- Síntesi de la conjuntura
- Conjuntura empresarial i industrial
- Consum, comerç i preus
- Transports i comunicacions
-
Turisme, fires i congressos
- Construcció
-
Mercat immobiliari
- Contractes d'accés a l'habitatge
- Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya
- Compravendes i preus dels habitatges nous
- Compravendes i preus dels habitatges de segona mà
- Finançament i crèdit hipotecari
- Mercat de lloguer
-
Cost d'accés a l'habitatge
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes
- Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona
-
Mercat de treball
- Població activa i ocupada
-
Llocs de treball
- Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social
- Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social
- Distribució sectorial dels ocupats
- Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona
- Ocupació en el sector terciari a Barcelona
- Treballadors estrangers a la Seguretat Social
- Sectors econòmics
- Contractació laboral
- Atur registrat
- Emprenedoria i innovació
- Salaris
- Renda Familiar
- Privació material
- Producte Interior Brut
Contractes d'accés a l'habitatge per barris
La davallada del nombre de contractes d’accés a l’habitatge que hi va haver en el 2020 a gairebé tots els barris de la ciutat es va revertir l’any passat, amb un contundent repunt alcista de les operacions que es va estendre a la major part del territori. Tanmateix, en els primers mesos d’enguany, el mercat de lloguer ha experimentat una contracció que ha empès novament a la baixa la xifra de contractes d’accés a uns dos terços dels 73 barris de Barcelona. La xifra d’operacions registrades per accedir a un habitatge va anar a la baixa en el 2020 per l’impacte de la pandèmia de forma pràcticament generalitzada, amb caigudes en relació amb el 2019 a 69 dels 73 barris de la ciutat, majoritàriament de dos dígits. Tanmateix, la recuperació de l’activitat en el 2021 va ser molt significativa a gairebé tot el territori, amb un repunt simultani en ambdós segments del mercat, tant al de lloguer com al de compravenda, que es va estendre a més de quatre de cada cinc barris de Barcelona. La Trinitat Nova al districte de Nou Barris, Montbau a Horta-Guinardó i el Parc i la Llacuna del Poblenou a Sant Martí van experimentar els repunts a l’alça més intensos després de la paralització de 2020, amb increments de les operacions superiors al 60%. A més cal destacar la revifada a tots els barris de l’Eixample, amb un repunt anual dels contractes molt homogeni i superior al 50% a la major part del districte. No obstant això, l’evolució a la baixa del mercat de lloguer en el primer trimestre de 2022 ha fet que la xifra de contractes d’accés a l’habitatge formalitzats s’hagi tornat a contraure a la major part de la ciutat. Malgrat que les compravendes han seguit majoritàriament a l’alça, uns dos terços dels 73 barris han registrat taxes de variació interanual dels contractes de signe negatiu. On més ha caigut l’activitat en els primers mesos de l’any és a barris com la Trinitat Nova –corregint així el repunt de 2021- i el Baix Guinardó, amb descensos de l’ordre del 35% o fins i tot més intensos, per la davallada tant dels lloguers registrats com de les compravendes.
| En canvi, l’activitat al mercat residencial seguia en expansió als barris de la Font de la Guatlla i el Gòtic, amb repunts del nombre d’operacions superiors al 20%, i especialment al Parc i la Llacuna del Poblenou així com a Pedralbes. Aquest últim és el barri que enguany presenta un major dinamisme, amb un increment del contractes d’accés a l’habitatge en relació amb el primer trimestre de 2021 proper al 50%, ja que al llarg del darrer any ha vist doblades les compravendes i el lloguer també seguia a l’alça. Tot i els canvis que s’han produït al mercat residencial en aquests darrers dos anys de pandèmia, més de la quarta part de l’activitat a Barcelona seguia concentrada en un reduït grup de només set barris amb una marcada centralitat. La Vila de Gràcia és el que concentra el major nombre de contractes d’accés a l’habitatge de tota la ciutat, amb un fort predomini del segment de lloguer –prop del 90% de les operacions-, més que a cap altre barri. El nucli central de l’activitat a la ciutat inclou bona part de l’Eixample –la Nova i l’Antiga Esquerra, la Dreta de l’Eixample i la Sagrada Família- així com també barris amb tipologies d’habitatges ben diferents com el Raval, a Ciutat Vella i el de Sant Gervasi – Galvany. Malgrat que els contractes de lloguer signats enguany van a la baixa a tots els barris de l’Eixample, el pes d’aquest segment segueix sent superior a la mitjana de la ciutat a tot el districte. Aquesta homogeneïtat territorial és una particularitat de l’Eixample que no s’observa a la resta de la ciutat, on són més freqüents els contrastos entre barris d’un mateix districte, tant en volum d’activitat com pel que fa als pesos relatius d’ambdós segments de mercat. |
|