- Síntesi de la conjuntura
- Conjuntura empresarial i industrial
- Consum, comerç i preus
- Transports i comunicacions
-
Turisme, fires i congressos
- Construcció
-
Mercat immobiliari
- Contractes d'accés a l'habitatge
- Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya
- Compravendes i preus dels habitatges nous
- Compravendes i preus dels habitatges de segona mà
- Finançament i crèdit hipotecari
- Mercat de lloguer
-
Cost d'accés a l'habitatge
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes
- Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona
-
Mercat de treball
- Població activa i ocupada
-
Llocs de treball
- Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social
- Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social
- Distribució sectorial dels ocupats
- Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona
- Ocupació en el sector terciari a Barcelona
- Treballadors estrangers a la Seguretat Social
- Sectors econòmics
- Contractació laboral
- Atur registrat
- Emprenedoria i innovació
- Salaris
- Renda Familiar
- Privació material
- Producte Interior Brut
Compravendes i preus dels habitatges de segona mà
L’activitat al segment residencial de segona mà es va recuperar en el 2021 de la davallada registrada arran de l’esclat de la pandèmia i el dinamisme s’ha mantingut en el 2022 malgrat les pujades dels tipus d’interès. La fortalesa de la demanda, que torna a atreure inversors empresarials i compradors estrangers, s’ha començat a traslladar a uns preus que s’enfilen per sobre dels 370.000 euros de mitjana, tot i que en termes reals segueixen per sota dels màxims dels anys de la bombolla immobiliària.
Amb una oferta molt més àmplia i diversificada que la dels habitatges nous, la compravenda d’habitatges de segona mà concentra al voltant del noranta per cent de les transaccions al mercat residencial de la ciutat. La pressió compradora durant la passada dècada, tan bon punt l’economia i el mercat laboral es van anar recuperant de l’anterior crisi, sumada a uns tipus d’interès excepcionalment baixos, van propiciar la trajectòria alcista dels preus a partir de 2013. Però la demanda començava a donar senyals d’esgotament des de la segona meitat de 2017 i l’esclat de la crisi sanitària va accelerar en el 2020 la trajectòria a la baixa de les compravendes registrades. En un context que ja era de desacceleració del ritme de creixement econòmic, l’emergència sanitària i el tancament de fronteres van provocar la davallada generalitzada de les operacions per part de tots els perfils d’adquirents, sent especialment accentuada en el cas de la inversió empresarial.
Tanmateix, el dinamisme va tornar al mercat residencial en el 2021 i les compravendes d’habitatges de segona mà han seguit a l’alça en 2022, superant amb escreix nivells de prepandèmia. Davant de l’empitjorament de les condicions financeres, amb l’euríbor tancant l’any en el nivell més elevat des de final de 2008, la demanda majoritària formada per les llars nacionals ha cedit protagonisme a la demanda inversora i estrangera, que són els perfils d’adquirent que més creixen en l’actual conjuntura.
El desplegament de mesures extraordinàries durant la crisi sanitària per evitar un impacte més negatiu sobre l’ocupació i una major caiguda de les rendes de les llars ha fet que els efectes de la pandèmia sobre els preus dels habitatges de segona mà hagin estat limitats. Els valors registrats es van mantenir relativament estabilitzats entre 2019 i 2021, però l’elevat nivell de demanda en 2022 s’ha anat traslladant als preus i el repunt anual en alguns districtes ha arribat a superar la inflació general.