Nombre, superfície i preus per districtes

La davallada del nombre d’operacions de nova planta que va experimentar un bon nombre districtes en el 2020 persistia en el primer trimestre de 2021 en la major part dels casos, especialment a Sant Martí, si bé ara és el de les Corts el que encapçala el ritme de descens, corregint l’augment de l’any passat. L’evolució dels preus ha estat més heterogènia, amb descensos dels valors per metre quadrat superiors a la mitjana a Sant Martí, Horta-Guinardó i l’Eixample que contrasten amb els repunts alcistes als districtes de Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.

La crisi derivada del coronavirus s’ha afegit a la tradicional limitació de l’oferta de nova planta al segment residencial de la ciutat. Les dades de compravendes d’habitatges nous van tocar fons en el 2020 assolint mínims històrics, sense que el volum d’activitat del primer trimestre de 2021 suposi globalment cap canvi de tendència. Tanmateix, la composició del reduït grup de districtes que concentra la major part de l’oferta disponible sí que s’ha vist alterada darrerament, ja que Sant Martí ha anat perdent pes relatiu des de 2020, en registrar una de les davallades més intenses. A l’inici de 2021 és el districte d’Horta-Guinardó el que acapara més volum de compravendes d’habitatge nou (30,9%) i juntament amb Sarrià – Sant Gervasi i l’Eixample representa més del 50% de les operacions registrades. Les Corts en canvi, després de ser dels pocs que en el 2020 mostraven un cert dinamisme, és el districte que registra el descens interanual més accentuat.

L’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes mostra, com és habitual, una notable dispersió, amb algunes variacions molt allunyades de la mitjana de ciutat i fins i tot de signe contrari. En termes d’unitat de superfície, l’Eixample és el districte que ha seguit una evolució més similar, amb un descens interanual del 17,5%, que ha estat superat pel d’Horta-Guinardó (-27,4%) i Sant Martí (-43%). Les davallades d’aquests districtes amb un elevat pes relatiu sobre el total d’operacions han estat determinants en el descens del conjunt de Barcelona, de prop del 15%. També les Corts registra variacions a la baixa que l’allunyen dels màxims de 2019 (-4,6%) mentre que a Ciutat Vella, els preus per m2 s’estabilitzen en termes interanuals (-0,6%) però van retrocedint en relació als nivells mitjans registrats en els darrers dos anys. 

En sentit contrari a l’evolució de la mitjana de Barcelona, els districtes inflacionistes en el primer trimestre d’enguany han estat els de Gràcia (+18,9%), Sants-Montjuïc (+16,8%), Sant Andreu (+10,4%) i Sarrià-Sant Gervasi (+9,2%), tots amb valors mitjans per unitat de superfície superiors al del conjunt de la ciutat. Per primera vegada, també Nou Barris es situa per sobre d’aquest valor, si bé cal tenir en compte que en aquest cas es tracta d’un nombre d’operacions molt reduït, en tant que es manté el dèficit d’oferta crònic al districte.