Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

La lleu recuperació del mercat laboral durant l’estiu es veu seriosament amenaçada per la segona onada de contagis que ha provocat la imposició de noves restriccions a l’activitat econòmica i a la circulació de les persones. Perilla la gran cita consumista del Nadal com a darrera oportunitat per a molts negocis amb l’aigua al coll.

La proliferació de rebrots les darreres setmanes confirma la virulència de la segona onada de la pandèmia. Una onada que s’ha presentat abans del que s’esperava i que ha perjudicat greument la reactivació de l’activitat turística en plena temporada alta. Pel que fa al mercat laboral, aquests passos enrere per excés de confiança i dèficits de prevenció estan alentint l’assoliment d’una certa normalitat en el dia a dia de les persones i de l’activitat econòmica. Un primer efecte d’aquest empitjorament de la covid-19 ha estat l’allargament de la vigència dels ERTO’s uns mesos més. Un últim recurs que evita un deteriorament encara més accentuat del mercat laboral en el curt termini però que no aborda les conseqüències de fons que deixarà la pandèmia.

Les dades d’ocupació de final d’octubre, amb els centres d’ensenyament novament oberts i l’activitat productiva majoritàriament en marxa, reforcen l’augment del nombre d’ocupats iniciat un mes abans i consoliden el punt d’inflexió de la tendència baixista observat durant els mesos centrals de l’estiu. És una millora palpable de la conjuntura laboral però encara resta recuperar a uns quaranta mil llocs de treball, només a Barcelona, per retornar a la situació d’abans de l’esclat de la pandèmia. Sense comptar els milers de llocs de treball connectats a la respiració assistida d’un ERTO.

L’ocupació a la capital continua mostrant una evolució lleument més negativa que a l’entorn metropolità i que a la resta de Catalunya. Si l’any passat aquests dos àmbits van tancar l’any gaudint de més dinamisme laboral que la capital, iniciada la recta final d’enguany els saldos són negatius a tot arreu però el ritme de la davallada és més intens a Barcelona que a la resta de Catalunya. Un tret més o menys temporal imputable a les diferents estructures productives i especialment a l’elevat grau d’obertura de l’economia barcelonina.