Estudis i publicacions

 Índex de Qualitat de vida urbana a Barcelona. 2021

 Índex de Qualitat de vida urbana a Barcelona. 2019

Paritat de Poder adquisitiu. 2019

Índex de Qualitat de Vida Urbana 2020

A l'informe es presenten els resultats de la Qualitat de Vida Urbana (QVU) per les grans ciutats d’Europa, segons diferents àmbits i dimensions, i també amb un Índex sintètic de QVU.
La  QVU a Europa mostra dos grups diferenciats de ciutats: les ciutats del nord i del centre del continent, amb els millor resultats de QVU,  i les del sur i l’est, amb pitjors resultats. En aquesta gran dicotomia, Barcelona ocupa un lloc especial, perquè queda situada just per sobre de la mitjana de la QVU de les grans ciutats europees, encapçalant la puntuació de les ciutats del sud i de l’est. Barcelona queda situada per sota de París i per sobre de la segona ciutat del sud amb millor puntuació: Lisboa.

 Renda trimestral de Barcelona. Any 2020

El coste de la vida en las comunidades autónomas, áreas urbanas y ciudades de España. 2017

En el treball s'estima el cost de la vida d'àrees subnacionals de l'economia espanyola: comunitats autònomes (CCAA), àrees urbanes funcionals (AUF), ciutats centrals d'aquestes AUF i les seves corones, a partir de les variables de renda familiar disponible per càpita i cost de l'habitatge. Aquestes variables mostren bona capacitat predictiva per a les Paritats de Poder Adquisitiu (PPA) subnacionals estimades pel Bureau of Economic Analysis dels Estats Units, que són l'única font oficial sistemàtica de PPA subnacionals. A més, s'il·lustra l'efecte que les PPA té sobre els valors de la renda familiar disponible per càpita.

Cost de la vida i risc de pobresa a les comunitats autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles. 2018

El VAB de les empreses culturals de Barcelona 2010-2015

A l'informe es constata que les empreses culturals van generar l’any 2015 un VAB de més de 2.000 milions d’euros, xifra que suposa el 56,2% del sector a Catalunya. En el període 2010-2015 el VAB nominal s’ha reduït en un 20% a conseqüència de la crisi. L’estructura sectorial mostra el domini en termes de VAB de la branca del Llibres i premsa (un 34,5%) seguit de la Publicitat (26,5%) i de les Arts escèniques, visuals i musicals (14%).

Els salaris del turisme a Barcelona 2018

 Amb aquest informe sobre els salaris al sector del turisme de Barcelona, el Departament d’Anàlisis de l’Oficina Municipal de Dades (OMD) fa una aproximació a la realitat salarial d’un sector important a l’economia de la ciutat. A partir de l’explotació de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL), s’ofereix una síntesi del perfil de les persones treballadores del sector. L’estructura salarial s’analitza en funció de les característiques personals dels treballadors/es i d’altres variables relacionades. També es presenta la bretxa salarial de gènere, l’evolució de la capacitat adquisitiva i el fenomen del mileurisme al turisme.

Diferències de gènere en l'activitat innovadora

 L’objectiu de l’estudi és identificar i quantificar la presència de la dona en l’activitat innovadora i, més en particular, en l’àmbit de la invenció protegida per patents a l’AMB. Pel període 2010-2016 s’utilitzen tres indicadors: percentatge de dones que són inventores sobre el total d’inventors, percentatge de patents en les que hi ha almenys una dona i la contribució de les dones en les patents. El primer resultat de l’estudi és que encara que s’està lluny de la paritat: per a l’AMB i pel conjunt del període, les dades d’aquests tres indicadors són respectivament del 25,4%, del 32,3% i del 20,6%. Tanmateix en els tres indicadors hi ha tendències positives i un posicionament també positiu, tant a l’AMB com a Barcelona, en comparació a dades d’altres països. Una explicació, almenys en part, d’aquests resultats és l’especialització de la metròpolis barcelonina en química i productes farmacèutics, que són àmbits en els que hi ha, amb caràcter general, una superior participació de les dones.

