Impressió

Nombre, superfície i preus

Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges
Període Nombre de
compravendes
Superfície Preu mitjà Preu €/m2 construït
(m2 construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim
2013 7.701 81,4 243,1 2.627,5 21.649,5 182,6
2014 9.488 83,0 254,4 2.705,3 21.625,0 197,4
2015 11.039 81,5 273,5 2.933,7 22.576,0 182,9
2016 13.070 79,9 283,8 3.166,6 22.903,2 185,6
2017 14.511 80,0 329,6 3.714,2 23.611,1 199,3
2018 12.757 78,0 335,4 3.948,4 23.529,4 184,9
2019 12.275 77,4 342,9 4.058,0 23.529,4 200,0
1r.tr. 3.300 78,2 347,9 4.041,6 20.833,3 200,0
2n.tr. 3.249 77,8 353,4 4.100,2 23.529,4 212,8
3r.tr. 2.951 77,7 343,5 4.103,9 23.508,8 205,5
4t.tr. 2.775 75,4 323,3 3.976,6 19.831,1 206,1
2020 8.983 78,4 345,6 4.067,4 23.913,0 212,0
1r.tr. 2.756 79,3 351,1 4.063,5 19.230,8 222,3
2n.tr. 2.000 77,0 326,3 3.934,9 23.913,0 231,6
3r.tr. 2.024 78,7 353,4 4.171,4 19.805,2 230,4
4t.tr. 2.203 78,0 348,1 4.091,8 19.206,4 212,0
2021 12.484 78,6 360,1 4.084,1 23.579,6 203,1
1r.tr. 2.903 78,2 352,2 4.084,2 19.544,8 203,1
2n.tr. 3.173 78,5 355,4 4.043,3 23.188,4 234,2
3r.tr. 3.391 79,5 371,5 4.120,0 23.579,6 219,1
4t.tr. 3.017 78,1 359,8 4.086,3 19.705,9 246,3
2022
1r.tr. 3.422 80,2 373,3 4.177,8 22.522,5 184,9
2n.tr. 3.608 79,9 378,2 4.301,0 21.977,4 298,5
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España.
Variació (%) Habitatges Superfície Preu mitjà Preu €/m2 construït
(m2 const.) (milers d'€) mitjà màxim mínim
2n.tr.22/2n.tr.21 13,7 1,8 6,4 6,4 -5,2 27,5
1r.sm.22/1r.sm.21 15,7 2,1 6,2 4,4 -2,9 -9,0
2021/2020 39,0 0,3 4,2 0,4 -1,4 -4,2
2020/2019 -26,8 1,3 0,8 0,2 1,6 6,0

Array
Array
Array

La compravenda d’habitatges de segona mà, que ja es va recuperar en el 2021 de l’impacte de la pandèmia amb el volum d’operacions més elevat des del 2018, seguia mostrant dinamisme a la ciutat en el primer semestre de 2022. L’elevada demanda començava a incidir en el nivell de preus, després d’un període de relativa estabilitat.

La pandèmia va intensificar en el 2020 la trajectòria a la baixa de les compravendes d’habitatges de segona mà, una tendència que es venia donant a la ciutat des del 2018, després d’un quinquenni de recuperació. Les transmissions d’habitatge usat inscrites en els Registres de la Propietat no van arribar a les 9.000 -la xifra més reduïda des de l’any 2013- amb una caiguda en relació amb el 2019 de gairebé el 27%, una mica més intensa que la registrada al conjunt de Catalunya. Tanmateix, de forma similar al segment de nova planta, l’activitat va anar agafant impuls així que anava millorant la situació epidemiològica i el 2021 va finalitzar amb prop de 12.500 transmissions d’habitatges de segona mà de la ciutat, la xifra més elevada en tres anys, amb un repunt de prop del 40% en relació amb el 2020 i superant lleugerament el volum registrat en el 2019 (+1,7%).

En el primer semestre de 2022 aquest segment del mercat residencial seguia mostrant molt dinamisme, tot i que el ritme de creixement interanual –prop d’un 16%- s’ha moderat en relació amb el registrat en el 2021. Les més de 7.000 compravendes –un 90,4% del total de transaccions d’habitatge de Barcelona- suposen la xifra més elevada en un primer semestre des de 2017, amb gairebé un miler d’operacions més que en el mateix període de 2021 i un 7,3% més que en la primera meitat de 2019. Factors com l’estalvi familiar generat al llarg de la pandèmia i l’evolució favorable de l’ocupació han accelerat la demanda d’habitatge en el primer semestre, amb l’augment dels tipus d’interès anunciada pel BCE en l’horitzó. La demanda s’ha vist impulsada pels inversors empresarials i els compradors estrangers que, en l’actual context d’elevada incertesa, amb l’impacte de la inflació i la volatilitat dels mercats, busquen alternatives d’inversió en actius com l’habitatge, que consideren un valor refugi. Però la pujada de tipus que el BCE va començar a materialitzar a finals de juliol condiciona l’evolució de l’euríbor, l´índex de referència al mercat hipotecari, que al juny tancava en el 0,85%, el nivell més elevat des de l’agost de 2012. Aquest encariment de les hipoteques probablement frenarà el nombre de transaccions en els propers trimestres.

La desacceleració de l’economia prèvia a la pandèmia així com la reducció de l’activitat i el replegament inversor ocasionats per la crisi sanitària van frenar el ritme de creixement dels preus, sense que es produís una correcció a la baixa com la de l’anterior crisi financera global. De fet, els valors registrats als segment de segona mà entre els anys 2019 i 2021 s’han mantingut relativament estabilitzats, per sobre dels 4.000 euros/m2 de mitjana i no ha estat fins el primer semestre d’enguany quan la fortalesa de la demanda ha començat a tensar els preus. En el segon trimestre s’han situat en els 4.301 euros/m2, amb un repunt interanual del 6,4% però encara per sota de la inflació. En termes de preus corrents es tracta del nivell més elevat des de l’any 2007, en ple boom immobiliari. El preu mitjà total marca un nou màxim situant-se per sobre dels 378.000 euros per habitatges d’una superfície mitjana que no arriba als 80 m2. Tanmateix, en termes reals –tenint en compte l’elevada inflació actual- la taxa de variació anual també resulta lleugerament negativa i els preus queden per sota de les mitjanes dels dos darrers anys de pandèmia i dels registrats en el bienni 2007-2008.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML