Contractes per àmbits territorials

Les dades de juny mostren els primers indicis de recuperació de la contractació laboral després d’un bimestre d’estancament en cotes mínimes. Un punt d’inflexió enmig de la recessió majúscula a la que ens ha abocat la pandèmia i que es concreta en caigudes de més del seixanta per cent en relació al nombre de contractes formalitzats un any abans.

La progressiva suavització del confinament i el posterior aboliment de l’estat d’alarma que ha estat vigent durat poc més de tres mesos, ha permès la recuperació de la major part de l’activitat productiva presencial. Una actuació en la línia de la que han adoptat la majoria dels països del nostre entorn afectats per la pandèmia. A l’espera de possibles rebrots més o menys locals i amb la incògnita i el temor a una segona onada de contagis més generalitzada passat l’estiu, el mercat laboral mostra els primers senyals d’estabilització, tot i que febles i escassament representatius perquè encara es mantenen vigents mesures extraordinàries de recolzament financer temporal a les empreses. Pel que fa a la contractació laboral, de moment ens hem de conformar amb el rebot de més del cinquanta per cent del darrer mes. Un inici de canvi que suavitza lleument la tendència baixista de l’acumulat anual, actualment un -23%%, però insuficient per fer més digeribles les dades del trimestre de la pandèmia: durant els darrers tres mesos a Barcelona s’han formalitzat 92.561 contractes laborals, un setanta per cent menys que un any abans. Una davallada que a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya voreja el cinquanta per cent.

De les dades de l’acumulat anual val la pena remarcar dues qüestions que salten a la vista. La primera és que el radical canvi de tendència que mostren les xifres dels darrers tres mesos ve precedit de l’estancament en màxims històrics de 2019. El que no es podia preveure era la magnitud de la davallada. La segona és que la capital presenta una evolució més negativa que la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. Un teixit productiu molt centrat en el terciari i amb una elevada recurrència als contractes laborals de molt curta durada pot servir com a primera explicació raonable. L’evolució més homogènia dels contractes indefinits als diferents àmbits territorials semblaria corroborar-ho.