Treballadors estrangers a la Seguretat Social

El col·lectiu dels treballadors estrangers, que ja representa més d’un 14% del total d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social tant a l’entorn metropolità com a la resta de Catalunya, continua mantenint el lideratge en l’augment del nombre d’ocupats.

Les darreres dades d’actius estrangers afiliats a la Seguretat Social refermen la tendència alcista que d’ençà 2015 manté aquest segment de l’ocupació tant a la regió metropolitana com al conjunt de Catalunya. Així, a la província de Barcelona, el darrer any s’ha tancat amb poc més de 373.000 afiliats actius d’aquest col·ectiu, un 7,7% més que un any abans, completant un quadrienni fortament expansiu. Un ritme de creixement que adquireix especial rellevància quan es compara amb les vuit dècimes percentuals que ha crescut el nombre d’ocupats autòctons. En termes absoluts es un repartiment igualment favorable als estrangers que ja no es pot justificar per la via de l’ocupació estacional. S’ha convertit en un factor estructural del mercat laboral català i també espanyol reforçat darrerament pel diferencial de creixement del PIB entre Catalunya/Espanya i els països emissors. Amb alguna excepció.

Pel que fa a les grans àrees de procedència (resta UE i resta del món), s’observen diferències mínimes en l’augment en termes relatius a la província i més significatives a la resta de Catalunya, amb una major contenció de l’augment del nombre d’afiliats d’origen comunitari. Això accentua el domini dels no comunitaris, que més que doblen el nombre d’estrangers procedents de la UE. El règim Especial de la Llar, en el que encara hi juga un paper determinant, però no majoritari, la mà d’obra estrangera, especialment la no comunitària, es va obrint molt lentament als treballadors espanyols. Això explica la persistència del signe negatiu en l’evolució del corresponent agregat. Una pèrdua d’ocupació àmpliament compensada pel dinamisme que reflecteixen els fluxos de nous afiliats al règim General i al d’Autònoms. Especialment remarcable és l’evolució d’aquest darrer per l’efecte substitució que s’està produint: sense l’aportació dels estrangers, el nombre d’autònoms a l’àrea de Barcelona estaria en regressió, com ja succeeix a la resta de Catalunya.

A mesura que la conjuntura expansiva del mercat de treball es va afeblint i que només el règim especial de la Llar continua perdent mà d’obra estrangera, bàsicament extracomunitària, els altres trets rellevants que mostra l’actual distribució d’aquest segment de treballadors al conjunt de Catalunya responen majoritàriament a l’augment del nombre de llocs de treball que ocupen a l’Hoteleria i restauració, a la majoria de Serveis a les empreses, al Transport i logística i també als Serveis d’informació i comunicació. A la Construcció i a serveis públics com ara l’Ensenyament i la Sanitat, les darreres dades apunten a una certa estabilitat. En el Comerç i la Indústria, activitats que ja no s’expandeixen amb la intensitat del passat, s’imposa una lleu pèrdua de pes relatiu. A manera de resum, la meitat de la mà d’obra estrangera que treballa a Catalunya es concentra en quatre segments del terciari: Comerç, Hoteleria i restauració, Activitats professionals, científiques i tècniques i Activitats administratives i serveis auxiliars. Una concentració que més aviat s’ha reforçat durant el quinquenni expansiu que comença a declinar.