Impressió

Població activa i ocupada

En els darrers mesos, el conflicte bèl•lic a Ucraïna i l’escalada dels preus han afegit molta incertesa al context d’incipient recuperació de l’economia i del mercat de treball del xoc extern provocat per la pandèmia ara fa dos anys i mig. A més, els resultats de l’Enquesta de Població Activa a la ciutat posen de manifest l’existència d’altres factors que incideixen de forma específica en l’evolució a la baixa que presenten les xifres de població ocupada a Barcelona.

L’esclat de l’emergència sanitària poc més d’una dècada després de la crisi financera de 2008-2009 va suposar encarar una altra situació de crisi que incidia especialment en alguns segments del terciari amb un pes determinant en l’economia barcelonina. Però en aquest xoc sobtat en que l’economia ha anat a cavall de la situació sanitària, així que ha anat avançant la immunització de la població i s’han retirat restriccions i limitacions a les activitats no essencials la recuperació s’ha anat materialitzant i el mercat de treball ha evolucionat molt favorablement, recolzat en les mesures extraordinàries implementades per protegir teixit productiu i persones treballadores de l’impacte de la pandèmia. Així es posava de manifest segons l’EPA a final de 2021,  amb els volums d’ocupació més favorables a la ciutat en tretze anys.

Tanmateix, quan la situació es tornava més esperançadora, les perspectives han tornat a empitjorar recentment per l’impacte negatiu sobre l’economia –a més del cost en vides humanes- del conflicte a Ucraïna. Ara per ara, el mercat laboral s’ha vist impulsat pel consum i la tornada del turisme estranger i el nombre de llocs de treball a la ciutat ha assolit nivells màxims històrics. Però tot i el descens de la població aturada  i que la taxa d’atur es manté per sota dels registres d’abans de la pandèmia, les dades de l’EPA indiquen que això no s’hauria traduït en un increment de la població ocupada a la ciutat. De fet, les xifres presenten una evolució de la població activa i ocupada més desfavorable a Barcelona que a la resta del país. Tot sembla indicar que, en el cas de la ciutat, incidirien en major mesura factors com l’increment de les situacions d’inactivitat laboral, derivat en bona part de l’envelliment poblacional, així com la pèrdua de població en edat de treballar. Caldrà veure en els propers trimestres si es corregeix la tendència a la baixa que reflecteixen les dades del que portem de 2022.