Nombre, superfície i preus

Malgrat el recent impuls de l’oferta d’obra nova, el nivell de preus assolit limita el nombre de compravendes. El repunt de les transaccions d’habitatges nous el quart trimestre de 2018 no ha estat suficient per impedir que el volum del conjunt de l’any davalli fins a registrar la xifra més baixa dels darrers quinze anys.

La recuperació de l’activitat del sector immobiliari en el cas concret del segment d’obra nova -a diferència del de segona mà-, no s’ha pogut reflectir en un augment del nombre de transaccions registrades, degut a la manca d’oferta. La contenció de l’any 2016 va donar pas a un lleu descens el 2017, que s’ha transformat en una notable davallada de l’ordre de l’11% pel conjunt del 2018, tot i que per la banda de l’oferta, les xifres de construcció del 2018, més ajustades a les necessitats de la ciutat, suposen un renovat impuls del sostre residencial nou, el més elevat de la darrera dècada. Aquest augment de l’oferta s’ha traduït en un fort repunt de les compravendes en termes relatius el quart trimestre de l’any, però ha suposat una alça inferior a les 100 operacions, insuficient per capgirar el signe negatiu de les transaccions al conjunt de l’any. Les poc més de 1.000  compravendes d’habitatge nou registrades el 2018 representen la xifra més baixa de la sèrie històrica, que arrenca quinze anys enrere. El pes relatiu d’aquest segment sobre el total de transaccions segueix essent molt baix, i es situa en el 7,5% pel conjunt de 2018, de forma similar a un any enrere. Per altra banda, les operacions d’habitatge nou protegit són -com l’oferta existent- purament testimonials, inferiors al 4% del total. Amb la mesura aprovada recentment que obliga a destinar a habitatge protegit un 30% de la superfície de les promocions residencials de més de 600 m2, siguin de nova creació o de reforma, l’Ajuntament incrementa la seva capacitat d’incidència en el mercat.

El preu mitjà de l’habitatge lliure s’ha mantingut el 2018 relativament estable en relació amb un any enrere, fregant els 380.000 euros de mitjana, i sense superar els màxims del bienni més expansiu (2007-2008). Tanmateix, aquesta evolució no es pot deslligar de la que segueix la superfície mitjana dels habitatges, que ha experimentat un retrocés notable el 2018 (-10% anual) situant-se en els 82 m2. En termes d’unitat de superfície construïda, les xifres del darrer any posen de manifest una acceleració del ritme de creixement dels preus, amb un rebot a l’alça superior al 9%, fins a superar els 4.400 €/m2 de mitjana. L’increment de l’oferta del darrer any no ha estat pel moment suficient per contenir l’alça dels preus de venda per m2, especialment intensa la segona meitat de l’any. En la mesura que es mantingui el signe positiu de la variació interanual dels preus mitjans, ens anirem acostant als nivells existents abans de la crisi. És d’esperar que la demanda retinguda absorbeixi l’oferta que s’incorpora al mercat amb relativa facilitat, si es segueix donant la disponibilitat de finançament a un cost atractiu pels compradors més solvents.