Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona

El percentatge d’ingressos de les llars barcelonines destinat al pagament mensual de l’habitatge de lloguer, calculat a partir de les darreres dades de renda disponible per districtes i barris corresponents a 2019, es va mantenir en conjunt relativament estabilitzat en relació amb el 2018 i va millorar lleugerament a Ciutat Vella, on el grau d’esforç es mantenia encara molt allunyat de la mitjana, fregant el topall del 30% dels ingressos.

En el 2019, els preus mitjans dels lloguers contractats a Barcelona van registrar un ritme de creixement del 5,3%, similar al de la renda disponible de les llars i l’esforç d’accés al lloguer es va mantenir estabilitzat a la major part de la ciutat. La menor separació en l’evolució de les dues variables va fer que l’índex d’accessibilitat es mantingues pràcticament constant a districtes com Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu, o bé amb mínimes variacions a Les Corts, Gràcia i l’Eixample. En el cas de Sants-Montjuïc, el percentatge d’esforç d’accés al lloguer és el més proper a la mitjana de ciutat. Amb un índex d’accessibilitat també a l’entorn d’aquest valor es situen l’Eixample –mig punt per sobre- i Nou Barris –lleugerament per sota-.  Aquest últim és un dels districtes de més baix nivell de renda de la ciutat –només per darrera de Ciutat Vella- però també on els preus dels lloguers són més assequibles, un 28% per sota de la mitjana en 2019.

Com en anys anteriors, a la banda més baixa del grau d’esforç es situa Sarrià-Sant Gervasi, tot i que el lloguer mitjà en aquest districte és mantenia un 35% per sobre del valor de la mitjana de ciutat. Això és degut a que la renda disponible mitjana en aquest districte -la més elevada de Barcelona- supera el valor mitjà de renda de la ciutat en una proporció encara molt més gran. Les diferències entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella en el cost d’accés al lloguer seguien sent molt significatives en el 2019 -més de tretze punts percentuals-. Unes diferències  imputables no només al diferencial de renda mitjana existent entre els dos districtes, sinó també a l’encariment dels lloguers a Ciutat Vella. En només quatre anys, entre 2015 i 2019, els preus al districte van registrar un increment del prop del 40% en termes nominals, fins a situar-se molt a prop de la mitjana, tan sols un 3,4% per sota en el 2019.