Població estrangera a l'atur registrat

L’augment de l’atur entre els estrangers residents a Barcelona s’accelera, recuperant valors de vuit anys enrere. Una trajectòria alcista que, amb menys intensitat, també s’ha imposat a la resta del país.

Les darreres dades conegudes reiteren que els desocupats estrangers són els principals damnificats de la pèrdua de dinamisme del mercat laboral i del repunt que registren les xifres d’aturats a Barcelona després de sis anys de descens. Un fet que no és tan evident a la resta del país. El mes d’octubre s’ha tancat amb augments mensuals del nombre d’estrangers desocupats a tots els àmbits geogràfics considerats. Però, igual que el conjunt de l’atur, la variació interanual evoluciona lleument a la baixa. La crisi provocada per l’emergència sanitària del coronavirus, reactivada a començament de la tardor, ha consolidat el canvi de tendència iniciat de manera abrupta el darrer trimestre de 2017, tot just després de registrar el nombre més baix d’aturats d’ençà 2008. Una situació que bàsicament s’explica per l’augment sostingut del pes relatiu dels ocupats estrangers sobre el total dels darrers anys. Un protagonisme que ara mostra la seva cara negativa com a conseqüència de la recessió econòmica associada a la covid-19.

Pel que fa al pes relatiu dels estrangers sobre el total d’aturats, les dades dels darrers dotze mesos reforcen i allarguen la trajectòria alcista encetada el 2016 a Barcelona i un any més tard a la resta de Catalunya. Així, a Barcelona, un de cada quatre aturats registrats és estranger, mentre que a l’entorn metropolità aquesta proporció no arriba a un de cada cinc. En tots els casos són valors més elevats que els registrats els darrers anys i, en el cas de Barcelona, comparables als màxims assolits a l’inici de la dècada, quan el nombre d’aturats creixia de manera sostinguda a conseqüència de la Gran Recessió. Les dades disponibles reafirmen que els estrangers en situació d’atur tenen una presència relativa menor a l’entorn metropolità que a la capital i resta de Catalunya. Una diferència que no s’observa tan clarament quan es tracta d’ocupats.