Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona

L’ocupació industrial metropolitana ha viscut un 2018 de progressiu afebliment del ritme de creixement. Una variació especialment intensa d’ençà 2015.

En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça al conjunt de les cinc comarques metropolitanes. Però els resultats del segon semestre de 2018 han començat a mostrar els primers senyals clars d’alentiment d’aquest ritme de creixement. Per il•lustrar-ho, només remarcar que el nombre de treballadors ocupats a la indústria a final de l’any passat és el més baix dels quatre valors trimestrals de l’any. Tant a Barcelona com a l’entorn metropolità. Amb l’agreujant que a la capital, la variació a final d’any és lleument negativa. Això no treu que, en termes absoluts, l’ocupació d’aquest sector deixa enrere els darrers mínims i s’apropa als valors més elevats de començament de la dècada.

Una anàlisi més detallada per subsectors confirma que la conjuntura expansiva però en procés de desacceleració que presenta el conjunt respon a una evolució igualment alcista però alentint-se a la majoria dels subsectors. Només en el cas de la Metal·lúrgia bàsica es pot parlar de pèrdua clara de llocs de treball. Tant el darrer any com en relació a l’inici de l’actual fase expansiva. De fet, aquest agregat, poc rellevant en termes absoluts, és l’únic que a hores d’ara encara no presenta un saldo positiu en termes d’ocupació després de més de quatre anys de recuperació econòmica. També s’hi podria afegir el de Materials de la construcció, però en aquest cas l’evolució recent és lleument expansiva. És igualment preocupant la pèrdua d’ocupació que darrerament mostra l’Alimentació i begudes i el Tèxtil, tot i que es pot considerar un ajust derivat de l’augment acumulat els darrers anys.

De les disset branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial metropolitana, només tres (ja esmentades) han evolucionat a la baixa en relació a un any enrere i una quarta (Paper) s’ha mantingut estancada pel que fa a nombre d’ocupats. Les tretze restants han tancat el darrer any guanyant ocupats. El cada cop més potent segment de la Instal·lació i reparació de maquinària i equipament continua sent el més dinàmic. I és també el que més s’ha expandit al llarg del darrer quinquenni gràcies a l’augment de la inversió privada que ha comportat una notable renovació tecnològica de les empreses de la mà de la robòtica i la digitalització de molts processos productius.

A més d’aquest subsector transversal per la seva funció de suport a la resta de branques productives, algunes de les més clàssiques i amb més presència relativa en el teixit productiu metropolità com ara la fabricació de Vehicles a motor i material de transport, la Química i la Farmacèutica, mantenen una trajectòria expansiva notable. No passa el mateix amb el sector dels Productes metàl·lics excloent maquinària i equipament, que després del notable creixement acumulat comença a mostrar senyals d’estabilització.