Impressió

Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona

Array
Array
Array
Array

El percentatge de renda que barcelonins i barcelonines han de destinar al pagament mensual del seu habitatge de lloguer, calculat a partir de les darreres dades de renda disponible de les llars per districtes i barris corresponents a 2018, va tendir a augmentar de forma generalitzada a la ciutat entre 2017 i 2018, especialment a Ciutat Vella, on el grau d’esforç es mantenia molt allunyat de la mitjana superant el topall del 30% dels ingressos.

L’increment mitjà dels preus dels lloguers contractats entre 2017 i 2018 va ser més intens que  el de la renda mitjana disponible de les llars a tots els districtes i l’esforç d’accés al lloguer va anar a l’alça de forma generalitzada. Tan sols a Sants-Montjuïc es podia observar una relativa estabilització de l’índex d’accessibilitat, gràcies a la menor separació entre l’augment dels ingressos  i el dels preus dels lloguers. Una evolució similar es donava també a Sant Martí, sent ambdós districtes els que presentaven els percentatges d’esforç d’accés al lloguer més propers a la mitjana de ciutat (21,1%). Amb un índex d’accessibilitat també a l’entorn d’aquest valor es situava l’Eixample –lleugerament per sobre- mentre que a Gràcia i Nou Barris els percentatges eren inferiors a la mitjana en menys d’un punt percentual. En aquest darrer cas, es tracta d’un dels districtes de més baix nivell de renda de la ciutat –només per darrera de Ciutat Vella- però també on els preus dels lloguers són més assequibles –un 27% per sota de la mitjana-.

A la banda més baixa del grau d’esforç es situa Sarrià-Sant Gervasi, tot i que el lloguer mitjà en aquest districte és mantenia un 37% per sobre del conjunt de la ciutat. Això és degut a que la renda disponible mitjana en aquest districte -la més elevada de Barcelona- superava el valor mitjà de renda de la ciutat en una proporció encara més gran. Entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella hi ha una diferència molt significativa en el cost d’accés al lloguer -gairebé tretze punts percentuals- imputable no només al diferencial de renda mitjana existent entre els dos districtes, sinó també a l’encariment especialment intens dels lloguers a Ciutat vella, amb uns preus que en el 2018 van augmentar un 10,3% en termes nominals, set punts percentuals més que al districte més car.

Amb el nivell de renda més baix de Barcelona -només un 68% del valor mitjà de ciutat- Ciutat Vella ha estat el districte on el grau d’esforç per accedir a un habitatge de lloguer ha estat més elevat en els darrers anys, una tendència que es va anar consolidant en el període de creixement econòmic. Entre 2015 i 2018 l’accessibilitat al lloguer va empitjorar en més de cinc punts percentuals al districte –uns dos punts més que la mitjana- fins a superar el llindar del 30% dels ingressos. En tan sols tres anys els lloguers van registrar un increment del 35,3% en termes nominals, assolint un nivell molt proper a la mitjana de Barcelona. Un repunt dels preus que triplicava l’increment de la renda disponible de les llars del districte i que deixava el grau d’esforç situat més de nou punts per sobre del valor mitjà de Barcelona, depassant el llindar a partir del qual es considera que la població té problemes d’accessibilitat a l’habitatge.

L’evolució a Ciutat Vella, resultat de la creixent separació entre els ingressos de la població del districte i els preus dels lloguers, que patien més pressió que a la resta de la ciutat, difícilment s’haurà pogut revertir en el darrer bienni. Malgrat que els preus al districte han caigut amb l’esclat de la pandèmia a un ritme del 3,4% anual, superior a la mitjana (-1,4%), la caiguda de la renda previsiblement haurà estat encara més intensa, fent empitjorar l’accessibilitat al lloguer.

El detall per barris permet constatar aquests resultats i alhora mostra la homogeneïtat dels districtes situats als extrems superior i inferior pel que fa al percentatge de renda que els seus residents dediquen a pagar el lloguer de l’habitatge. Les darreres dades de 2018 revelen que el grau d’esforç als barris de Ciutat Vella és el més elevat i molt superior a l’esforç mitjà estimat pel conjunt de la ciutat, superant el llindar del 30% tant a la Barceloneta com especialment al Gòtic, on s’enfila al 32,5% dels ingressos de la població. Una situació que també s’observa al segment de l’habitatge en propietat i que contrasta amb l’esforç més reduït que fan els residents dels barris de Sarrià i Sant Gervasi, on en la major part dels casos l´índex no va més enllà del 18% de la renda. A la resta de districtes s’observa una major heterogeneïtat en els barris que agrupen pel que fa a l’índex d’accessibilitat, reflex d’una diversitat més gran en termes de renda i tipologia dels habitatges.  

 

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML