Impressió

Evolució del nombre de contractes d'accés a l'habitatge

Evolució dels contractes d'accés a l'habitatge a Barcelona i Catalunya
Barcelona Catalunya
Període Total Lloguer Compravenda Total Lloguer Compravenda
2013 53.727 44.819 8.908 195.094 150.200 44.894
2014 55.017 44.411 10.606 196.842 149.733 47.109
2015 52.852 40.623 12.229 196.298 141.767 54.531
2016 56.448 42.182 14.266 209.000 142.714 66.286
  
2017 65.629 49.953 15.676 234.172 156.936 77.236
1r.tr. 15.435 11.156 4.279 56.712 37.262 19.450
2n.tr. 16.385 12.084 4.301 59.434 39.415 20.019
3r.tr. 16.812 12.898 3.914 59.465 39.089 20.376
4t.tr. 16.997 13.815 3.182 58.561 41.170 17.391
2018 67.315 53.524 13.791 248.773 167.953 80.820
1r.tr. 16.540 12.981 3.559 62.153 41.699 20.454
2n.tr. 17.163 13.672 3.491 63.919 43.455 20.464
3r.tr. 16.584 13.272 3.312 61.237 40.612 20.625
4t.tr. 17.028 13.599 3.429 61.464 42.187 19.277
2019 64.703 51.294 13.409 242.470 162.520 79.950
1r.tr. 16.471 12.832 3.639 63.121 41.643 21.478
2n.tr. 16.047 12.467 3.580 60.797 40.394 20.403
3r.tr. 15.787 12.593 3.194 58.905 39.033 19.872
4t.tr. 16.398 13.402 2.996 59.647 41.450 18.197
2020
1r.tr. 14.472 11.435 3.037 56.274 36.359 19.915
Fonts: Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
Lloguer: Generalitat de Catalunya. Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL. Compravenda: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Dades publicades per la Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, Generalitat de Catalunya.
Barcelona Catalunya
Variació (%) Total Lloguer Compravenda Total Lloguer Compravenda
1r.tr.20/1r.tr.19 -12,1 -10,9 -16,5 -10,8 -12,7 -7,3
2n.sm.19/2n.sm.18 -4,2 -3,3 -8,2 -3,4 -2,8 -4,6
2019/2018 -3,9 -4,2 -2,8 -2,5 -3,2 -1,1
2018/2017 2,6 7,1 -12,0 6,2 7,0 4,6

Array
Array
Array
Array
Array

El descens del nombre de contractes d’accés a l’habitatge registrats s’intensifica a la fi del primer trimestre de 2020, tant a Barcelona com a la resta del país, en ple confinament per tal de frenar l’expansió de la pandèmia del coronavirus. Després d’unes xifres que en el 2019 ja havien estat contractives com a conseqüència de l’augment acumulat dels preus en un context de desacceleració econòmica, la paràlisi de l’activitat durant la segona quinzena de març accentua la trajectòria a la baixa, tant al segment de lloguer com al de compravenda.

L’anàlisi de les dades de fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL i del nombre de  compravendes d'habitatge registrades ofereix una visió de conjunt de l’activitat al mercat immobiliari residencial de la ciutat, que a finals de març es va paralitzar per fer front a l’emergència sanitària, tal com ho va fer tota l’economia. La xifra lleugerament inferior als 14.500 contractes d’accés a l’habitatge registrats durant el primer trimestre de 2020 suposa un descens del 12,1% respecte a un any enrere –gairebé 2.000 contractes menys- i ha estat la més reduïda des de finals de 2016, amb un descens tant del segment de lloguer (-10,9%) com de les operacions de compravenda (-16,5%).

Després del fort repunt del nombre d’operacions registrades l’any 2017 a Barcelona, encara en plena fase de recuperació del mercat immobiliari a la ciutat,  les xifres de 2018 van assolir màxims –amb més de 67.300 contractes d’accés a l’habitatge signats- completant un trienni d’evolució a l’alça en el nombre de contractes d’accés signats a la capital. Tanmateix, l’activitat al segment residencial ja havia començat a perdre dinamisme en el mateix any 2018, per la contracció de les operacions de compravenda d’habitatges. Ja en el 2019, al manteniment de la tendència a la baixa de les transmissions per compravenda es va afegir el descens de l’activitat al segment del lloguer, donant lloc a la reducció del nombre de contractes d’accés a l’habitatge per primera vegada en els darrers quatre anys, de gairebé el 4%. L’augment acumulat dels preus en ambdós segments del mercat, en un context de desacceleració del ritme de creixement econòmic és un dels factors que expliquen la contenció de l’activitat, que s’ha intensificat a la fi de primer trimestre de 2020, en el nou context de crisi pandèmica.

Al conjunt de Catalunya l’evolució ha estat similar. Des de 2019, el descens interanual dels contractes d’accés a l’habitatge és lleugerament més moderat que a Barcelona –en termes relatius- degut a que la caiguda de les compravendes ha estat més continguda que a la capital. Aquesta evolució ha fet que el pes relatiu de l’activitat a la ciutat respecte al conjunt del país -més de la quarta part del total de contractes d’accés- hagi tendit a reduir-se en els darrers anys.

A Barcelona i l’entorn metropolità, en els darrers anys s’ha anat accentuant la separació entre la renda de les llars i els preus de l’habitatge, que han crescut a un ritme molt més intens, dificultant l’accés a l’habitatge.  Si a partir de 2013 la millora de les condicions de finançament al mercat creditici i els baixos tipus d’interès van contribuir a facilitar l’accés a l’habitatge en propietat tant per part de famílies com d’inversors, la trajectòria alcista dels preus de compra va dirigir part de la demanda al lloguer en el bienni 2017-2018, un període en que els arrendaments van mostrar un comportament més dinàmic al mercat residencial. Però el procés accelerat de recuperació de preus també al segment del lloguer, per la pressió de la demanda sobre una oferta disponible limitada, va generar en el 2019 un descens en els arrendaments superior al de les compravendes, empenyent a la baixa el total de contractes d’accés. Al retrocés de l’activitat derivat del context de desacceleració econòmica s’ha afegit darrerament l’impacte de la pertorbació causada per la pandèmia del coronavirus.

Amb una perspectiva més àmplia, la tendència a l’alça en el nombre de contractes d’accés fins l’any 2018 va respondre en major mesura a l’intens creixement dels lloguers formalitzats, mentre que el volum de compravendes no ha recuperat en cap moment els màxims assolits en el període expansiu. Actualment, gairebé quatre de cada cinc operacions a l’immobiliari residencial de la ciutat són en règim de lloguer (79% del total), una participació significativament superior a la dels anys previs a l’esclat de la bombolla, quan les compravendes representaven prop de la meitat dels contractes d’accés.  A Catalunya les operacions de compravenda tenen un major pes relatiu que a Barcelona, però la participació dels arrendaments sobre els contractes d’accés registrats és igualment majoritària, representant prop de dos terços del total.
Factors com la precarietat salarial, que afecta especialment als joves, juntament amb altres condicions del mercat laboral com les elevades taxes de temporalitat, fan que per bona part de la població, el lloguer es presenti com l’única alternativa per accedir a un habitatge. Molt sovint, aquestes llars han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge, en haver de fer front a unes rendes mensuals amb uns ingressos inferiors als de les llars que viuen en propietat.  Aquestes dificultats no faran més que agreujar-se encara més en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia.

 

 

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML