Impressió

Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya

La crisi derivada de l’emergència sanitària ha fet irrupció en un moment en que la fase alcista del cicle del mercat de l’habitatge presentava ja senyals d’esgotament. Les transmissions per compravenda van intensificar la trajectòria a la baixa en el 2020 després de dos anys consecutius de descensos a Barcelona i no ha estat fins al primer trimestre de 2021 que es detecten senyals de reactivació. Arran de la pandèmia s’estan produint canvis notables en les preferències de la demanda que el confinament i el teletreball han accelerat, mentre els preus al segment predominant a la ciutat de l’habitatge usat tendeixen a l’estabilització.

En un context que ja era d’alentiment del ritme de creixement econòmic, l’esclat de la crisi sanitària de la covid-19 ha consolidat un canvi de cicle deixant enrere la darrera etapa expansiva de l’immobiliari residencial. L’escenari contractiu que a Barcelona arrenca en el 2018 i en el que des del 2019 també es trobaven immersos l’entorn metropolità i la resta del país va donar pas en el 2020 a una forta sotragada de les operacions de compravenda, que a la capital impacta en ambdós segments del mercat amb xifres molt negatives per part de tots els perfils d’adquirents. Sense superar els màxims d’abans de la darrera Gran Recessió, el 2017 quedarà així com l’any en que les compravendes d’habitatges van assolir la xifra més elevada de la passada dècada a la ciutat, després de completar un cicle de creixement de cinc anys consecutius. Malgrat que l’activitat mostra senyals de reactivació a l’inici de 2021 caldrà seguir l’evolució dels propers trimestres donades les dificultats existents al mercat de treball i l’elevat grau d’incertesa que segueix generant aquesta crisi.

La ràpida i contundent recuperació dels preus de venda dels habitatges en un moment en que el mercat de treball s’allunyava de la fase àlgida de la recuperació va ser un dels determinants en l’evolució a la baixa de les compravendes durant el bienni 2018-2019, deixant fora del mercat moltes llars amb salaris mitjans que no han crescut ni molt menys al mateix ritme i desanimant a la vegada bona part de la inversió empresarial.  Ja abans de la pandèmia, la persistent trajectòria a l’alça dels preus a la ciutat orientava la demanda cap a l’entorn metropolità, l’àmbit on des del 2018 la pressió inflacionista ha estat més intensa.

A diferència de l’anterior crisi immobiliària, amb la irrupció de l’emergència sanitària els preus han mostrat certa resistència a la baixa i una clara tendència a l’estabilització al segment de segona mà, àmpliament majoritari a la ciutat. Per altra banda, l’acceleració dels canvis en les preferències dels adquirents que ha impulsat l’actual crisi -habitatges més amplis i amb espais oberts fora dels densos nuclis urbans- estaria fent guanyar atractiu als petits municipis de la resta del país, afavorint la demanda més enllà de l’entorn metropolità.