Nombre, superfície i preus per districtes

La contracció de l’activitat que experimenta globalment el segment residencial de nova planta a la ciutat en el primer semestre de 2020 ha afectat en bona part a Sant Martí, que perd pes relatiu en nombre d’operacions registrades a favor d’Horta-Guinardó i les Corts. L’evolució dels preus tampoc és homogènia territorialment i el repunt del metre quadrat a Sant Andreu i Sant Martí contrasta amb els descensos de dos dígits a districtes més cèntrics com Sants-Montjuïc, l’Eixample i Ciutat Vella.

La tradicional limitació de l’oferta de sostre residencial de nova planta a la ciutat s’ha posat encara més de manifest amb les dades de compravendes d’habitatges nous del segon trimestre de 2020 i en l’acumulat del primer semestre de l’any, que assoleixen mínims històrics en el context de la crisi derivada del coronavirus. En aquest escenari, s’observa algun petit canvi en la composició del reduït grup de districtes que concentren normalment la major part de l’oferta disponible, ja que Sant Martí cedeix protagonisme als d’Horta-Guinardó i Les Corts, que representen conjuntament més d’un terç de les compravendes registrades. Aquest últim, caracteritzat per ser un dels districtes que tradicionalment presenta menys activitat, és durant la primera meitat d’aquest any tan atípic un dels pocs que mostren cert dinamisme, mentre que en sentit contrari, les operacions van a la baixa a la major part de districtes, i a la vegada es manté el dèficit d’oferta crònic a Nou Barris.

Després del repunt de la superfície que es va registrar a la major part dels districtes en el 2019, la dimensió mitjana dels habitatges nous adquirits a la ciutat s’ha reduït fins a situar-se per sota dels 85 m2 durant el primer semestre de 2020. Tanmateix, l’evolució per districtes ha estat dispar i s’ha mantingut la tendència a l’alça a Sarrià-Sant Gervasi –on tradicionalment s’han ubicat els habitatges de majors dimensions- accentuant-se les diferencies territorials pel que fa a característiques del teixit residencial. En aquest cas, l’increment de la superfície mitjana també ha incidit en l’alça dels preus, que es mantenen a l’extrem més alt amb 672.600 euros de mitjana. També a Gràcia s’ha incrementat significativament la dimensió dels nous habitatges, el que explica l’intens repunt dels preus mitjans fins a superar els 391.000 euros, tot i seguir situats per sota de la mitjana de ciutat.

Com és habitual, l’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes mostra una notable diversitat de variacions allunyades de la mitjana de ciutat, que en termes d’unitat de superfície ha tendit globalment a l’alça en el primer semestre de l’any. Els increments més intensos s’han registrat a Sant Martí i Sant Andreu, mentre els preus han retrocedit significativament a districtes com Sants-Montjuïc –que tanca la banda baixa- i també a l’Eixample, Ciutat Vella i les Corts. En el cas de l’Eixample, es corregeix el fort repunt de 2019 que va enfilar els valors fins als gairebé 5.900 €/m2 i 740.000 euros de mitjana, mentre que a Ciutat Vella es manté la senda descendent que ja van seguir els preus al llarg de l’any passat, després de la forta trajectòria a l’alça del trienni 2016-2018. Tot i el descens, els valors es mantenen per sobre de la mitjana de Barcelona, arribant als prop de 5.300 euros per m2 i superant lleugerament els registrats de mitjana al districte de l’Eixample.