Nombre segons titularitat i nacionalitat

Les xifres de 2018 constaten el fort replegament a la capital tant per part de compradors estrangers com de persones jurídiques. Les diferències observades a l’inici de l’any al mercat immobiliari de la capital respecte a la resta del país atenent als subjectes actius s’han anat corregint en part al llarg de 2018, i ambdós àmbits tanquen l’any mostrant més coincidències.

El perfil dels demandants d’habitatge l’any 2018 no és excessivament diferent del d’anys anteriors, si més no al segment de segona mà, el que concentra el major nombre de transaccions Després de liderar –en termes relatius- el revifament del mercat durant el darrer quadrienni expansiu, tant la demanda d’estrangers com d’empreses s’ha ressentit de l’actual canvi de conjuntura del mercat en  major mesura que la demanda majoritària, formada per persones físiques nacionals.  A Barcelona, les compravendes realitzades per persones jurídiques representen encara gairebé una de cada cinc (19,9% del total), una proporció que s’ha reduït en uns dos punts percentuals respecte a dos anys enrere, i que és superior a la del conjunt de Catalunya, on les societats mercantils acaparen el 15,8% del total de les transaccions.

Pel que fa a la nacionalitat dels compradors, la proporció d’adquirents amb nacionalitat estrangera a Barcelona –13,5% del total el 2018- és la més baixa dels darrers sis anys. Tot i que aquests proporció és gairebé dos punts relatius superior a la de Catalunya (11,7%), el biaix s’ha reduït en relació amb els dos any anteriors, perquè la davallada d’aquest segment de compradors a Barcelona el 2018 (-22%), ha estat molt més intensa que a la resta del país (-5,1%). En ambdós casos, el perfil d’aquests compradors és heterogeni, i abraça des de persones immigrants que compren un habitatge per a viure-hi fins a inversors no residents que compren amb intenció de rendibilitzar-ho via lloguer o com a residència temporal.