Nombre, superfície i preus per districtes

Les dades de 2018 de les compravendes d’habitatges nous per districtes mostren alguna significativa variació respecte al que fins ara acostumava a ser el perfil territorial més habitual. Ciutat Vella gairebé iguala a Sarrià – Sant Gervasi en la banda més alta dels preus mitjans, encapçalant els preus en termes d’unitat de superfície, després de registrar l’any passat l’increment més intens de la ciutat.

L’anàlisi de les compravendes d’habitatges nous a Barcelona per districtes revela un any més aspectes com la notable i persistent desigualtat en la presència d’oferta disponible. De les gairebé 3.400 operacions registrades entre 2016 i 2018, els valors extrems van de menys de vint transaccions a Nou Barris fins a les prop de 700 a Horta-Guinardó i Sant Martí, el districte que més edificació nova ha concentrat en les dues darreres dècades, i que en el 2018 acapara més d’una tercera part dels habitatges iniciats. Tanmateix, el darrer any Sant Martí ha cedit el lideratge en nombre de compravendes d’habitatges nous a Sants-Montjuïc, en posició capdavantera juntament amb Horta-Guinardó. Un altre districte amb un nombre relativament elevat de transaccions de nova planta ha estat Sarrià-Sant Gervasi, mentre que a Sant Martí s’ha registrat el major nombre de compravendes d’habitatge protegit nou, de les 40 que hi ha hagut a la ciutat.

Pel que fa a les característiques dels habitatges, les dades mostren que, seguint la tònica habitual, els habitatges nous més grans i cars s’ubiquen a Sarrià-Sant Gervasi. Però en termes de preus, el més significatiu és el fort ritme de creixement del 2018 a Ciutat Vella -amb un repunt de més del 30%- que es posiciona com el districte més car en termes d’unitat de superfície, amb valors que freguen els 7.000 €/m2 i preus mitjans situats a prop dels 600.000 euros, més del 50% per sobre de la mitjana de Barcelona, de forma similar a Sarrià-Sant Gervasi.

La senda alcista dels darrers anys a Ciutat Vella, per la forta pressió de la demanda, contrasta amb les fluctuacions que es registren a bona part del territori. A l’entorn dels preus mitjans es situen Gràcia i Sant Martí, mentre que a la banda baixa, a més de la manca d’oferta disponible a Nou Barris, en sobresurt l’estabilitat mostrada pel preu mitjà d’Horta-Guinardó. En general, l’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes palesa una notable diversitat de variacions extremes allunyades de la variació mitjana, que en alguns casos es pot explicar per l’escassa oferta existent i el considerable marge de creixement de què disposen fins acostar-se a la mitjana de la ciutat.