Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social

La lenta transició de l’activitat econòmica cap a la normalitat post confinament comporta una persistent pèrdua d’ocupats que no és més significativa perquè el mercat laboral continua parcialment anestesiat pels ERTO’s.

Les dades d’afiliats actius a la Seguretat Social de mitjan d’any comencen a reflectir com serà d’intens l’impacte de la primera onada de la pandèmia en el mercat laboral. Sense perdre de vista que els milers d’ERTO’s vigents desvirtuen la realitat de la conjuntura del mercat laboral, les dades de tancament de juny informen que durant el primer semestre d’enguany el teixit productiu de la ciutat ha perdut uns 55.000 llocs de treball, aproximadament un cinc pe cent del total. Per contextualitzar, durant el mateix període de 2019 el saldo fou positiu i quantificat en uns 25.000 nous ocupats. La primera conclusió és que, tot i les mesures extraordinàries pensades per a mitigar els efectes de la paràlisi de l’activitat econòmica en el mercat laboral, el panorama que la pandèmia deixa rere seu és desolador. La impossibilitat de fixar terminis més o menys concrets de quan es podrà decretar que l’activitat econòmica ha iniciat una fase de relativa normalitat, associada al temor d’una nova onada que els rebrots locals que van sorgint a diferents llocs del territori mantenen viu, afecta negativament tant a la confiança dels empresaris com a la dels consumidors. A l’espera d’una solució global que permeti reduir els efectes i la letalitat de la covid-19, l’economia i el mercat laboral han d’aprendre a conviure amb un elevat grau d’incertesa.

Tornant a la fredor de les dades, l’ocupació a la capital continua mostrant una evolució lleument més negativa que a l’entorn metropolità i que a la resta de Catalunya. Si l’any passat aquests dos àmbits van tancar l’any gaudint de més dinamisme laboral que la capital, a mitjan d’enguany els saldos són negatius a tot arreu però el ritme de la davallada és més intens a Barcelona que a la resta d’àmbits. Un tret més o menys temporal imputable a les diferents estructures productives.