Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

La desacceleració del creixement de l’economia que ja reflecteixen les xifres macroeconòmiques i algunes variables del mercat de treball es comença a fer notar, de manera inequívoca, en les afiliacions d’actius a la Seguretat Social. La tardor comença amb la taxa de creixement interanual més esquifida dels darrers cinc anys.

Les xifres més recents de treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social mostren, amb cruesa i de manera relativament inesperada després de mesos d’un dinamisme difícil d’explicar, la magnitud del refredament de l’economia i el seu impacte en el mercat laboral. No s’ha de dramatitzar perquè era una evolució esperada. La realitat és que es continuen generant llocs de treball a tots els àmbits geogràfics analitzats però la intensitat del creixement s’ha reduït dràsticament. Centrant la mirada en el cas de Barcelona i en un intent de contextualitzar mínimament la conjuntura actual, convé recordar que d’ençà començament de 2015, amb l’excepció dels dotze mesos següents als fets de la tardor de 2017, l’economia barcelonina ha estat generant un mínim de 2.500 llocs de treball mensuals de mitjana, amb un creixement interanual del total d’afiliats de l’ordre del tres per cent. De cop i volta, les xifres de tancament de setembre rebaixen aquest ritme de creixement interanual a només un u per cent i a un 1,3% a la resta de l’entorn metropolità i de Catalunya.

Centrant l’anàlisi en les dades més recents, convé remarcar dos trets específics. D’una banda, que el creixement s’afebleix més a la capital que a la resta del territori, especialment pel que fa als treballadors assalariats. Es torna a la situació anterior a 2018. De l’altra, es mantenen les variacions tan diferents en intensitat i fins i tot de signe que mostren els treballadors autònoms a la capital i a la resta del país. El nombre d’autònoms a Barcelona continua augmentant en relació a un any enrere mentre que s’estabilitza a l’entorn metropolità i disminueix lleument a la resta de Catalunya. Un biaix positiu favorable a la capital que els darrers anys s’ha convertit en estructural i que remet necessàriament a la problemàtica dels anomenats falsos autònoms i al fort creixement de noves ocupacions en l’economia digital i del nombre de professionals.