Impressió

Contractes d'accés a l'habitatge

Al mercat immobiliari residencial de Barcelona, el segment de lloguer té un pes fonamental. Del total de nous contractes registrats per accedir a un habitatge a la ciutat en la primera meitat de 2020, tres de cada quatre són arrendaments.

La capacitat adquisitiva de la població, lligada estretament a les condicions existents al mercat laboral i als nivells salarials, juntament amb els nivells de preus al mercat immobiliari i l’accessibilitat al finançament creditici són algunes de les variables que determinen el grau d’esforç que han de fer les llars per accedir a un bé bàsic com és l’habitatge. En un context en que la propietat segueix essent el règim de tinença majoritari dins del parc residencial, el lloguer ha anat guanyat pes al nostre país especialment després de la darrera crisi econòmica. A Catalunya, un 26,7% dels  habitatges principals està en règim d’arrendament segons les dades de l’INE (ECH) de 2019, una proporció que a Barcelona és encara més elevada, amb més d’un terç del total del parc existent en lloguer. D’entre les grans ciutats espanyoles, també és a Barcelona on l’arrendament  té un major protagonisme, malgrat trobar-se encara molt per sota d’altres grans ciutats europees, on el lloguer és el principal règim de tinença. 

La recuperació de l’activitat del sector immobiliari que fins el 2017 es va observar en indicadors com les compravendes d’habitatges, fonamentalment de segona mà, va ser  reflex, entre d’altres factors, de la positiva evolució –en termes quantitatius- del mercat de treball i dels reduïts costos de finançament. Però per a determinats segments de població, especialment la gent jove, que en els darrers anys han patit en major mesura el deteriorament de les condicions laborals, el lloguer s’ha convertit en l’única opció d’accés a l’habitatge. Les dificultats dels residents per accedir a la propietat davant de l’increment dels preus i la pressió de la demanda de lloguer que tradicionalment han tingut ciutats com Barcelona també per part de no residents fa que actualment al voltant del 75% del total dels nous contractes d’accés a l’habitatge que es registren periòdicament a la capital sigui en règim d’arrendament.

L’augment acumulat dels preus, tant al segment de compravenda com al de lloguer, en un context de desacceleració del creixement econòmic com el dels darrers dos anys, ha provocat desajustos entre l’oferta i la capacitat de la demanda, incidint en la contracció de l’activitat que en el 2019 experimenten ambdós segments del mercat. Una contracció molt moderada si es compara amb el daltabaix que enguany ha ocasionat la pandèmia del coronavirus. En l’escenari actual de crisi econòmica i social, l’increment de l’atur i de les dificultats econòmiques de bona part de la població fa preveure que els desajustos tindran efectes duradors, que limitaran encara més la capacitat d’accés de les llars a l’habitatge.