Nombre, superfície i preus per districtes

Les compravendes d’habitatges de segona mà s’han recuperat globalment de l’impacte de la pandèmia però de forma desigual a nivell territorial, amb xifres que en alguns districtes assoleixen màxims, mentre que en d’altres encara són inferiors a les de 2019. Des de 2021, l’Eixample es situa al capdavant en nombre d’operacions. La pressió de la demanda va empenyent els preus a l’alça, especialment a Sant Martí, Gràcia i Horta-Guinardó, tot i que aquesta tendència tampoc és generalitzada.

Després de caure en el 2020 de forma molt intensa i generalitzada, la compravenda d’habitatges de segona mà es va anar recuperant en el 2021 amb repunts a l’alça que en tots els casos van ser de dos dígits, tot i que  les xifres van quedar encara per sota de les de 2019 a la meitat dels districtes. La recuperació ha seguit avançant en el 2022 a gairebé tota la ciutat, sent el districte de Sants-Montjuïc el que ha liderat el creixement amb un repunt de gairebé el 40% respecte al 2021, seguit  de Gràcia i l’Eixample, amb més d’un 25%. També Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella presenten un elevat ritme d’augment, de més del 22%, superior a la mitjana.

En tots aquests districtes s’han assolit nivells màxims anuals excepte a Ciutat Vella, on el nombre de compravendes de segona mà ha estat el més elevat des de 2017. En el cas de l’Eixample -que representa més de la sisena part de les operacions registrades a la ciutat- s’ha doblat la xifra de 2020 i s’ha superat en més de 1.100 unitats la mitjana dels set anys anteriors. En canvi,  les compravendes han retrocedit a Sant Andreu, que presenta el registre més baix en vuit anys. Les gairebé 1.000 operacions situen al districte en segon lloc per la cua, només per davant de Les Corts, que representa tan sols el 4,4% de les compravendes registrades a la ciutat.  Altres districtes com ara Sant-Martí o Horta-Guinardó, amb una tendència a l’alça inferior a la mitjana, presenten en 2022 xifres de compravendes encara inferiors a les de 2019.

Pel que fa als preus per unitat de superfície, la tendència a l’estabilització que mostraven els valors mitjans registrats a la ciutat en el període 2019-2021 amagava una notable dispersió territorial, amb el predomini de l’evolució a la baixa a la major part dels districtes.

Tanmateix, en el 2022 la tendència s’ha revertit a la major part del territori, ja que la demanda ha pressionat el mercat de l’habitatge de segona mà i això s’ha traduït en preus majoritàriament a l’alça. Després de dos anys de pandèmia amb els valors mitjans en descens, Sant Martí encapçala el ritme de creixement (+9,6%) seguit de Gràcia i Horta-Guinardó, amb repunts en relació amb el 2021 superiors al 8% i per sobre de la inflació general de la demarcació de Barcelona. En el cas de Ciutat Vella (+7,4%), l’increment de 2022 ha anat més en línia amb l’evolució de l’IPC, mentre que a l’Eixample ha estat més moderat (+4,7%) i similar a la mitjana de ciutat.

Les alces més contingudes s’han registrat a Les Corts (+2,4%) i Nou Barris (+1%), en ambdós casos inferiors a la inflació, mentre els preus nominals han anat a la baixa a Sants-Montjuïc (-4,3%) i en menor mesura a Sant Andreu (-1,4%), en aquest cas per segon any consecutiu. A Sarrià-Sant Gervasi, els valors mitjans s’estabilitzen després del fort repunt de 2021. Tot i així,  el preu mitjà total de segona mà al districte més car de la ciutat es manté per sobre dels 750.000, més que doblant la mitjana de Barcelona.