Impressió

Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya

Després de dos anys consecutius de descensos a Barcelona, les transmissions d’habitatges per compravenda intensifiquen la trajectòria a la baixa en el 2020, en el context de crisi que ha ocasionat l’emergència sanitària del coronavirus. A l’entorn metropolità, on la davallada de les operacions està sent lleugerament més continguda, la pressió inflacionista posa de manifest la consolidació dels canvis en les preferències de la demanda que el confinament i el teletreball han accelerat.

En un context que ja era d’alentiment del ritme de creixement econòmic, la irrupció de l’emergència sanitària de la covid-19 ha intensificat la trajectòria a la baixa de les operacions de compravenda a ambdós segments del mercat en el 2020, amb xifres molt negatives per part de tots els perfils d’adquirents. Aquest escenari contractiu que a Barcelona arrenca en el 2018 i en el que des del 2019 també estan immersos l’entorn metropolità i la resta del país, consolida un canvi de cicle que deixa enrere la darrera etapa expansiva de l’immobiliari residencial. Sense superar els màxims d’abans de la darrera Gran Recessió, el 2017 quedarà així com l’any en que les compravendes d’habitatges van assolir la xifra més elevada de la passada dècada a la capital, després de completar tot un cicle de creixement de les operacions de cinc anys consecutius.

La ràpida i contundent recuperació dels preus de venda dels habitatges en un moment en que el mercat de treball s’allunyava de la fase àlgida de la recuperació ha estat sens dubte determinant en l’evolució a la baixa de les compravendes durant el bienni 2018-2019, deixant fora del mercat moltes llars que no poden fer front a la compra perquè els salaris no han crescut al mateix ritme i a la vegada desanimant bona part de la inversió empresarial. Aquest és un segment de la demanda sensible a d’altres factors que probablement també hi poden haver jugat en contra, com la situació política que es va viure al país en el darrer terç de 2019, que la ciutat va patir especialment.

La persistent trajectòria a l’alça dels preus a la ciutat en un context de desacceleració del ritme de creixement econòmic ha anat orientant la demanda cap a l’entorn metropolità, l’àmbit on des del 2018 la pressió inflacionista és més intensa. En l’escenari actual de crisi pandèmica, factors com el teletreball que el confinament ha impulsat estan incidint en la consolidació de certs canvis en les preferències dels adquirents, que demanden cada cop més habitatges de majors dimensions i amb més espais oberts, que són més fàcils de trobar fora dels grans nuclis urbans, fent que guanyi atractiu l’entorn metropolità on els valors mitjans són més assequibles que a la capital.