Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Zona euro
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
ds 17/
ds 16
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
Alimentació i begudes
no alcohòliques
2,1 1,6 2,1 1,7 1,3 1,7 2,6 1,3 1,7
Begudes alcohòliques i tabac 1,4 1,4 0,6 1,7 1,4 0,4 3,0 3,6 3,4
     
Vestit i calçat 0,6 1,1 1,0 0,5 0,9 0,9 0,5 0,1 0,9
Habitatge i subministres 0,8 3,1 -4,3 1,3 2,5 -5,0 1,8 2,9 0,7
Parament de la llar -0,2 0,8 1,0 -0,5 0,3 0,6 0,6 0,5 0,6
Medicina 1,7 1,0 0,4 0,4 0,9 0,5 1,3 1,2 0,8
 
Transport 2,7 0,3 3,5 1,9 0,2 4,0 2,3 2,4 1,9
Comunicacions 0,1 2,1 0,6 0,2 2,3 0,7 -1,1 -1,4 -1,4
Lleure i cultura -0,8 -0,2 0,8 -0,6 -0,1 0,1 1,5 1,2 1,1
Ensenyament 0,5 1,0 1,3 0,7 1,0 0,9 -0,3 1,2 0,9
Hoteleria i restauració 1,7 2,0 2,2 1,9 1,8 2,0 2,2 2,3 2,0
Altres 1,2 1,6 1,8 0,7 1,1 1,4 0,7 1,2 1,7
 
Total 1,2 1,4 0,9 1,1 1,2 0,8 1,7 1,5 1,3
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

A final d’any ha reaparegut una certa tensió inflacionista al conjunt de la UE que interromp la trajectòria desceleradora que havien mostrat els preus de consum durant l’estiu i començament de tardor. La variació a final d’any recupera els valors del bienni anterior però no passa el mateix amb la variació mitjana del conjunt de l’any.

Un cop absorbit l’efecte esglaó de la davallada del preu del petroli de final de 2018, els índexs de preus al consum recuperen la trajectòria lleument alcista dels darrers anys. La pèrdua d’intensitat que ha registrat el creixement econòmic al conjunt de la UE i també a la resta del món ha impactat en la demanda i cotització de les matèries primeres, inclosa l’energia, afavorint que les tensions inflacionistes es mantinguin febles.
La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro s’ha perdut o relaxat durant la segona meitat de 2019 com a conseqüència, bàsicament, d’un major impacte deflacionista dels preus de l’energia a Espanya. Contràriament, amb només una diferència d’una dècima percentual a final d’any, es manté la convergència en preus de consum entre Catalunya i Espanya. Però això no implica que hi hagi plena coincidència de variacions interanuals en els dotze components de la depesa. De fet, es detecten notables diferències d’intensitat en més de la meitat dels components. Els exemples més clars són els de la despesa en Habitatge i subministres, Parament de la llar, Transport i Lleure i cultura, la majoria més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya.
Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la Zona euro, amb una diferència global de quatre dècimes percentuals en la variació de final d’any i de tres dècimes en la mitjana anual, la diversitat és més accentuada. Només es pot parlar de variacions relativament coincidents en tres dels dotze components: Vestit i calçat, Hoteleria i restauració i el calaix de sastre anomenat Altres. Dels nou restants, n’hi ha dos que fins i tot presenten variacions de signe contrari: Habitatge i subministres i Comunicacions. Un tret important a remarcar és la lentitud amb que es corregeix el biaix estructural que existeix en l’evolució dels preus d’aquest darrer component, molt més inflacionista a Catalunya i Espanya que a la resta de la zona euro. En sentit invers, es constata la inacció en la necessitat de corregir la menor pressió inflacionista que suporten les Begudes alcohòliques i tabac a Catalunya i Espanya.


 

 

 

 

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML