Impressió

Contractes d'accés a l'habitatge

Al mercat immobiliari residencial de Barcelona, el pes del segment de lloguer és fonamental. Del total de nous contractes registrats per accedir a un habitatge a la ciutat, només un de cada cinc és una compravenda.

La capacitat adquisitiva de la població, lligada estretament a les condicions existents al mercat laboral i als nivells salarials, juntament amb els nivells de preus al mercat immobiliari i l’accessibilitat al finançament creditici són algunes de les variables que determinen el grau d’esforç que han de fer les llars per accedir a un bé bàsic com és l’habitatge. En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha anat guanyat pes al nostre país especialment durant els anys de la darrera crisi econòmica. A Catalunya, un 26,7% dels  habitatges principals està en règim d’arrendament segons les dades de l’INE (ECH) de 2019, una proporció que ha anat a l’alça els darrers anys i que a Barcelona és encara més elevada, amb més d’un terç del total del parc existent en lloguer. D’entre les grans ciutats espanyoles, també és a Barcelona on l’arrendament  té un major protagonisme, malgrat trobar-se encara molt per sota del percentatge d’altres grans ciutats europees, on el lloguer és el principal règim de tinença.

La recuperació de l’activitat del sector immobiliari que fins el 2017 es va observar en indicadors com les compravendes d’habitatges, fonamentalment de segona mà, va ser  reflex, entre d’altres factors, de la positiva evolució –en termes quantitatius- del mercat de treball i dels reduïts costos de finançament. Però per a determinats segments de població, especialment la gent jove, que en els darrers anys han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals, el lloguer s’ha convertit en l’única opció d’accés a l’habitatge. Les dificultats dels residents per poder accedir a la propietat davant l’increment dels preus i la pressió de la demanda de lloguer a ciutats com Barcelona també per part de no residents, fa que actualment al voltant del 80% del total dels nous contractes d’accés a l’habitatge que es registren periòdicament a la capital sigui en règim d’arrendament.

En el context de desacceleració del creixement econòmic dels darrers dos anys, l’augment acumulat dels preus, no només de compravenda sinó també de lloguer, ha provocat desajustos amb la capacitat de la demanda, que juntament amb d’altres factors han incidit en la contracció de l’activitat que en el 2019 palesen ambdós segments del mercat. Actualment, la situació de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia del coronavirus, amb l’increment de l’atur i de les dificultats econòmiques de bona part de la població, fa preveure que els desajustos tindran efectes duradors, que limitaran encara més la capacitat d’accés de les llars a l’habitatge. La paràlisi de la demanda també per part de no residents, que s’espera puntual, possiblement corregirà a la baixa els preus durant els propers trimestres i generarà una major rotació al mercat de lloguer, a la recerca de rendes més assequibles.