Impacte del talent estranger en la capacitat innovadora

La primera recerca en aquest àmbit que es porta a terme en el nostre entorn, sobre la participació del talent estranger en la innovació protegida per patents a l’AMB. Els inventors/res residents a l’AMB identificats en el període 2005-2016 són el 13,4% del total, amb tendència positiva al llarg del temps. Barcelona és el primer municipi de l’estat en nombre de patents amb participació d’inventors estrangers. A l’AMB una de cada 4 patents registrades té participació, com a mínim, d’un inventor estranger. Aquesta dada és superior a la registrada a Barcelona, Catalunya o Espanya, que estan a l’entorn del 20%. El talent innovador estranger mostra una certa especialització en els sectors d’informàtica, telecomunicacions i comunicació digital. A la RMB destaca també la tecnologia audiovisual.

L'emprenedoria a Barcelona 2016

Aquest informe presenta una aproximació al nombre i perfil dels emprenedors autònoms de Barcelona l’any 2016 a través de l’explotació de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), identificant la figura de l’emprenedor com el treballador que, no sent assalariat, inicia una activitat per iniciativa pròpia amb una antiguitat no superior als 42 mesos.  El treball presenta el perfil de l’emprenedor a partir de característiques personals i es calculen les Taxes d’Activitat Emprenedora (TAE), definides com el quocient entre el nombre d’emprenedors i el total de població en la franja d’edats entre 18 i 64 anys.

Els deflactors del PIB territorial

El Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades en el seu projecte sobre el PIB de Barcelona ha aplicat els mateixos deflactors sectorials que estima l’Idescat per a Catalunya. Encara que la hipòtesi de deflactors sectorials iguals en el territori és, per tant, raonable, l’objectiu d’aquest projecte tracta d’afrontar aquesta temàtica a partir de la informació estadística (Comptabilitat Regional de l’INE), amb eines economètriques. Les conclusions del mateix són que, efectivament, en la major part dels sectors no es pot rebutjar la hipòtesi d’elasticitat unitària (igual deflactor sectorial a Espanya i a les CCAA) i que, encara que en certs casos es pot millorar l’ajust economètric amb el diferencial d’IPC entre l’Estat i les CCAA, l’impacte d’aquesta modificació és molt poc significatiu. 

Canvia la productivitat al territori? Una proposta metodològica per a l’estimació del PIB urbà a l’economia espanyola.

El PIB és un indicador clau de l'economia urbana, tal com queda recollit en els manuals metodològics sobre estadística urbana tant a nivell internacional (UN-Habitat) com europeu (Eurostat). No obstant això, la majoria de les ciutats espanyoles no disposen d'una estimació de PIB.  L'objectiu d'aquest treball és contribuir a cobrir aquest dèficit d'informació presentant un mètode de càlcul del PIB a nivell municipal basat en l'estimació de la productivitat sectorial diferencial de la ciutat respecte a la seva Comunitat Autònoma.

Per a això s'utilitza la informació de salaris sectorials diferencials entre les ciutats i les Comunitats Autònomes que, per al període 2010-2016, es poden estimar a partir de la Mostra Contínua de Vides Laborals. Els resultats de PIB així estimats mostren uns valors que semblen indicar que s'estan recollint aspectes rellevants de l'economia de les ciutats com, entre d’altres, potencials economies d'aglomeració.

Els salaris al Vallès Occidental 2016

El Consell Comarcal del Vallès Occidental, en el marc del Projecte Estratègic Salari Mínim Comarcal, ha impulsat l’elaboració d’un estudi sobre els salaris a la comarca per aprofundir en el coneixement de la seva situació i característiques. L’estudi presenta la distribució salarial a la comarca segons les característiques personals dels treballadors/es, dels sectors i del tipus de contractes. La informació ha estat generada per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, aprofitant la seva experiència en el tractament de la font d’informació emprada: la Mostra Contínua de Vides Laborals.

Estimació del PIB de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Millora metodològica de la dinàmica de la productivitat amb informació salarial.

L’objectiu del present treball és millorar metodològicament el càlcul del PIB de Barcelona i de l’AMB amb la introducció de la informació sobre nivells salarials com a indicadors de la productivitat.

