Impressió

Ocupació en el sector terciari a Barcelona

Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona juny 2020
Sectors industrials Nombre
d'ocupats
Variació (%)
juny 2020/
desembre 2019
juny 2020/
juny 2019
juny 2020/
desembre 2013
Serveis comercials 154.422 -4,8 -4,2 3,1
Transport i emmagatzematge 50.026 -3,9 -6,1 11,8
Hostaleria i restauració 78.019 -13,8 -17,1 8,4
Tecnologies i serveis d'informació 54.568 -0,4 3,3 95,5
Resta serveis d'informació i comunicació 19.662 -4,2 -6,4 2,3
  
Finances i assegurances 35.538 0,4 0,1 -11,8
Activitats immobiliàries 14.904 -5,5 -5,7 20,0
Activitats professionals, científiques i tècniques 108.445 -2,8 -2,2 28,7
Serveis administratius i auxiliars 116.667 -7,3 -14,9 20,3
  
AAPP i organismes extraterritorials 79.659 -0,6 0,7 3,5
Ensenyament 66.939 -12,2 -5,3 6,3
Serveis sanitaris 69.772 -3,2 -2,0 17,0
Serveis socials 35.083 -5,6 -2,8 30,6
Activitats i serveis culturals 10.109 -11,9 -12,6 4,1
  
Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.816 -6,8 -2,8 5,8
Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 13.135 -14,8 -10,1 13,4
Activitat associatives 11.305 -8,4 -4,9 -6,0
Altres serveis personals 23.679 -7,9 -8,1 4,2

Array
Array

La trajectòria fortament expansiva que els darrers anys ha caracteritzat l’ocupació terciària a la capital ha ensopegat enguany amb una pandèmia. Les previsions a curt termini basculen entre molt negatives per una bona part del terciari de mercat i relativament estables per alguns serveis públics.

El fort creixement del nombre d’afiliats en situació d’alta que la Seguretat Social ha registrat tant a Barcelona com al seu entorn metropolità durant el darrer quadrienni no s’hauria produït sense el dinamisme del terciari. Un cop recuperats els volums de 2008 –una fita impensable en la resta de grans sectors- s’imposava avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable i en bona mesura lligat a que el creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE mantingués la intensitat dels darrers anys. Una evolució que l’any passat ja es revelava improbable atesa l’atonia que mostraven les previsions de creixement del PIB i que l’emergència sanitària actual ha capgirat del tot.

La irrupció d’un desastre natural com és l’actual pandèmia provocada pel coronavirus en l’economia convida a simplificar l’anàlisi de la conjuntura passant per alt elements que en un altre context serien determinants per explicar, si no el signe de l’evolució, sí la seva intensitat. És el cas del model de contractació dominant a una bona part del terciari de mercat. La precarietat d’aquestes contractacions ha facilitat la destrucció de molts llocs de treball, majoritàriament poc qualificats. En conseqüència, el saldo negatiu s’ha imposat a la majoria de subsectors d’aquest segment del terciari de la ciutat ja es tracti de l’evolució semestral o de l’anual. Només mantenen el tipus, i pels pèls, les Tecnologies i els serveis d’informació i les Finances i assegurances. Aquests darrers, perquè la crisi actual els ha ensopegat a la recta final d’un llarg procés d’ajustament de plantilles.

NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML