Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

Barcelona continua generant nous llocs de treball per sisè any consecutiu. La intensitat que ha mostrat aquest procés durant el primer semestre d’enguany contraresta i s’explica en part per l’atonia mostrada durant la major part de l’any passat.

La perspectiva que atorga el transcurs del temps permet afirmar que el mercat laboral de la ciutat ha superat definitivament les conseqüències negatives dels fets extraordinaris viscuts durant la segona meitat de 2017. Els atemptats terroristes de l’agost i la revolta política a l’entorn del referèndum il·legal de l’octubre van incidir negativament en una trajectòria fins aleshores molt dinàmica del mercat laboral. Després de gairebé tres anys en els que les afiliacions d’actius a la Seguretat Social mantenien un creixement interanual clarament per sobre del tres per cent, a partir de final de 2017 i fins ben passat l’estiu de l’any passat, el creixement d’aquesta variable no va superar, de mitjana, el dos per cent. En termes absoluts, si durant el trienni 2015-2017 l’economia barcelonina generava uns 2.650 llocs de treball nous de mitjana mensual, durant els dotze mesos compresos entre setembre de 2017 i agost de 2018 aquesta mitjana mensual es va reduir a menys de la meitat. En els darrers nou mesos, d’octubre de 2018 a juny d’enguany, s’ha tornat a taxes de creixement interanual a l’entorn del tres per cent amb un augment mensual mitjà de 3.500 nous afiliats. Una mitjana mensual que previsiblement s’anirà reduint durant la segona meitat de l’any.

Centrant l’anàlisi en les dades més recents, la xifra d’ocupats a Barcelona i entorn metropolità mostra una evolució més positiva que a la resta del territori. Això porta a pensar que d’alguna manera el teixit productiu de la capital i regió metropolitana està esquivant, si més no parcialment, el refredament de la conjuntura econòmica que, amb més o menys contundència, afecta a les principals economies europees, inclosa l’espanyola. L’especialització terciària de la ciutat i el repunt de la construcció a l’entorn metropolità atenuen el refredament de l’economia que arriba de l’exterior i impacta en primera instància en l’activitat industrial.

Un aspecte a remarcar de manera insistent són les variacions tan diferents en intensitat i fins i tot de signe que mostren els treballadors autònoms a la capital i a la resta del país. Transcorreguda la primera meitat d’enguany, el nombre d’autònoms a Barcelona ha continuat creixent en relació a un any enrere mentre que s’ha estabilitzat a l’entorn metropolità i ha disminuït lleument a la resta de Catalunya. Un biaix positiu favorable a la capital que els darrers anys s’ha convertit en estructural i que remet necessàriament a la problemàtica dels anomenats falsos autònoms i al fort creixement de noves ocupacions en l’economia digital i del nombre de professionals.