En el cas de Barcelona, les estimacions fins ara disponibles realitzades pel Gabinet Tècnic de Programació (GTP) de l’Ajuntament de Barcelona parteixen del càlcul per l’any base 2011, sent els valors dels anys següents calculats suposant que l’efecte de les economies d’aglomeració (característiques de les àrees urbanes) no varia any rere any. La disponibilitat de dades de salaris de Barcelona, l’AMB i de Catalunya a partir de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) permet relaxar aquest supòsit obrint la possibilitat d’una millora metodològica en que l’efecte de l’aglomeració estigui recollit pel diferencial de salaris entre sectors i àmbits territorials registrat cada any.  

Informe 2017 de l'Observatori Barcelona

L’observatori de Barcelona ha publicat el seu darrer informe que avalua el posicionament de la ciutat davant els reptes que s'hi donen per promoure l'activitat econòmica i l'ocupació. Té per objectiu comparar la ciutat de Barcelona amb les principals ciutats europees i del món.

Es valoren més de trenta indicadors estructurats en sis àmbits: els negocis, el coneixement, el turisme, la sostenibilitat i la qualitat de vida, els preus i els costos, i el mercat laboral i la formació.

L’observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, a través del Sector de Promoció Econòmica i per la Cambra de Comerç de Barcelona, a través del Gabinet d'Estudis Econòmics. 

Els salaris a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 2015

 Aquest document és una síntesi del treball d’explotació que ha fet l’IERMB de la Encuesta de Vidas Laborales (INE) per a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els principals resultats ens indiquen que els salaris mitjans de l’AMB l’any 2015 van ser de 27.011 euros bruts anuals. Així mateix, els indicadors de distribució mostren que les diferències salarials són superiors al municipi de Barcelona, però menors als municipis de la primera corona metropolitana.

A la Indústria els salaris mitjans són més elevats al conjunt de l’AMB (34.279 euros/any), i és a la Construcció on hi trobem el salaris més baixos (23.716 euros/any).

Pel que fa a les diferències salarials entre homes i dones, el salari mitjà anual de les dones va ser de 23.233 euros, un 24,4% inferior al dels homes (30.731 euros).

Amb una relació positiva entre salaris i l’esforç per accedir a l’habitatge pels municipis, el pes del lloguer sobre el salari és del 31% a l’AMB, mentre que la mitjana de salaris any per la compra d’un habitatge a l’AMB és de 9 anys.

"La metròpoli en 100 indicadors". L'AMB en xifres 2016

L'AMB i l'IERM han publicat una selecció dels indicadors  més rellevants del Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA). Aquest sistema d'indicadors és un complement que serveix per a contextualitzar l'Anuari Metropolità "Repensar la Metròpoli".

 "Repensar la metròpoli". Anuari Metropolità. 2015

Amb el nom de “Repensar la metròpoli”, l’Anuari Metropolita ens aporta una mirada panoràmica complementària als tractaments monogràfics de la revista Papers i al ventall d’indicadors que es presenten a “l’AMB en Xifres”.

Al llarg de l’any 2016 els equips de l’IERMB han estat treballant en l’anàlisi de les dinàmiques urbanes, socioeconòmiques i ambientals de l’àrea i de la regió metropolitanes. Ho fa per mitjà de dotze articles que dibuixen un itinerari per paisatges metropolitans diversos i alhora interconnectats.

El treball assalariat a Barcelona - 2015

Temporalitat, intensitat laboral i durada dels contractes

 El primer objectiu d’aquest informe que s'adjunta és donar a conèixer la proporció de la contractació temporal de les persones assalariades residents a Barcelona en el 2015, tant en el seu conjunt com per una sèrie de segmentacions derivades del seu perfil i el dels contractants.

El segon objectiu és determinar les conseqüències de la temporalitat en dues variables que aproximen de forma parcial però significativa el concepte de precarietat: la intensitat laboral i la durada dels contractes. Fins ara aquest tipus d’anàlisi s’havia fet a partir de l’estadística de contractes. En canvi, en aquest cas és fa des d'una mostra estadística de treballadors/ores residents a Barcelona. 

Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballadors a Barcelona. 2010-2015

Aquest informe presenta l’impacte que ha tingut la crisi, en el període de 2010 a 2015, sobre la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents de Barcelona.

La renda familiar dels residents de Barcelona, segons les darreres dades disponibles, té uns ingressos que en un 60% provenen dels salaris, en un 20% de les rendes mixtes (activitats professionals i altres) i en un 20% de prestacions socials. Els salaris són, per tant, la font més important dels ingressos familiars i, en conseqüència, són un element clau en el benestar material de la població de Barcelona.

Barcelona al Quality of life in cities 2015 de la Comissió Europea

Des de 1973 la Comissió Europea ha monitoritzat l’opinió pública dels estats membres en un ampli conjunt de temes. El present document recull els resultats de Flash Eurobarometer Nº 419 “Quality of life in European cities. 2015” (publicat  per la Comissió Europea al 2016).

En el document es comparen aquests resultats amb els de l’anterior Flash sobre qualitat de la vida a les ciutats d’Europa de l’any 2013, fet amb la mateixa metodologia.

La presentació de resultats per a Barcelona s’ha restringit a la comparativa de les 19 ciutats de l’estudi que superen el milió d’habitants (les ciutats XXL i globals, segons la terminologia de l’Eurobaròmetre). El resultats han estat agrupats en 12 temes que inclouen tant la valoració de serveis públics com altres aspectes més de context, però que es vinculen directament a la realitat urbana i al benestar dels residents a les ciutats.

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/2016_Quality_life.pdf

 Barcelona en xifres 2015

Barcelona Activa ha publicat Barcelona en xifres 2015 on es fa un compendi dels principals indicadors de posició i de nivell d'activitat de la ciutat de Barcelona pel que fa a economia,  treball i qualitat de vida.

El Producte Interior Brut de Barcelona 2010-2014 

Aquest document presenta l’estimació del PIB de la ciutat pel període 2010-2014. L’objectiu de l’informe és disposar d’una aproximació sistemàtica, actualitzada i detallada sectorialment del PIB de la ciutat, una informació que pot ser útil tant per a les persones interessades en conèixer a fons l’economia de Barcelona, com per orientar la presa de decisions dels agents econòmics que treballen en l’entorn de l’economia de la nostra ciutat.

Tal com queda establert en el Reglament Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (2013), el PIB és la magnitud macroeconòmica més important de la comptabilitat econòmica d’un territori. El PIB pel costat de l’oferta és bàsic per conèixer l’estructura sectorial d’una economia, mentre que la seva evolució en termes reals (variacions en volum) és l’indicador que millor mesura la dinàmica econòmica.

La rellevància del PIB no es limita al coneixement de l’economia dels països o les regions, sinó que també és clau en el coneixement de les economies locals i metropolitanes. Per aquest motiu en els sistemes estadístics més avançats es poden trobar estimacions de PIB de les economies urbanes.

En aquest estudi es pot trobar la sèrie 2010-2014 del PIB i del VAB a 10 sectors en valor nominal, variació en taxes reals, estructura sectorial i índexs d’especialització de l’economia de Barcelona en comparació a l’economia catalana. Per a l’estructura sectorial i els índexs d’especialització es fa un “zoom” per al 2014 a 38 branques d’activitat.

L’informe ha estat elaborat pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona.

Informe de comerç  2014 

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat l’Informe de Comerç 2014, que recull les principals dades d’activitat comercial i el seu pes específic en l’activitat econòmica de la ciutat. El document també convida a reflexionar sobre els canvis que aquest sector està experimentant.

Els principals indicadors econòmics recollits a l’informe revelen que el sector segueix mantenint un pes proper al 15% dels llocs de treball, més elevat que la mitjana europea.  El nombre de centres de cotització creix respecte a l’any anterior (+ 0,9 %), així com l’afiliació al comerç, que capgira la tendència dels últims anys i crea llocs de treball (+ 1,0 %) per primera vegada des de 2008.

Per altra banda, el document constata que el comerç de proximitat destaca per la seva atenció personalitzada, i més de la meitat dels barcelonins i barcelonines considera que les botigues de barri o especialitzades són l’establiment on millor els atenen. El document també posa en valor l’aspecte innovador i dinàmic del comerç de la ciutat, que ofereix un ampli ventall de serveis a la ciutadania, afegint el valor de qualitat i una funció important de relació entre comerciant i consumidor.

L'informe ha estat el·laborat, des de l'Àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica, per la Direcció de Comerç i Consum amb la col·laboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme.

L'economia de Barcelona 2014

En aquest document es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2014, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu.

En ell es valora el canvi de tendència que ha protagonitzat l’economia de l’àrea de Barcelona al llarg de 2014, tot i que és discret i semblant a la del seu entorn, es recolza en una àmplia base del seu teixit productiu.

Com ja s'apuntava en els darrers anys, la ciutat de Barcelona s’ha beneficiat molt especialment de la seva capacitat d’atracció de visitants i també del dinamisme exportador de la indústria metropolitana.

Aquest informe ha estat elaborat pel Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, editor i redactor d'aquest lloc web barcelonaeconomia.bcn.cat

Creixement inclusiu: el gran repte estratègic metropolità. Anuari Metropolità de Barcelona 2014

Des de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona s’està desplegant un conjunt de recerques adreçades a analitzar com evolucionen l’economia i la societat del territori metropolità. Una de les peces clau en aquesta nova estratègia investigadora és l’elaboració d’anuaris metropolitans orientats a la diagnosi de la crisi econòmica i a l’estudi de les conseqüències socials i territorials sobre l’àrea de Barcelona.

En aquesta edició, a més de les seccions habituals, s’hi introdueixen dos nous elements molt rellevants a l’hora d’analitzar i interpretar el territori metropolità: les infraestructures de gran potencial (aeroport) i les grans àrees econòmiques transfrontereres (megaregions).

L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona és un consorci de dret públic adscrit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. www.iermb.uab.cat

Barcelona al Quality of life in cities (2013) de la Comissió Europea

 Aquesta nota estadística té com a objectiu fer un resum dels resultats del Flash Eurobarometer 2013 de la Comissió Europea sobre la qualitat de vida percebuda a Barcelona, en comparació a les altres ciutats europees XXL o més (ciutats amb més d’un milió d’habitants).

La comparativa es fa per a 12 apartats temàtics. Un resultats destacat és que Barcelona és la cinquena ciutat més valorada pels seus residents entre les dinou de l’anàlisi comparativa. Barcelona només es superada per quatre ciutats, totes elles de parla alemanya: Munic, Hamburg, Viena i Berlin.

Com a complement, aquí trobareu una relació entre les valoracions dels enquestats a Barcelona i el perfil sociodemogràfic i econòmic inclòs també a l’estudi Quality of life in cities 2013.

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/Nota_Estadistica_QualityBCN.pdf

Recerca + Desenvolupament a Barcelona. 2014

Aquest treball descriu l'activitat de recerca i desenvolupament a la ciutat de Barcelona en relació al marc institucional en el que es troba.

A més, a banda d’identificar els diferents tipus d’entitats que protagonitzen les activitats d’R+D a Catalunya, es repassen algunes grans magnituds –despesa interna, personal investigador i patents entre altres- que ens han de servir per fer-nos una idea del pes relatiu d’aquestes activitats sobre el total de l’activitat econòmica i en relació a l’àmbit europeu.

Es pot avançar que l’esforç fet durant la major part de la dècada passada s’ha diluït durant la llarga crisi de la que tot just sembla que en comencem a sortir. Però aquest esforç també ha comportat recompenses.

Aquest document és un treball de síntesi fet pel Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.

Les balances comercials de Catalunya amb la resta de l'Estat i l'estranger

Aquest informe, editat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana tant amb l’estranger com amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sectorial, fet que permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials. Aquest informe ha estat dirigit per Joan Antoni Santacana.

El CTESC és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern de la Generalitat en matèries socioeconòmiques i laborals.

http://www.ctesc.cat
http://www.ctesc.cat/noticies/20148331.html

Informe 2015 de l'Observatori Barcelona

L’Observatori de Barcelona ha publicat el seu informe corresponent a les dades de l'any 2014.

