Impressió

Contractes d'accés a l'habitatge

La pandèmia va deixar l’activitat al mercat immobiliari residencial de Barcelona al nivell més baix dels darrers vuit anys i no ha estat fins al primer trimestre de 2021 quan la reactivació ha agafat impuls gràcies al major dinamisme del segment de lloguer. Un segment amb un pes majoritari en els contractes d’accés a l’habitatge formalitzats a la ciutat, amb més de quatre de cada cinc operacions registrades.

En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha anat guanyat pes al nostre país especialment després de la darrera gran recessió. A Catalunya, segons les dades de l’INE (ECH) de 2020, un 25,4% dels habitatges principals estava en règim d’arrendament, una proporció que a Barcelona és més elevada. Segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2020, un 43,4% de les llars manifestava viure de lloguer a la ciutat. D’entre les grans ciutats espanyoles també és a Barcelona on l’arrendament té un major protagonisme, malgrat trobar-se encara molt per sota del percentatge d’altres grans ciutats europees on el lloguer és el principal règim de tinença. 

Per a determinats segments de població com la gent jove, que en els darrers anys han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals, el lloguer és l’única opció. Tant les dificultats dels residents per accedir a la propietat davant de l’increment acumulat dels preus com la forta pressió sobre la demanda de lloguer que tradicionalment hi ha hagut a ciutats com Barcelona també per part de no residents ha situat el pes dels arrendaments al voltant del 80% dels nous contractes d’accés a l’habitatge que es registren a la capital.

En els anys previs a l’esclat de la pandèmia ja es posaven de manifest certs desajustos entre l’oferta i la capacitat de la demanda derivats dels elevats nivells assolits pels preus, tant al segment de compravenda com al de lloguer. La irrupció del coronavirus ha suposat un daltabaix en un moment que ja era de desacceleració del creixement econòmic i en que l’activitat ja anava a la baixa, deixant els contractes d’accés a l’habitatge en la xifra més reduïda dels darrers anys. Les mesures extraordinàries per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia han impedit una caiguda de la demanda més accentuada. Malgrat que actualment sembla que la reactivació agafa embranzida, es tracta en bona part de l’efecte rebot després de la paralització de l’activitat pel confinament. Caldrà seguir l’evolució en els propers mesos, ja que en un escenari de crisi sobrevinguda com l’actual, l’empitjorament del mercat de treball i les dificultats econòmiques de bona part de la població limitaran encara més la capacitat d’accés de les llars a aquest bé bàsic que és l’habitatge.