Contractació laboral

La crisi global provocada per la covid-19 va estroncar una dinàmica expansiva del mercat laboral que en el 2019 ja començava a mostrar senyals d’esgotament. La progressiva recuperació de l’activitat a partir del segon trimestre de 2021 s’està traduint en una revifada de la contractació laboral, però les xifres actuals es situen encara lluny dels valors previs a la pandèmia.

La paràlisi de l’activitat econòmica no essencial provocada per la pandèmia a partir del març de 2020 va ocasionar una contracció majúscula del mercat laboral, després de tot un quinquenni (2014-2018) en el que el nombre de nous contractes laborals a Barcelona havia crescut a una taxa anual mitjana propera al nou per cent i del posterior estancament de 2019, ja en fase de desacceleració econòmica. En els anys anteriors a la crisi sanitària, i malgrat la trajectòria alcista del PIB, més del quaranta per cent dels nous contractes laborals tenien una durada que no superava el mes. Però la destrucció de milers de llocs de treball derivada de la pandèmia, que ha afectat tant l’ocupació estable com la temporal, ha tingut un major impacte en les modalitats més precàries de contractació.

El canvi de tendència dels darrers mesos, amb la recuperació progressiva de l’activitat econòmica i les favorables dades de contractació laboral tornen a posar en l’agenda de prioritats la necessitat de reduir l’elevada taxa de precarietat del mercat laboral barceloní.