Impressió

Compravendes i preus dels habitatges de segona mà

Les compravendes d’habitatges de segona mà es van recuperar en el 2021 de la davallada registrada un any abans arran de l’esclat de la pandèmia i el dinamisme es mantenia en aquest segment del mercat residencial en els primers mesos de 2022. La fortalesa de la demanda, que ha rebut l’impuls de les llars i torna a atreure els compradors estrangers, s’ha començat a traslladar a uns preus enfilats per sobre dels 370.000 euros de mitjana, tot i que en termes reals segueixen per sota dels màxims dels anys de la bombolla immobiliària.

Amb una oferta molt més àmplia i diversificada que la dels habitatges nous, la compravenda d’habitatges de segona mà concentra al voltant del noranta per cent de les transaccions al mercat residencial de la ciutat. La pressió compradora durant la passada dècada, tan bon punt l’economia i el mercat laboral es van anar recuperant de l’anterior crisi, sumada a uns tipus d’interès excepcionalment baixos, van propiciar la trajectòria alcista dels preus a partir de 2013. Però la demanda començava a donar senyals d’esgotament des de la segona meitat de 2017 i l’esclat de la crisi sanitària va accelerar en el 2020 la trajectòria a la baixa de les compravendes registrades. En un context que ja era de desacceleració del ritme de creixement econòmic, l’emergència sanitària i el tancament de fronteres van provocar la davallada generalitzada de les operacions per part de tots els perfils d’adquirents, sent especialment accentuada en el cas de la inversió empresarial.

Tanmateix, el dinamisme ha tornat al mercat residencial en el 2021 i les compravendes d’habitatges de segona mà s’han recuperat superant nivells de prepandèmia gràcies a l’impuls d’una demanda liderada per les llars, aprofitant unes condicions financeres que en el primer trimestre de 2022 encara molt favorables, amb els tipus d’interès en terreny negatiu i davant la perspectiva de pujades imminents. A la demanda majoritària de les llars enguany s’han afegit els compradors estrangers, que recuperen protagonisme mentre la inversió empresarial es va reactivant a un ritme més lent.

El desplegament de mesures extraordinàries durant la crisi sanitària per evitar un major impacte negatiu sobre l’ocupació i una major caiguda de les rendes de les llars ha fet que els efectes de la pandèmia sobre els preus dels habitatges també hagin estat limitats i els valors registrats s’han mantingut relativament estabilitzats entre 2019 i 2021. Si bé l’impuls de la demanda començava a incidir sobre els preus en el primer trimestre d’enguany, en termes reals segueixen per sota dels màxims dels anys 2007-2008, en ple boom immobiliari.

La pandèmia va ocasionar descensos de doble dígit en el nombre de compravendes d’habitatges de segona mà a tots els districtes. Una situació que s’ha anat revertint en el 2021 amb l’Eixample liderant la reactivació i assolint màxims històrics. Tanmateix, la recuperació no s’ha estès de forma homogènia en el territori i les xifres de l’any passat encara quedaven per sota de les registrades en el 2019 a la meitat dels districtes.