Impressió

Contractes d'accés a l'habitatge

Amb la crisi sanitària, l’activitat al mercat immobiliari residencial de Barcelona va patir una forta sacsejada, reduint-se en el 2020 fins al nivell més baix en vuit anys. Una davallada de la que es va recuperar amb escreix l’any passat amb un fort rebot alcista de les operacions, tant al segment de compravenda com al lloguer, que va permetre assolir nous màxims. Tanmateix, amb la tornada de la normalitat després de dos llargs anys de pandèmia s’estan produint desajustos al segment de lloguer que empenyen a la baixa la xifra global de contractes d’accés a l’habitatge.

En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha anat guanyat pes al nostre país especialment després de la darrera gran recessió, en sintonia amb altres països europeus, ja que entre d’altres motius, el lloguer facilita la mobilitat geogràfica per motius laborals. A Catalunya, segons les dades de l’INE (ECH) de 2020, un 25,4% dels habitatges principals estava en règim d’arrendament, mentre que a Barcelona, segons l’Enquesta Sociodemogràfica (ESDB) del mateix any, el lloguer és el règim en que es troba el 40,1% de les llars de la ciutat. Un percentatge encara inferior al d’altres grans ciutats europees on el lloguer és el principal règim de tinença.

El lloguer és l’única opció per a determinats segments de població com la gent jove, que en els darrers anys han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals. A més, les dificultats per accedir a la propietat per part de la població resident davant de l’increment acumulat dels preus així com la forta pressió sobre la demanda de lloguer que tradicionalment hi ha hagut a ciutats com Barcelona també per part de no residents situaven el pes dels arrendaments en els anys previs a l’esclat de la pandèmia en prop del 80% dels nous contractes d’accés a l’habitatge registrats a la ciutat. Al llarg de la crisi sanitària, la participació dels lloguers sobre l’activitat al mercat residencial fins i tot ha crescut lleugerament. Però enguany, amb la recuperació de la normalitat, aquesta tendència s’ha aturat i sembla que es comença a revertir. Factors com la tornada del turisme i l’expansió del mercat de compravenda estan fer minvar l’oferta d’habitatges destinada al lloguer habitual i el pes del lloguer sobre els nous  contractes d’accés a l’habitatge, tot i seguir sent majoritari,  ha començat a retrocedir.