Impressió

Cost d'accés a l'habitatge

L’accessibilitat a l’habitatge és un dels aspectes més rellevants per a entendre les dinàmiques urbanes. Els indicadors d’accessibilitat ens permeten avaluar el grau d’esforç que han de fer les llars per accedir a un bé bàsic com és l’habitatge, ja que enllacen la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer.

Les darreres dades anuals de cost d’accés a l’habitatge a Barcelona han estat calculades a partir de l’estimació de la renda mitjana de les llars pel període 2020-2021. Aquest avanç provisional indica una incipient recuperació dels ingressos familiars en el 2021, després de l’impacte de la pandèmia. Una recuperació de la renda familiar que, combinada amb el descens dels preus mitjans dels habitatges nous en oferta a la ciutat ha suposat una clara millora dels indicadors d’accessibilitat a la propietat al segment de nova planta. En el cas de la segona mà, el repunt que registren els preus tampoc s’ha traduït en un enduriment de l’accessibilitat a l’habitatge gràcies a l’augment de renda i a l’efecte compensatori de les condicions financeres. Tant el descens dels tipus d’interès fins a mínims històrics com la major durada dels crèdits han incidit en el manteniment de l’esforç que fan les llars per pagar les quotes hipotecàries dels habitatges de segona mà –els que predominen a la ciutat amb més del 90% de les transaccions- en nivells relativament estabilitzats al llarg dels darrers cinc anys.

En aquest exercici teòric en que es considera la mateixa renda mitjana per un comprador que per un llogater, l’indicador equivalent del mercat de lloguer presentava fins el 2020 una evolució més desfavorable. Malgrat que el percentatge de renda familiar destinat al lloguer s’ha mantingut en termes de mitjana per sota de l’esforç teòric d’amortització d’un habitatge en propietat, les dificultats pels llogaters –molt sovint llars amb un nivell d’ingressos inferior a la mitjana- no van deixar d’augmentar des de 2014 i fins a l’esclat de la pandèmia. Els preus dels lloguers han estat sotmesos a una forta pressió de la demanda, tant per part de residents com de no residents, en major mesura que al segment de propietat i l’increment acumulat va provocar un fort repunt de l’indicador d’accessibilitat al llarg de la segona meitat de la passada dècada. Un repunt que, tanmateix, s’ha pogut corregir parcialment en el 2021. Gràcies al descens dels preus, l’esforç d’accés al lloguer ha marcat el valor més baix en quatre anys.  Però aquesta millora difícilment es podrà mantenir en el 2022 si la inflació segueix empenyent novament a l’alça els preus.

A nivell territorial, les dades disponibles per districtes corresponents a 2019 posen de manifest una major dispersió dels valors dels índexs d’accessibilitat a l’habitatge en propietat en el cas de la nova planta que de la segona mà. Per accedir a la compra d’un habitatge nou, a districtes com les Corts es feia necessari destinar un percentatge d’ingressos molt superior al recomanable, com passava també a l’Eixample i Ciutat Vella. En aquests dos districtes, quan es tractava d’accedir a un habitatge de segona mà, els valors dels índexs d’accessibilitat eren relativament més continguts, però es situaven a prop del llindar del 30%. Pel que fa al lloguer, les diferències entre Ciutat Vella i la resta de districtes seguien sent molt accentuades. Amb la renda mitjana més baixa de Barcelona, el grau d’esforç per accedir a un habitatge de lloguer a Ciutat Vella era el més elevat de la ciutat i l’índex fregava el  màxim recomanable del 30%.