Impressió

Cost d'accés a l'habitatge

L’accessibilitat a l’habitatge és un dels aspectes més rellevants per poder entendre les dinàmiques urbanes. Els indicadors d’accessibilitat ens permeten veure si les llars poden accedir a un bé tant bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure, ja que enllacen la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer.

Les darreres dades anuals de cost d’accés a l’habitatge han estat calculades a partir de l’estimació de la renda mitjana de les llars pel període 2019-2020. Aquest avanç provisional indica una caiguda dels ingressos familiars entre 2019 i 2020 derivada de l’esclat de la pandèmia. Una caiguda que, combinada amb la resistència a la baixa que mostren els preus dels habitatges al mercat de compravenda -fins i tot en un context de crisi social i econòmica com l’actual- no s’ha traduït ara per ara en un enduriment més notable de l’accessibilitat a l’habitatge en propietat gràcies a l’efecte compensatori de les condicions existents al mercat financer. Tant el descens dels tipus d’interès fins a mínims històrics com la major durada dels crèdits han incidit en el manteniment de l’esforç que fan les llars per pagar les quotes hipotecàries dels habitatges del segment de segona mà –el que predomina a la ciutat amb més del 90% de les transaccions- en nivells molt similars als de 2017.

En canvi, en aquest exercici teòric en que es considera una renda mitjana igual per un comprador que per un llogater, l’indicador equivalent del mercat de lloguer presenta una evolució temporal més desfavorable. Malgrat que l’esforç d’accés al lloguer es manté teòricament per sota del que fan els adquirents d’un habitatge en propietat, les dificultats pels llogaters –molt sovint llars amb un nivell d’ingressos inferior a la mitjana- no han deixat d’augmentar des de 2014. Fins a l’esclat de la pandèmia, els preus dels lloguers es van veure sotmesos a una forta pressió de la demanda, tant per part de residents com de no residents, en major mesura que al segment de propietat. Després de tot el sexenni 2013-2019 a l’alça i malgrat la lleu correcció de 2020, l’increment acumulat dels preus ha provocat un fort repunt de l’indicador d’accessibilitat al lloguer, registrant nous màxims any rere any des del 2016.

A nivell territorial, les darreres dades disponibles posen de manifest diferències molt notables en els indicadors d’accessibilitat entre Ciutat Vella i la resta de districtes. Amb la renda mitjana més baixa de Barcelona, el grau d’esforç per accedir a un habitatge a Ciutat Vella era el més elevat de la ciutat, deixant totalment fora de l’abast de les llars del districte els habitatges de nova planta i fent necessari destinar un percentatge d’ingressos superior al recomanable tant per accedir a la compra d’habitatge usat com al lloguer.