Impressió

Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya

Després de dos anys consecutius de descensos a Barcelona, les transmissions d’habitatges per compravenda accentuen la trajectòria a la baixa en el primera meitat de 2020, en un context de paràlisi de l’activitat i d’estat d’alarma per lluitar contra l’emergència sanitària del coronavirus. A l’entorn metropolità, on la davallada de les operacions està sent lleugerament més continguda, la pressió inflacionista posa de manifest els canvis en les preferències de la demanda derivats del període de confinament.

Sense superar els màxims d’abans de la darrera crisi econòmica, el 2017 quedarà com l’any en que les compravendes d’habitatges van assolir la xifra més elevada de la passada dècada a la capital, després de créixer durant cinc anys consecutius. La davallada en les operacions de l’any 2018 a Barcelona, tant al segment d’obra nova com al de segona mà, va donar pas en el 2019 a un nou descens de l’activitat més moderat, pel comportament positiu de les transmissions d’habitatges nous. En un context que ja era d’alentiment del ritme de creixement econòmic, la irrupció de l’emergència sanitària per frenar la covid-19 ha intensificat la trajectòria a la baixa de les operacions de compravenda a ambdós segments del mercat durant la primera meitat de 2020, amb xifres molt negatives per part de tots els perfils d’adquirents. Aquest escenari contractiu, en el que des del 2019 també estan immersos l’entorn metropolità i la resta del país, consolida un canvi de cicle que ens allunya de la darrera etapa expansiva de l’immobiliari residencial.

La ràpida i contundent recuperació dels preus de venda, en un moment en que el mercat de treball deixava enrere la fase àlgida de la recuperació, ha estat sens dubte determinant en l’evolució a la baixa de les compravendes durant el darrer bienni, deixant fora del mercat les llars que no poden fer front a la compra perquè els salaris no han crescut al mateix ritme i desanimant bona part de la inversió empresarial. Aquest és un segment de la demanda sensible a d’altres factors que probablement també hi poden haver jugat en contra, com la situació política que es va viure al país en el darrer terç de 2019, que la ciutat va patir especialment. En la situació actual de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia, les dificultats de les llars davant de l’empitjorament del mercat laboral no afavoriran la recuperació immediata del sector.

Amb la desacceleració del creixement econòmic, els preus van continuar a l’alça a la ciutat a un ritme relativament més contingut, en part perquè la demanda es va anar dirigint a l’entorn metropolità, que des del 2018 és l’àmbit on la pressió inflacionista és més intensa. Amb uns valors mitjans més assequibles que a la capital, la trajectòria a l’alça dels preus a l’àrea metropolitana en el primer semestre de 2020 contrasta amb la incipient correcció que s’ha produït a Barcelona. Factors com el teletreball, impulsat pel confinament, han motivat canvis en les preferències dels adquirents que s’orienten cap als habitatges de majors dimensions, fent que guanyi atractiu l’entorn metropolità.