Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

El refredament de la conjuntura econòmica en un context d’expectatives poc definides i una incertesa política que no remet està impactant negativament en el mercat de treball. Així, les xifres d’ocupació dels darrers mesos de 2019 han registrat les taxes de creixement interanual més baixes d’ençà la primavera de 2014.

Les xifres de treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a final de 2019 mostren creixements anuals dispars en intensitat entre la població resident a la capital i la de l’entorn metropolità i resta de Catalunya. És un fet gens inusual que acostuma a accentuar-se anunciant o confirmant canvis de tendència en l’evolució del mercat laboral. Barcelona sol ser la punta de llança d’aquests canvis, amb independència del signe. En aquest cas, i després d’un primer semestre d’un dinamisme difícil d’explicar més enllà de l’efecte induït de la macro cita electoral d’abril-maig, la persistència del refredament de l’economia ha acabat impactant en el mercat laboral. Era una evolució esperada després de més d’un quinquenni d’augment intens del nombre d’ocupats regulats i un cop superats àmpliament els màxims previs a la Gran Recessió.

En un intent d’exemplificar la intensitat d’aquesta pèrdua d’intensitat en la generació de llocs de treball a tots els àmbits geogràfics analitzats centrarem la mirada en el cas de Barcelona. Recordem que d’ençà començament de 2015, amb l’excepció dels dotze mesos següents als fets de la tardor de 2017, l’economia barcelonina ha estat generant un mínim de 2.500 llocs de treball mensuals de mitjana, amb un creixement interanual del total d’afiliats de l’ordre del tres per cent. De cop i volta, les xifres dels darrers mesos de 2019 rebaixen aquest ritme de creixement interanual a poc més d’un u per cent i a un 1,5% aproximadament a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya. Una davallada accentuada per la pèrdua comptable d’uns cinc mil afiliats d’una gran empresa de serveis radicada a Barcelona. Molt probablement a conseqüència d’un trasllat de seu social o administrativa fora de Catalunya.

De les dades més recents convé remarcar dos trets específics. D’una banda, que el creixement s’afebleixi més a la capital que a la resta del territori es deu bàsicament al treball assalariat. De l’altra, que es mantenen les variacions tan diferents en intensitat i fins i tot de signe que mostren els treballadors autònoms a la capital i a la resta del país. El nombre d’autònoms a Barcelona continua augmentant en relació a un any enrere mentre que s’estabilitza a l’entorn metropolità i disminueix a la resta de Catalunya. Un biaix positiu favorable a la capital que els darrers anys s’ha convertit en estructural i que remet necessàriament a la problemàtica dels anomenats falsos autònoms i al fort creixement de noves ocupacions en l’economia digital i del nombre de professionals.