Població estrangera a l'atur registrat

L’augment de l’atur entre els estrangers residents a Barcelona s’accelera, assolint magnituds comparables als màxims històrics de la Gran Recessió. Una trajectòria alcista que, amb menys intensitat, també s’ha imposat a la resta del país.

Les darreres dades conegudes reiteren que els desocupats estrangers són els principals damnificats de la pèrdua de dinamisme del mercat laboral i del repunt que registren les xifres d’aturats a Barcelona després de sis anys de descens. Un fet que no és tan evident a la resta del país. Enguany ha començat amb un augment del nombre d’estrangers desocupats a tots els àmbits geogràfics considerats comparable en termes relatius al de la recessió de 2009. La crisi provocada per l’emergència sanitària del coronavirus, reactivada el passat desembre després de mig any de relativa estabilització, ha consolidat el canvi de tendència iniciat de manera abrupta el darrer trimestre de 2017, tot just després de registrar el nombre més baix d’aturats d’ençà 2008. Una situació que bàsicament s’explica per l’augment sostingut els darrers anys del pes relatiu dels ocupats estrangers sobre el total. Un protagonisme que ara mostra la seva cara negativa com a conseqüència de la greu recessió econòmica associada a la covid-19.

Pel que fa al pes relatiu dels estrangers sobre el total d’aturats, les dades dels darrers mesos reforcen i allarguen la trajectòria alcista encetada el 2016 a Barcelona i un any més tard a la resta de Catalunya. Així, a la capital, un de cada quatre aturats registrats és estranger, mentre que a l’entorn metropolità aquesta proporció no arriba a un de cada cinc. En tots els casos són valors més elevats que els registrats els darrers anys i, en el cas de Barcelona, comparables als màxims assolits a l’inici de la dècada, quan el nombre d’aturats creixia de manera sostinguda a conseqüència de la Gran Recessió. Les dades disponibles reafirmen que els estrangers en situació d’atur tenen una presència relativa menor a l’entorn metropolità que a la capital i resta de Catalunya. Una diferència que no s’observa tan clarament quan es tracta d’ocupats.