Impressió

Compravendes i preus dels habitatges nous

Els mesos de confinament i paràlisi de l’activitat per fer front a la pandèmia del coronavirus han ocasionat en el 2020 una forta contracció de les operacions de compravenda al segment residencial de nova planta. En un mercat caracteritzat per la limitada oferta, l’activitat marca mínims mentre els preus mantenen la trajectòria alcista.

Un dels trets més característics del mercat residencial a la ciutat és la manca d’una oferta abundant d’habitatge de nova planta. El notable salt endavant de la construcció residencial en el 2018 va permetre corregir de forma puntual aquesta limitació crònica, amb xifres més adequades a les necessitats de la ciutat, i el nombre de transaccions d’habitatges nous va anar a l’alça a Barcelona en el conjunt del 2019. Però en un context d’alentiment del ritme de creixement econòmic i amb una oferta ràpidament absorbida per la demanda més solvent, l’activitat ja va tancar el darrer trimestre del 2019 en negatiu. Arran dels mesos d’estat d’alarma per frenar el coronavirus i de la crisi sense precedents derivada de l’emergència sanitària, l’activitat s’ha enfonsat en els primers tres trimestres de 2020, marcant el retrocés interanual més intens dels darrers vuit anys. La recuperació es preveu molt lenta en el temps. A la vegada, si a l’inici de 2020 els preus dels habitatges nous van mostrar un cert fre en la trajectòria a l’alça, en el trimestre estiuenc reprenen la tendència inflacionista dels anys anteriors.

El repunt de les transaccions del 2019 va tenir l’origen tant en la demanda majoritària -la dels particulars- com en la inversió empresarial i especialment la dels estrangers. Les operacions realitzades per aquest segment de demanda a la capital van liderar el creixement de les compravendes en el conjunt de l’any. Tanmateix, l’evolució a finals  de 2019 ja va ser desfavorable i tots els perfils de demandants van tancar el quart trimestre amb xifres a la baixa. La tendència contractiva s’ha accentuat al llarg de 2020, especialment en el cas de les persones jurídiques i els adquirents estrangers, com a conseqüència del tancament de fronteres i la paralització de l’activitat ocasionada per la pandèmia.

Pel que fa a la distribució territorial de les transaccions d’habitatges nous, les dades de de 2020 mostren com Sant Martí, que tradicionalment ha concentrat l’oferta més abundant de la ciutat, registra la contracció més intensa en termes absoluts, cedint la posició capdavantera en nombre d’operacions a Horta-Guinardó, mentre es manté el dèficit crònic de promocions residencials a Nou Barris. Els repunts de dos dígits dels preus per unitat de superfície a Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample marquen la trajectòria globalment alcista de la ciutat, tot i que els valors registrats van clarament a la baixa a districtes com Sants – Montjuïc, les Corts i en menor mesura a Ciutat Vella.