Impressió

Contractes d'accés a l'habitatge per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array

En el 2019, l’escenari ha estat de pèrdua de dinamisme a la major part del territori, amb el retrocés del nombre de contractes d’accés a l’habitatge a 45 dels 73 barris de la ciutat. Més de la quarta part de l’activitat al segment residencial de Barcelona segueix concentrada en un reduït grup de tan sols set barris de marcada centralitat.

L’anàlisi per barris del nombre d’operacions registrades a l’immobiliari residencial de la ciutat posa de manifest la desigual distribució en el territori tant de l’oferta disponible com de la demanda, que tendeix a concentrar-se en determinades àrees de major centralitat. La Vila de Gràcia és el barri de Barcelona que tradicionalment concentra el percentatge més elevat dels contractes d’accés a l’habitatge, amb el 4,6% del total de la ciutat i un fort predomini del segment de lloguer, de pràcticament el 90% de les operacions registrades, més de deu punts percentuals per sobre de la mitjana. El nucli central de l’activitat a la ciutat inclou la major part dels barris de l’Eixample, així com també d’altres amb trets característics dels habitatges tan diversos com els que es poden trobar al Raval i Sarrià-Sant Gervasi.

A l’altre extrem, barris com La Clota o Can Peguera, alguns de l’eix del Besòs com Baró de Viver i Vallbona i altres barris perifèrics com Torre Baró, Canyelles o la Marina del Prat Vermell registren habitualment una quantitat de contractes molt reduïda, en part per la major presència de parc públic o protegit. Si bé és destacable l’augment en termes relatius del nombre de contractes d’accés que han experimentat alguns d’aquests barris durant el 2019, la manca d’una quantitat d’oferta significativa en termes absoluts fa que la magnitud de les variacions relatives –positives o negatives- sigui menys representativa.

La pèrdua de dinamisme del nombre d’operacions registrades al conjunt de la ciutat al llarg de 2019 no ha impedit que l’activitat segueixi a l‘alça a 28 dels 73 barris de Barcelona.

Al marge dels que presenten una oferta poc significativa, s’observa un fort ritme de creixement del nombre de contractes formalitzats al barri del Besòs i el Maresme –degut en bona part a l’alça de les operacions de compravenda d’habitatge nou- que contrasta amb el retrocés que experimenta l’activitat al barri veí de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, on el nivell de preus d’ambdós segments del mercat és molt més elevat.  Altres barris on l’activitat també s’ha contret durant el 2019 de forma important són els de la Bordeta i Hostafrancs a Sants-Montjuïc i el de Porta, al districte de Nou Barris, corregint el repunt a l’alça de l’any anterior.

A més de la Vila de Gràcia, també la centralitat de l’Eixample empeny a l’alça la demanda de lloguer, un segment que representa més del 85% del total de contractes registrats a quatre dels sis barris del districte i que al de la Sagrada Família s’enfila fins a gairebé el 97%. En el cas dels barris de Sant Martí, en canvi, s’observa una major heterogeneïtat en quant a l’accés a l’habitatge. Mentre els situats a l’entorn de la Diagonal i al front marítim presenten un fort predomini del lloguer, amb ràtios de més del 90% a la Vila Olímpica del Poblenou i Provençals del Poblenou, a la resta de barris del districte el pes relatiu del mercat de compravenda és molt superior a la mitjana de la ciutat, especialment als del Clot, la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme. Aquest últim, juntament amb el de la Trinitat Vella, a Sant Andreu, són –com en general tots els de la riba del Besòs- els barris de la ciutat amb un menor pes del segment de lloguer sobre el total de contractes d’accés a l’habitatge.

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML