Contractes per àmbits territorials

Les xifres de contractació del primer mes d’enguany corroboren que la feblesa de la conjuntura econòmica incideix greument en la trajectòria del mercat laboral barceloní. El nombre de nous contractes temporals cau amb una força desconeguda i per quart mes consecutiu.

Durant l’any 2019 la contractació laboral va evolucionar de més a menys al conjunt de Catalunya amb una especial incidència a l’entorn metropolità. El 1.150.000 contractes laborals formalitzats en aquest àmbit territorial durant l’any passat equivalen a un descens de l’1,5% en relació al total de 2018, mentre que a Barcelona la contractació va créixer un anèmic 0,3% i a la resta de Catalunya un 3,4%. Un escenari marcat per una certa estabilització que les dades de gener d’enguany han convertit en recessiu: tots els epígrafs de tots els àmbits geogràfics considerats han tancat el mes amb un ampli ventall de taxes negatives, amb Barcelona al capdavant.

A l’hora d’identificar els factors responsables d’aquest empitjorament de la conjuntura laboral és inevitable referir-se a la desacceleració que ha caracteritzat el creixement econòmic a Catalunya, Espanya i especialment al conjunt de la UE. Tampoc s’ha d’obviar la responsabilitat de la inestabilitat política que s’ha instal·lat a Catalunya i que també afecta a l’executiu espanyol. I per si aquests factors no eren suficients, també es pot recórrer a l’augment, a contrapeu, dels costos salarials dels treballadors menys qualificats.

En el cas de Barcelona, l’evolució de l’acumulat dels darrers dotze mesos comença 2020 amb la primera variació interanual negativa d’ençà final de 2013. Un canvi de tendència anunciat d’ençà la segona meitat de l’estiu passat. Amb una mitjana mensual de cent mil contractes laborals nous, el 86% dels quals són temporals i encarant una conjuntura econòmica plena d’incerteses i menys expansiva que en el passat recent, era fàcil preveure que la contractació laboral acabaria encetant una fase de reducció del nombre de contractes més o menys intensa i llarga en el temps en funció dels esdeveniments. Un procés que en primera instància passa per un menor recurs als contractes laborals més precaris i de menys durada.