Impressió

Contractació laboral

La forta retallada de la contractació laboral en el que va d’any no ha respectat cap modalitat contractual alhora que ha impactat especialment en les més precàries.

Si prenem com a referència la distribució per modalitats contractuals de l’any passat, les xifres de contractes formalitzats durant el primer terç d’enguany mostren alguns trets que convé remarcar. Pel que fa a la distribució per sexes, en els nous contractes laborals es manté el lleu domini de les dones. Una posició predominant basada en què aquest col·lectiu acapara més contractes temporals que el masculí, un sis per cent més en el que va d’any. Contràriament, en el segment dels contractes indefinits la situació revela un biaix similar en termes relatius però favorable als homes. La posició dominant de les dones en l’agregat dels contractes de durada definida mostra, com ja és habitual, un tret característic que la xifra total amaga. La immensa majoria d’aquesta tipologia de contractes es concentra en tres modalitats i només en la d’interinitat es pot parlar de modalitat inequívocament femenina. En les altres dues, eventuals i per obra o servei, que són les més importants en termes quantitatius, la presència dels homes és majoritària. Així doncs, s’hauria d’eradicar l’associació simplista que encara relaciona treball temporal i precari amb treball per a dones. Si més no a la capital.


En el que va d’any, la reducció del nombre de nous contractes laborals entre els barcelonins s’ha concentrat en les modalitats d’un mes o menys de durada. Això explica la lleu pèrdua de pes relatiu sobre el total dels contractes més precaris. Un altre efecte de la regressió del nombre de contractes temporals és l’augment a tots els sectors econòmics del pes relatiu dels nous contractes indefinits sobre el total.