Contractes per àmbits territorials

La reducció del nombre de contractes laborals del darrer bimestre no s’explica només per l’augment de la segona meitat de l’estiu. Si les dades de setembre van permetre tancar el trimestre estiuenc en positiu i trencar l’atonia del primer semestre, les d’octubre i novembre reprenen la trajectòria baixista que des de fa mesos defineix la contractació laboral.

Si les xifres de contractació del passat mes de setembre, especialment les registrades a la capital, s’havien de considerar relativament atípiques, no tant per la seva magnitud, que també, sinó especialment perquè es desmarcaven radicalment de la tònica dominant d’ençà començament d’any, les d’octubre i novembre contraresten aquest biaix erràtic. Així, l’acumulat dels darrers dotze mesos registra una taxa de creixement anual de poc més de l’u per cent, una sisena part de la intensitat mostrada un any enrere i la més baixa d’ençà l’hivern de 2014. Després d’un quinquenni de creixement sostingut i intens, la contractació laboral a la ciutat tendeix a estabilitzar-se. Una pèrdua d’impuls que té com a segona derivada un lleu retrocés de la taxa d’estabilitat de les noves contractacions que s’havia assolit durant l’etapa més expansiva.

A l’hora d’identificar els factors responsables d’aquest canvi de conjuntura és inevitable referir-nos a la desacceleració del creixement econòmic a Catalunya, Espanya i especialment al conjunt de la UE. Tampoc s’ha d’obviar la responsabilitat de la inestabilitat política que s’ha instal•lat a Catalunya i de la provisionalitat de l’executiu espanyol. I per si aquests factors no eren suficients, també es pot recórrer a l’augment, a contrapeu, dels costos salarials dels treballadors menys qualificats.

L’evolució de l’acumulat dels darrers dotze mesos constata la dificultat d’assolir nous màxims històrics, equivalents a una mitjana mensual de poc més de cent mil nous contractes laborals a Barcelona. Una dificultat que és especialment notòria en el segment dels indefinits. Convé insistir en una altra qüestió rellevant com és la desproporció entre els poc més de catorze mil nous llocs de treball assalariats creats els darrers dotze mesos i el milió dos cents mil contractes generats. Una desproporció associada al recurs exagerat als contractes laborals que no superen el mes de durada. Una tipologia de contractes que els darrers dos anys ha aplegat la meitat dels contractes temporals registrats a la capital.