Impressió

Ocupació en el sector terciari a Barcelona

Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona setembre 2020
Sectors industrials Nombre
d'ocupats
Variació (%)
setembre 2020/
desembre 2019
set. 2020/
set. 2019
setembre 2020/
desembre 2013
Serveis comercials 152.928 -5,7 -3,5 2,1
Transport i emmagatzematge 50.326 -3,4 -1,9 12,5
Hostaleria i restauració 77.186 -14,7 -16,5 7,2
Tecnologies i serveis d'informació 54.411 -0,7 1,9 94,9
Resta serveis d'informació i comunicació 20.899 1,8 3,9 8,7
  
Finances i assegurances 35.495 0,3 1,1 -11,9
Activitats immobiliàries 14.875 -5,7 -5,0 19,7
Activitats professionals, científiques i tècniques 108.381 -2,8 -1,5 28,7
Serveis administratius i auxiliars 124.225 -1,2 -7,8 28,1
  
AAPP i organismes extraterritorials 78.658 -1,9 2,6 2,2
Ensenyament 70.549 -7,4 -2,2 12,0
Serveis sanitaris 71.184 -1,3 2,0 19,4
Serveis socials 35.602 -4,2 -1,7 32,5
Activitats i serveis culturals 10.174 -11,4 -10,4 4,8
  
Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.814 -6,9 -6,6 5,6
Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 12.884 -16,4 -6,6 11,3
Activitat associatives 11.274 -8,7 -3,3 -6,2
Altres serveis personals 23.933 -6,9 -6,3 5,3

Array
Array

La trajectòria fortament expansiva que els darrers anys ha caracteritzat l’ocupació terciària a la capital ha ensopegat de manera inesperada amb una pandèmia. Les previsions a curt termini basculen entre molt negatives per una part del terciari de mercat i no mercat d’iniciativa privada i relativament estables per a la majoria de serveis públics.

El fort creixement del nombre d’afiliats en situació d’alta que la Seguretat Social ha registrat tant a Barcelona com al seu entorn metropolità durant el darrer quadrienni no s’hauria produït sense el dinamisme del terciari. Un cop recuperats els volums d’ocupació previs a la Gran Recessió d’ara fa deu anys –una fita impensable en la resta de grans sectors- s’imposava avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable i en bona mesura lligat a que el creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE mantingués la intensitat dels darrers anys. Una evolució que ja l’any passat es començava a revelar improbable atesa l’atonia del creixement del PIB i les previsions a curt termini i que l’emergència sanitària actual ha capgirat del tot.

La irrupció d’un desastre natural com és l’actual pandèmia provocada pel coronavirus en l’economia convida a simplificar l’anàlisi de la conjuntura passant per alt elements que en un altre context serien determinants per explicar, si no el signe de l’evolució, sí la seva intensitat. És el cas del model de contractació dominant a una bona part del terciari de mercat. La precarietat d’aquestes contractacions ha facilitat la destrucció de molts llocs de treball, majoritàriament poc qualificats. En conseqüència, el saldo negatiu s’ha imposat a la majoria de subsectors d’aquest segment del terciari de la ciutat, ja es tracti de l’evolució dels darrers nou mesos o de l’anual. Només mantenen el tipus el conjunt dels Serveis d’informació i les Finances i assegurances. Aquest darrer, perquè la crisi actual l’ha ensopegat a la recta final d’un llarg procés de concentració d’entitats i d’ajustament de plantilles.

NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML