Impressió

Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya

La pandèmia va irrompre en el 2020 en un moment en que la fase alcista del cicle del mercat de l’habitatge presentava ja senyals d’esgotament. Però al llarg de 2021 l’activitat es va recuperar de forma notable gràcies a l’impuls de la demanda per part de les llars i el dinamisme es mantenia en els primers mesos de 2022, amb els estrangers liderant el ritme de creixement de les compravendes. Després d’un llarg període d’estabilització dels preus, aquest dinamisme de la demanda començava a traslladar-se als valors registrats.

L’esclat de la crisi sanitària va intensificar en el 2020 la trajectòria a la baixa de les transmissions d’habitatges per compravenda, que havia arrencat a Barcelona en el 2018, en un context d’alentiment del creixement econòmic. La davallada de les operacions va impactar a la capital en major mesura que a la resta del país, amb xifres molt negatives en ambdós segments del mercat i per part de tots els perfils d’adquirents, deixant les compravendes registrades al nivell més reduït des de 2013.

Tanmateix, la demanda es va anar reactivant al llarg del 2021, tancant l’any amb un nombre d’operacions superior a les xifres de dos anys enrere, abans de la pandèmia. Un dinamisme que seguia donant-se a l’inici de 2022, en un context d’elevada inflació i en que els tipus d’interès encara es mantenien en terreny negatiu. Caldrà veure si la tendència a l’alça de les compravendes es manté en les circumstàncies actuals, amb l’enduriment de les condicions de finançament derivat de la normalització de la política monetària i amb una renda disponible de les llars amb riscos a la baixa.

Després de la contundent trajectòria a l’alça dels preus a la ciutat al llarg de la segona meitat de la passada dècada, amb la irrupció de la pandèmia, a diferència del que havia passat  a l’anterior crisi immobiliària, els valors registrats van  mostrar una certa resistència a la baixa. Però al segment de segona mà, àmpliament predominant a la ciutat, el ritme de creixement dels preus ja s’havia frenat abans de l’esclat de l’emergència sanitària i la tendència a l’estabilització dels valors registrats mitjans es va imposar a la ciutat en el trienni 2019-2021. Una tendència afavorida pel manteniment de les mesures extraordinàries implementades per protegir l’ocupació al llarg de la crisi del coronavirus, donada l’elevada vinculació existent entre el mercat de treball i el de l’habitatge.

L’evolució més recent del mercat mostra com l’expansió de la demanda estava incidint en la tendència a l’alça dels preus de l’habitatge que s’observa a l’inici de 2022, especialment marcada a Barcelona en el cas del segment de nova planta. Tanmateix, en termes reals, els preus segueixen per sota dels nivells assolits per les mitjanes anuals abans de la crisi financera global.