Impressió

IPC a la UE i per components

IPC per components (%)
Catalunya Espanya Zona euro
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
oct 20/
oct 19
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
oct 20/
oct 19
ds 18/
ds 17
ds 19/
ds 18
oct 20/
oct 19
Alimentació i begudes
no alcohòliques
1,6 2,1 2,5 1,3 1,7 2,3 1,3 1,7 1,7
Begudes alcohòliques i tabac 1,4 0,6 0,5 1,4 0,4 0,5 3,6 3,4 3,3
     
Vestit i calçat 1,1 1,0 1,0 0,9 0,9 1,0 0,1 0,9 -0,5
Habitatge i subministres 3,1 -4,3 -3,8 2,5 -5,0 -3,6 2,9 0,7 -1,2
Parament de la llar 0,8 1,0 0,1 0,3 0,6 0,3 0,5 0,6 0,1
Medicina 1,0 0,4 0,0 0,9 0,5 0,3 1,2 0,8 0,3
 
Transport 0,3 3,5 -5,5 0,2 4,0 -5,1 2,4 1,9 -3,5
Comunicacions 2,1 0,6 -4,2 2,3 0,7 -4,2 -1,4 -1,4 -3,0
Lleure i cultura -0,2 0,8 -0,4 -0,1 0,1 -0,7 1,2 1,1 0,0
Ensenyament 1,0 1,3 -4,1 1,0 0,9 -0,2 1,2 0,9 -0,1
Hoteleria i restauració 2,0 2,2 -0,7 1,8 2,0 0,3 2,3 2,0 0,5
Altres 1,6 1,8 1,4 1,1 1,4 1,4 1,2 1,7 1,4
 
Total 1,4 0,9 -1,1 1,2 0,8 -0,8 1,5 1,3 -0,3
Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE són provisionals.

Array
Array
Array
Array
Array

Les mesures extraordinàriament expansives de política monetària que manté el BCE estan perdent efectivitat pel que fa a l’objectiu de contenir la tendència baixista dels preus de consum. S’imposa la incertesa derivada d’una pandèmia difícil de controlar sense perjudicar letalment l’economia. 

Les lleus tensions inflacionistes de començament d’enguany a la Zona euro han girat a lleument deflacionistes per obra i gràcia de la covid-19 que, en un vist i no vist, ha transformat una conjuntura econòmica anèmica però expansiva en contractiva i quasi depressiva. És el producte d’una pandèmia d’abast global en la que algunes grans potències demogràfiques presenten els registres més elevats de contagiats i morts, però que en impacte econòmic Europa s’està emportant la pitjor part. I els preus de consum reflecteixen perfectament aquest canvi radical de conjuntura.

La notable convergència que darrerament i llevat de moments puntuals havien assolit les mitjanes anuals de les taxes d’inflació entre Espanya i la Zona euro s’ha perdut o relaxat a partir de la segona meitat de 2019 com a conseqüència, bàsicament, d’un major impacte deflacionista dels preus de l’energia a Espanya. Contràriament, es manté la convergència en preus de consum entre Catalunya i Espanya. I trencant el que venia sent norma els darrers anys, aquesta convergència s’observa també en la majoria dels components de la despesa. Només es pot parlar de diferències relativament significatives en els preus de l’Ensenyament i de l’Hoteleria i restauració.

Si aquesta comparativa es fa entre Catalunya i la Zona euro, amb una diferència global rellevant en la variació interanual d’octubre, la diversitat és molt més accentuada. Només s’observa una convergència gairebé completa en tres dels dotze components de la despesa. D’entre els divergents en sobresurten les Begudes alcohòliques i tabac, l’Habitatge i subministres, el Transport i l’Ensenyament. Convé remarcar el sostingut diferencial que mes rere mes i any rere any presenten els preus de les begudes alcohòliques i tabac. Una divergència gairebé estructural i extensiva al conjunt d’Espanya. Contràriament, el crònic diferencial de preus de les Comunicacions finalment s’ha reconduït i fins i tot ha canviat de signe.

 

 

 

 

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML