Nombre, superfície i preus per districtes

Sant Martí lidera l’oferta disponible i concentra més d’un terç de les compravendes d’habitatges nous a la ciutat durant la primera meitat de 2019. Es corregeix la senda alcista dels preus dels darrers anys a Ciutat Vella mentre es disparen els valors mitjans registrats a l’Eixample, que ja encapçala la banda alta dels preus.

L’anàlisi de les compravendes d’habitatges nous registrades a la ciutat posa de manifest la persistent desigualtat en la distribució de l’oferta disponible per districtes. De les 670 operacions registrades durant la primera meitat de 2019, gairebé el 35% corresponen a Sant Martí. Aquest districte -el que més obra nova ha concentrat en les darreres dues dècades- recupera el protagonisme habitual amb un nombre de transaccions de nova planta que dobla el d’Horta-Guinardó,  que el segueix en volum de compravendes, mentre que a l’altra extrem, es manté el dèficit d’oferta a Nou Barris. Altres districtes amb un nombre relativament elevat d’operacions han estat l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, mentre que a Sants-Montjuïc s’ha reduït notablement l’activitat després d’assolir màxims durant el 2018.

Pel que fa a les característiques dels habitatges, les dades mostren un increment de la superfície mitjana a bona part dels districtes, el més significatiu dels quals s’ha produït a l’Eixample, fins a superar els 100 m2, igualant a Sarrià-Sant Gervasi, on tradicionalment s’ubiquen els habitatges nous més grans. La major dimensió mitjana dels habitatges a l’Eixample explica en part el fort increment dels preus al districte durant la primera meitat de 2019.  Amb més de 805.000 euros de mitjana –un valor que supera en prop del 80% el del conjunt de la ciutat- l’Eixample es situa al capdamunt de la banda alta dels preus, també en termes d’unitat de superfície -6.100 euros per m2-. En sentit contrari, els preus s’han corregit a la baixa a Ciutat Vella, després de seguir una senda alcista durant els darrers anys, si bé la demanda existent al districte el manté a la banda alta, amb valors per m2 superiors a la mitjana de ciutat en més d’un 25%. En general, l’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes presenta una notable diversitat de variacions extremes allunyades de la mitjana, que en alguns casos com a Horta-Guinardó i Sant Andreu posa de manifest el marge de creixement de què disposen fins apropar-se al valor del conjunt de la ciutat. En el cas de Gràcia, la notable reducció que experimenten els preus durant el primer semestre de l’any els situa un 40% per sota de la mitjana i obeeix a la disminució de la superfície mitjana dels habitatges, ja que en termes d’unitat de superfície els valors es presenten més estabilitzats.