Contractes per àmbits territorials

L’evolució de la contractació laboral durant el darrer mes certifica la fallida recuperació de l’activitat econòmica com a conseqüència del rebrot de la pandèmia. El repunt mensual del nombre de nous contractes és incapaç d’alterar la trajectòria estancada de fons. La capital continua oferint pitjors registres que la resta del país.

La finalització de l’estat d’alarma a l’inici de l’estiu, després d’una vigència de més de tres mesos, ha permès la recuperació, amb limitacions, d’una bona part de l’activitat productiva presencial. La majoria de les restriccions més severes que s’han mantingut durant l’estiu corresponen a diferents branques del terciari. Una situació similar o lleument més restrictiva que l’existent a la majoria dels països del nostre entorn afectats per la pandèmia. Enmig de nous rebrots més o menys locals i dispersos en el territori i que anuncien una segona onada de contagis més generalitzada, el mercat laboral ha optat per una certa estabilització, emparat en el manteniment de les mesures extraordinàries de recolzament financer temporal a les empreses més afectades pel coronavirus. En termes de contractació laboral, aquest pas enrere es converteix en uns volums de contractació insuficients per redreçar la tendència de fons. S’imposa la cautela empresarial perquè la lluita contra la pandèmia mostra moltes esquerdes. Les xifres revelen que l’aportació del tercer trimestre s’ha resumit en una lleu correcció de la forta davallada del trimestre anterior, el del confinament.

De les dades de l’acumulat anual val la pena remarcar dues qüestions que salten a la vista. La primera és que la dramàtica tendència descendent que mostren les xifres en el que va d’any i especialment d’ençà el mes de març ve precedida de l’estancament en màxims històrics durant 2019. El que no es podia preveure era la magnitud d’una davallada que encara no ha tocat fons. La segona és que la capital presenta una evolució més negativa que la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. Un teixit productiu molt centrat en el terciari i amb una elevada recurrència als contractes laborals de molt curta durada propis de l’activitat més banal, pot servir com a primera explicació raonable.