Contractes per àmbits territorials

L’estancament de la contractació laboral en el que va d’any tant a Barcelona com a la resta de Catalunya es pot explicar per la pèrdua d’impuls de l’economia i el notable repunt de la contractació indefinida durant la segona meitat de l’any passat.

El lleu descens interanual que han registrat les xifres de contractes laborals formalitzats a la capital durant el segon trimestre d’enguany confirma la desacceleració registrada durant el trimestre anterior alhora que accentua la trajectòria d’alentiment del creixement imperant durant la major part de 2018. Un afebliment imputable tant al sobtat canvi d’escenari de la contractació indefinida després de l’augment registrat durant la segona meitat de l’any passat com a la notable contenció del creixement que ha registrat la contractació temporal. L’alentiment, ara per ara molt moderat, del creixement de l’economia i sobretot l’empitjorament de les expectatives a curt i mitjà termini, a més de l’augment dels costos salarials dels treballadors menys qualificats, expliquen que la contractació laboral tendeixi a l’estancament o evolucioni clarament a la baixa, com ja es fa notar a l’entorn metropolità.

L’acumulat dels darrers dotze mesos posa de relleu que, alhora que ja no es repliquen els màxims històrics, equivalents a una mitjana mensual de cent mil nous contractes laborals a Barcelona, el ritme de creixement es va alentint. Un procés gradual iniciat durant la convulsa tardor de 2017. A banda d’aquesta tendència, cal insistir en una altra qüestió rellevant com és la desproporció entre els trenta mil nous llocs de treball assalariats creats els darrers dotze mesos i el milió dos cents mil contractes generats. Una desproporció associada al recurs exagerat als contractes laborals que no superen el mes de durada. Una tipologia de contractes que el darrer any i mig ha aplegat la meitat dels contractes temporals registrats a la capital. Una cota fins ara mai assolida.