Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Unió Europea
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
jn 19/
jn 18
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
jn 19/
jn 18
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
jn 19/
jn 18
Alimentació i begudes
no alcohòliques
2,1 1,6 1,5 1,7 1,3 0,5 2,6 1,3 2,0
Begudes alcohòliques i tabac 1,4 1,4 0,7 1,7 1,4 0,4 3,0 3,6 2,8
     
Vestit i calçat 0,6 1,1 0,9 0,5 0,9 0,9 0,5 0,1 0,1
Habitatge i subministres 0,8 3,1 -0,8 1,3 2,5 -1,5 1,8 2,9 2,4
Parament de la llar -0,2 0,8 1,1 -0,5 0,3 0,6 0,6 0,5 0,5
Medicina 1,7 1,0 0,8 0,4 0,9 0,7 1,3 1,2 1,2
 
Transport 2,7 0,3 -0,4 1,9 0,2 0,0 2,3 2,4 1,3
Comunicacions 0,1 2,1 -0,1 0,2 2,3 0,1 -1,1 -1,4 -1,3
Lleure i cultura -0,8 -0,2 0,1 -0,6 -0,1 -0,4 1,5 1,2 1,2
Ensenyament 0,5 1,0 1,2 0,7 1,0 1,0 -0,3 1,2 0,9
Hoteleria i restauració 1,7 2,0 2,4 1,9 1,8 2,2 2,2 2,3 2,6
Altres 1,2 1,6 2,0 0,7 1,1 1,5 0,7 1,2 1,5
 
Total 1,2 1,4 0,7 1,1 1,2 0,4 1,7 1,7 1,6
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

L’estabilitat s’imposa en l’evolució dels preus de consum a la zona euro i al conjunt de la UE. L’únic inconvenient és que aquesta estabilitat s’ha assolit en un nivell massa baix en relació als objectius de política monetària del BCE. El refredament de l’economia complica la gestió d’aquesta situació.

Amb l’excepció del bimestre abril-maig, l’evolució de l’IPC al conjunt de la zona euro i també de la UE durant el primer semestre d’enguany pràcticament ha calcat la variació d’un any abans. Això explica la coincidència de variacions en l’acumulat anual i també la notable discrepància en les variacions interanuals a mitjan d’any. Cenyint-nos a la zona euro, però és igual al conjunt de la UE, mentre l’augment dels preus de consum acumulat durant la primera meitat d’enguany és pràcticament idèntic al del mateix període de 2018, un 1,3%, la variació interanual es força més moderada, unes vuit dècimes percentuals menys que el juny de l’any passat.

La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro i que enguany sembla que s’està perdent, és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya tot i arrossegar una diferència de dues dècimes percentuals del darrer bienni. Aquesta lleu divergència del conjunt no és representativa de què només hi ha coincidència de variació interanual en poc més d’un terç dels components de la depesa i notables diferències en gairebé la meitat dels components. Els tres exemples més clars són els de la despesa en Alimentació, Habitatge i subministres i Parament de la llar, més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la UE, amb una diferència global i excepcional de nou dècimes percentuals en la variació interanual, la diversitat de variacions és, lògicament, més notable. Només es pot parlar de variació relativament coincident en dos dels dotze components: Ensenyament i Hoteleria. Dels deu restants, dos presenten variacions de signe contrari: Habitatge i subministres i Transports. Un tret important a remarcar és que es comença a corregir el biaix estructural que fins ara havia existit en l’evolució dels preus al segment de les Comunicacions, molt més inflacionista a Catalunya i Espanya que a la resta de la UE. Per contra, no s’actua en la direcció de corregir la menor pressió inflacionista que suporten les Begudes alcohòliques i tabac a Catalunya i Espanya.


 

 

 

 

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML