Impressió

Compravendes i preus dels habitatges nous

Els mesos de confinament i paràlisi de l’activitat per fer front a la pandèmia del coronavirus han ocasionat en el 2020 una forta contracció de les operacions de compravenda al segment residencial de nova planta. En un mercat caracteritzat per la limitada oferta, l’activitat marca mínims mentre els preus per m2 construït mantenen la trajectòria alcista. 

Un dels trets més característics del mercat residencial a la ciutat és la manca d’una oferta abundant d’habitatge de nova planta. El notable salt endavant de la construcció residencial en el 2018 va permetre corregir de forma puntual aquesta limitació crònica, amb xifres més adequades a les necessitats de la ciutat, i el nombre de transaccions d’habitatges nous va anar a l’alça a Barcelona en el conjunt del 2019. Però en un context d’alentiment del ritme de creixement econòmic i amb una oferta ràpidament absorbida per la demanda més solvent, l’activitat ja va tancar el darrer trimestre del 2019 en negatiu. Amb l’estat d’alarma per frenar el coronavirus i la crisi sense precedents derivada de l’emergència sanitària, l’activitat s’ha enfonsat marcant mínims en el 2020 i retrocedint en termes interanuals al ritme més intens dels darrers vuit anys. La recuperació es preveu molt lenta en el temps, ja que la construcció també ha anat a la baixa en el 2020. A la vegada, els preus per m2 dels habitatges nous segueixen a l’alça per sisè any consecutiu.

El repunt de les transaccions del 2019 va tenir l’origen tant en la demanda majoritària -la dels particulars- com en la inversió empresarial i especialment la dels estrangers. Les operacions realitzades per aquest segment de demanda a la capital van liderar el creixement de les compravendes en el conjunt de l’any. Tanmateix, l’evolució a finals  de 2019 ja va ser desfavorable i la tendència contractiva s’ha mantingut al llarg de 2020, especialment en el cas de les persones jurídiques i els adquirents estrangers, com a conseqüència del tancament de fronteres i la paralització de l’activitat i en major mesura a la ciutat que a la resta del país. Una tendència que no amaga noves tendències urbanes i canvis en les preferències residencials impulsats per la pandèmia.

Pel que fa a la distribució territorial de les transaccions d’habitatges nous, les dades de de 2020 mostren com Sant Martí, que tradicionalment ha concentrat l’oferta més abundant de la ciutat, registra la contracció més intensa cedint la posició capdavantera en nombre d’operacions a Horta-Guinardó, mentre es manté el dèficit crònic de promocions residencials a Nou Barris. Els repunts de dos dígits dels preus per unitat de superfície a Sant Andreu i en menor mesura a Sant Martí marquen la trajectòria globalment alcista de la ciutat, mentre els valors registrats es corregeixen a la baixa a les Corts i mostren també una tendència clarament descendent a Ciutat Vella.