Aquest informe avalua el posicionament de la ciutat davant els reptes que s'hi donen per a promoure l'activitat econòmica i l'ocupació.

S'hi inclou un article monogràfic, realitzat per la Cambra de Comerç, on es presenta una anàlisi del clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a l’any 2014. A partir de les opinions dels empresaris es contextualitza així l’entorn en el qual s’han trobat Catalunya i la ciutat de Barcelona i el seu escenari de futur.

L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, a través del Sector de Promoció Econòmica i per la Cambra de Comerç de Barcelona, a través del Gabinet d’Estudis Econòmics.

Informe 2014 de l'Observatori Barcelona

L’Observatori de Barcelona, amb la Cambra de Comerç i l'Ajuntament com a impulsors, ha publicat el seu informe corresponent a les dades de l'any 2013.

Aquest informe presenta i il·lustra fins a 29 indicadors que volen ser útils per a l'avaluació del posicionament de la ciutat, el que més la caracteritza i els reptes que s'hi donen com a lloc per a promoure l'activitat econòmica i l'ocupació.

Així mateix, per quart any consecutiu, també inclou l'estudi monogràfic que analitza l'evolució del clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

www.observatoribarcelona.org 

Evolució de l'economia de Barcelona 2013

En aquest document es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2013, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu.

Aquest informe ha estat elaborat pel Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, editor d'aquest lloc web (http://barcelonaeconomia.bcn.cat).

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/evolucio-de-leconomia-de-barcelona-2013

Indicadors econòmics, ambientals i socials per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Adaptació a l'estratègia Europa 2020

L’objectiu d’aquest treball de l'IERMB és la identificació dels indicadors que permetin fer un seguiment de l’economia, el medi ambient i la societat metropolitana en línia amb l’Estratègia Europa 2020.

Els editors són el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (www.pemb.cat) i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitants de Barcelona (www.iermb.uab.es)

www.iermb.uab.es/htm/publicacions.asp?idPubCat=8&idPub=212

Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris

En aquest estudi de la Diputació de Barcelona s'analitza l'evolució de les principals variables associades a la producció, l'ocupació i les estratègies de desenvolupament econòmic local en el període 2008-2012.

El treball vol constituir una eina de suport a les entitats locals en la valoració d'estratègies i la definició d'opcions econòmiques (especialitzacions, pautes de diversificació, sectors, criteris d'intervenció, etc.).

Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic
Àrea de Desenvolupament Econòmic Local
Diputació de Barcelona

http://www.diba.cat/web/promoeco/informeeconomieslocals

Informe Barcelona Metròpoli Creativa 2013

L’objectiu d’aquest informe de l'lERMB és realitzar una diagnosi - amb dades actualitzades a desembre de 2012 - sobre l’economia del coneixement, la innovació, les tecnologies de la informació i la comunicació i les indústries creatives a Barcelona i a la seva àrea d’influència. Aquesta diagnòsi es fonamenta en l’anàlisi d’uns indicadors que ja han demostrat en edicions anteriors la seva riquesa i precisió.

Podeu accedir també des d’aquí al document Barcelona Metròpoli Creativa. Informe i mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona.

Anuari Econòmic Comarcal 2013  

Aquest és un treball dirigit per Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB per al Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa. En aquesta edició es fa una estimació del PIB comarcal de 2013 i analitza la distribució territorial del creixement econòmic català.

Pel conjunt de Catalunya, l'exercici 2013 emergeix com un any de transició entre els pitjors estralls de la segona recessió (segona part del 2011 i tot el 2012) i la recuperació que continua reafirmant-se en aquesta tardor del 2014. Per al Barcelonès, s’estima que l’any 2013 va presentar una davallada del PIB del -0,66% (davant el -0,57% del 2012), per sota la mitjana de Catalunya (-0,48%).

http://www.catalunyacaixa.com/Portal/ca/Particulares/Anuario_Comarcal+Comarcal+2014?subtipus=6

La Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona en el context català 2010

Podeu accedir des d’aquí al document.