- Síntesi de la conjuntura
- Conjuntura empresarial i industrial
- Consum, comerç i preus
- Transports i comunicacions
- Turisme, fires i congressos
- Construcció
-
Mercat immobiliari
- Contractes d'accés a l'habitatge
- Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya
- Compravendes i preus dels habitatges nous
- Compravendes i preus dels habitatges de segona mà
- Finançament i crèdit hipotecari
- Mercat de lloguer
-
Cost d'accés a l'habitatge
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes
- Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona
- Mercat de treball
- Salaris
- Renda Familiar
- Privació material
- Producte Interior Brut
Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona
El percentatge d’ingressos de les llars barcelonines destinat al pagament mensual de l’habitatge de lloguer, calculat a partir de les darreres dades de renda disponible per districtes i barris corresponents a 2019, es va mantenir en conjunt relativament estabilitzat en relació amb el 2018 i va millorar lleugerament a Ciutat Vella, on el grau d’esforç es mantenia encara molt allunyat de la mitjana, fregant el topall del 30% dels ingressos. En el 2019, els preus mitjans dels lloguers contractats a Barcelona van registrar un ritme de creixement del 5,3%, similar al de la renda disponible de les llars i l’esforç d’accés al lloguer es va mantenir estabilitzat a la major part de la ciutat. La menor separació en l’evolució de les dues variables va fer que l’índex d’accessibilitat es mantingues pràcticament constant a districtes com Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu, o bé amb mínimes variacions a Les Corts, Gràcia i l’Eixample. En el cas de Sants-Montjuïc, el percentatge d’esforç d’accés al lloguer és el més proper a la mitjana de ciutat. Amb un índex d’accessibilitat també a l’entorn d’aquest valor es situen l’Eixample –mig punt per sobre- i Nou Barris –lleugerament per sota-. Aquest últim és un dels districtes de més baix nivell de renda de la ciutat –només per darrera de Ciutat Vella- però també on els preus dels lloguers són més assequibles, un 28% per sota de la mitjana en 2019. Com en anys anteriors, a la banda més baixa del grau d’esforç es situa Sarrià-Sant Gervasi, tot i que el lloguer mitjà en aquest districte és mantenia un 35% per sobre del valor de la mitjana de ciutat. Això és degut a que la renda disponible mitjana en aquest districte -la més elevada de Barcelona- supera el valor mitjà de renda de la ciutat en una proporció encara molt més gran. Les diferències entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella en el cost d’accés al lloguer seguien sent molt significatives en el 2019 -més de tretze punts percentuals-. Unes diferències imputables no només al diferencial de renda mitjana existent entre els dos districtes, sinó també a l’encariment dels lloguers a Ciutat Vella. En només quatre anys, entre 2015 i 2019, els preus al districte van registrar un increment del prop del 40% en termes nominals, fins a situar-se molt a prop de la mitjana, tan sols un 3,4% per sota en el 2019.
| Amb el nivell de renda més baix de Barcelona –menys del 70% del valor mitjà de ciutat- Ciutat Vella ha estat el districte on el grau d’esforç per accedir a un habitatge de lloguer ha estat més elevat en els darrers anys. Malgrat que la situació va millorar lleugerament en el 2019, amb la desacceleració del ritme de creixement dels lloguers, l’índex d’accessibilitat encara fregava el màxim recomanable del 30%, més de vuit punts per sobre del valor mitjà de Barcelona. Una evolució que resulta de la separació entre els ingressos de la població del districte i els preus dels lloguers –que han patit més pressió que a la resta de la ciutat- i que no s’hauria pogut revertir amb l’esclat de la pandèmia. Malgrat que els preus al districte van caure en el 2020 a un ritme del 3,4% anual, superior a la mitjana, la caiguda de la renda pot haver estat encara més intensa, empitjorant l’accessibilitat al lloguer. |