components, interessa remarcar el sostingut diferencial que mes rere mes i any rere any presenten els preus de les begudes alcohòliques i tabac. Una divergència gairebé estructural que també s’observa a les Comunicacions i que darrerament s’està reconduint.

 

 

 

 

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML