Nombre segons titularitat i nacionalitat

Els estrangers van liderar el ritme de creixement de les compravendes d’habitatges nous a Barcelona en el conjunt de 2019. Però tant pel reduït volum d’oferta disponible, que és ràpidament absorbit per la demanda més solvent, com per la  difícil situació política que es va viure al país després de l’estiu, en el darrer trimestre de l’any tots els perfils de compradors van registrar xifres la baixa.

El dinamisme que durant el primer semestre de 2019 va mostrar tant la demanda  majoritària formada pels particulars nacionals més solvents –gràcies a la disponibilitat de finançament a un cost molt atractiu- com la dels inversors i especialment la d’estrangers,  va permetre tancar l’any amb dades de compravendes d’habitatges nous globalment positives a Barcelona. Després dels retrocessos del bienni 2017-2018, la demanda estrangera va liderar el ritme de creixement de les operacions l’any 2019 amb una trajectòria a l’alça que, com la registrada per les societats mercantils, es va estendre fins al tercer trimestre de l’any. A Catalunya en canvi, malgrat el notable augment de la demanda estrangera del primer semestre, l’evolució de les compravendes pel conjunt de 2019 va ser lleument contractiva (-2,4%), en bona part pel comportament desfavorable de la inversió empresarial al llarg de tot l’any.

Tanmateix, l’evolució de la segona meitat de l’any no va ser ni de bon tros tan favorable, amb un darrer trimestre especialment negatiu, tant al conjunt del país com especialment a la capital, on tots els perfils de compradors van registrar descensos de dos dígits. La situació d’excepcionalitat política del moment segurament va afectar bona part de les decisions de compra, desanimant tant als inversors empresarials com als adquirents estrangers, que es van sumar a la trajectòria baixista que durant els mesos d’estiu ja va mostrar la demanda per part de les llars nacionals. Aquest perfil de comprador, que no ha deixat en cap moment de ser el predominant, és el que probablement ha hagut de fer un major esforç d’accés davant l’increment acumulat de preus al segment de nova planta, cedint protagonisme als adquirents més solvents.

Malgrat el canvi de signe del segon semestre, la demanda per part de les societats mercantils va experimentar a la capital un repunt de les operacions al conjunt de l’any que va situar el seu pes en el 18,8% de les compravendes, prop de tres punts més que l’any anterior, mentre que a Catalunya l’evolució va ser menys positiva i el pes dels inversors sobre el total d’operacions va baixar per sota del 15%.

A Barcelona, a diferència de la resta del país, el segment de nova planta també s’ha caracteritzat tradicionalment per concentrar un major pes relatiu de la demanda estrangera, en relació amb el segment de segona mà. L’interès dels compradors estrangers a la capital impulsant a l’alça les operacions d’habitatges nous durant bona part de l’any va situar la seva participació en el 19,2% del total, gairebé doblant la que van tenir al conjunt de Catalunya –menys del 10%-. L’atractiu de la ciutat en els mercats internacionals pot ajudar a explicar aquestes diferències.