IPC a la UE i per components

L’estiu d’enguany ha estat menys inflacionista que el de 2018 a la zona euro. Això fa que l’estabilitat que mostraven els preus de consum durant la primera meitat de l’any s’hagi reorientat en una trajectòria lleument baixista. Un escenari que qüestiona i complica la gestió de l’expansiva política monetària del BCE.

Amb l’excepció del bimestre abril-maig, l’evolució de l’IPC al conjunt de la zona euro durant els primers sis mesos d’enguany pràcticament havia calcat la variació del mateix període d’un any abans. El descens dels preus de consum durant el mes de juliol, tres dècimes percentuals menys que el mateix mes de 2018 i la relativa estabilitat del bimestre agost-setembre, que ha restat tres dècimes més a l’acumulat anual, explica que la variació interanual siguin enguany molt menys inflacionistes que ara fa un any, quan superava lleument el dos per cent.

La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la zona euro i que enguany s’està perdent, és assimilable a la que s’observa entre Catalunya i el conjunt d’Espanya, fixada en una diferència de només dues dècimes percentuals. Aquesta lleu divergència del conjunt no permet intuir què només hi ha coincidència de variació interanual en un dels dotze components de la depesa i notables diferències en la meitat dels components. Els tres exemples més clars són els de la despesa en Alimentació, Habitatge i subministres i Parament de la llar, més inflacionistes a Catalunya que al conjunt d’Espanya.

Si aquesta comparativa es fa amb el conjunt de la Zona euro, amb una diferència global de quatre dècimes percentuals en la variació interanual de l’agost i sis un mes més tard, la diversitat de variacions és notable. Només es pot parlar de variació relativament coincident en dos dels dotze components: Alimentació i Medicina. Dels deu restants, quatre presenten variacions de signe contrari: Habitatge i subministres, Transports, Lleure i cultura i Comunicacions. Un tret important a remarcar és la lentitud amb que es comença a corregir el biaix estructural que existeix en l’evolució dels preus d’aquest darrer component, molt més inflacionista a Catalunya i Espanya que a la resta de la zona euro. En sentit invers, es constata la inacció en la necessitat de corregir la menor pressió inflacionista que suporten les Begudes alcohòliques i tabac a Catalunya i Espanya.