Atur registrat per sectors econòmics

La contenció de la trajectòria descendent de l’atur és deutora de tots els grans sectors econòmics i són els demandants d’ocupació sense experiència laboral els que més ho pateixen. La construcció, a més del primari, continua liderant el descens de l’atur en termes relatius i el terciari, en valors absoluts.

L’evolució recent de l’atur registrat segons sector econòmic de procedència presenta diferències relativament significatives en relació amb la de final de 2018. Si bé el signe negatiu es manté a quasi totes les variacions interanuals tant a Barcelona com a l’Àmbit Metropolità, es constaten algunes diferències substancials en la intensitat de la variació. És el cas, entre els grans sectors d’activitat, de la construcció. Els serveis i la indústria, especialment la de l’entorn metropolità, també entrarien en aquesta dinàmica. Però l’únic col·lectiu, entre els grans, que s’endinsa en la tardor amb més aturats que un any abans és el dels que aspiren a una primera feina o que es volen reincorporar al mercat de treball després d’un període llarg d’inactivitat. Es constata un cop més que les parts més febles del mercat laboral són les primeres afectades per l’empitjorament de les expectatives a curt i mitjà termini.

Al lideratge en termes relatius que ostenten el primari i la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que havien generat d’ençà 2008, sense que això impliqui una recol·locació en els mateixos sectors, s’hi pot afegir alguna branca del terciari com ara les finances i assegurances. Però cada cop són més els segments d’aquesta branca que, per raons diverses, mostren augments interanuals del nombre d’aturats. Al capdavant, en termes relatius, l’activitat immobiliària, sotmesa al vertigen d’una oferta sobredimensionada després d’uns anys de forta expansió.