Contractes d'accés a l'habitatge

L’activitat al mercat immobiliari residencial de Barcelona va patir una forta davallada en el 2020 arran de l’esclat de la pandèmia, reduint-se fins al nivell més baix en vuit anys. Una sotragada de la que es va recuperar amb escreix en el 2021 amb un fort rebot alcista de les operacions, tant de compravenda com de lloguer, assolint un nou màxim del total de contractes d’accés a l’habitatge registrats. Tanmateix, amb la tornada de la normalitat, els desajustos entre oferta i demanda al segment majoritari de lloguer empenyen novament a la baixa la xifra global de contractes.

En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha anat guanyat pes al nostre país especialment després de la darrera gran recessió en sintonia amb altres països europeus, ja que entre d’altres avantatges, el lloguer facilita la mobilitat geogràfica de les persones per motius laborals. A Catalunya, segons les dades de l’INE (ECH) de 2020, un 25,4% dels habitatges principals estava en règim d’arrendament, mentre que a Barcelona, segons l’Enquesta Sociodemogràfica (ESDB) del mateix any, el lloguer és el règim en que es troba el 40,1% de les llars de la ciutat. Un percentatge encara inferior al d’altres grans ciutats europees on el lloguer és el principal règim de tinença.

Per a determinats col•lectius com la gent jove, que en els darrers anys han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals, el lloguer és l’única opció per a poder emancipar-se. Per altra banda, les dificultats per accedir a la propietat per part de la població resident davant de l’increment acumulat dels preus així com la forta pressió sobre la demanda de lloguer que tradicionalment hi ha hagut a ciutats com Barcelona també per part de no residents situaven el pes dels arrendaments en els anys previs a l’esclat de la pandèmia en prop del 80% dels nous contractes d’accés a l’habitatge registrats. Al llarg de la crisi sanitària, la participació dels lloguers sobre l’activitat al mercat residencial fins i tot va augmentar lleugerament, però darrerament aquesta tendència s’ha començat a revertir. Factors com la tornada del turisme i l’expansió del mercat de compravenda estan fer minvar l’oferta d’habitatges destinada al lloguer habitual i el pes del lloguer sobre els nous  contractes d’accés a l’habitatge, tot i seguir sent majoritari,  ha començat a retrocedir.

La contracció de l’activitat que s’observa al segment de lloguer ha fet virar novament a la baixa l’activitat a l’immobiliari residencial de la ciutat, malgrat les xifres positives que seguia mostrant la compravenda d’habitatges en la primera meitat de 2022, quan el Banc Central Europeu encara no havia començat a materialitzar les pujades dels tipus d’interès. Es probable que l’increment del cost del crèdit moderi l’evolució a l’alça de les compravendes i si això es produeix, caldrà veure quin és l’impacte sobre el segment del lloguer i si es manté l’actual tendència a la baixa en la xifra global dels contractes d’accés a l’habitatge. v