Impressió

Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona

Array
Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge de lloguer als districtes de Barcelona
___________________ Lloguer
mensual
Esforç teòric d'accés al lloguer Lloguer
mensual
Esforç teòric d'accés al lloguer
Districtes (€) (en % de la RDL) (€) (en % de la RDL)
2018 2019
Ciutat Vella 914 30,9 946 29,7
Eixample 1.038 21,8 1.094 21,6
Sants-Montjuïc 804 21,4 841 21,4
Les Corts 1.090 18,7 1.157 18,8
Sarrià-Sant Gervasi 1.269 17,0 1.317 16,5
Gràcia 905 20,4 958 20,3
Horta-Guinardó 746 19,4 795 19,6
Nou Barris 675 20,9 705 20,9
Sant Andreu 763 19,4 796 19,5
Sant Martí 885 21,8 942 22,1
Barcelona 930 21,3 979 21,2
Fonts: els lloguers provenen de les fiances de lloguer de l'Incasòl publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda disponible de les Llars: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. L'indicador d'accessibilitat és d'elaboració pròpia.

El percentatge d’ingressos de les llars barcelonines destinat al pagament mensual de l’habitatge de lloguer, calculat a partir de les darreres dades de renda disponible per districtes i barris corresponents a 2019, es va mantenir en conjunt relativament estabilitzat en relació amb el 2018 i va millorar lleugerament a Ciutat Vella, on el grau d’esforç es mantenia encara molt allunyat de la mitjana, fregant el topall del 30% dels ingressos.

En el 2019, els preus mitjans dels lloguers contractats a Barcelona van registrar un ritme de creixement del 5,3%, similar al de la renda disponible de les llars i l’esforç d’accés al lloguer es va mantenir estabilitzat a la major part de la ciutat. La menor separació en l’evolució de les dues variables va fer que l’índex d’accessibilitat es mantingues pràcticament constant a districtes com Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu, o bé amb mínimes variacions a Les Corts, Gràcia i l’Eixample. En el cas de Sants-Montjuïc, el percentatge d’esforç d’accés al lloguer és el més proper a la mitjana de ciutat. Amb un índex d’accessibilitat també a l’entorn d’aquest valor es situen l’Eixample –mig punt per sobre- i Nou Barris –lleugerament per sota-.  Aquest últim és un dels districtes de més baix nivell de renda de la ciutat –només per darrera de Ciutat Vella- però també on els preus dels lloguers són més assequibles, un 28% per sota de la mitjana en 2019.

Com en anys anteriors, a la banda més baixa del grau d’esforç es situa Sarrià-Sant Gervasi, tot i que el lloguer mitjà en aquest districte és mantenia un 35% per sobre del valor de la mitjana de ciutat. Això és degut a que la renda disponible mitjana en aquest districte -la més elevada de Barcelona- supera el valor mitjà de renda de la ciutat en una proporció encara molt més gran. Les diferències entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella en el cost d’accés al lloguer seguien sent molt significatives en el 2019 -més de tretze punts percentuals-. Unes diferències  imputables no només al diferencial de renda mitjana existent entre els dos districtes, sinó també a l’encariment dels lloguers a Ciutat Vella. En només quatre anys, entre 2015 i 2019, els preus al districte van registrar un increment del prop del 40% en termes nominals, fins a situar-se molt a prop de la mitjana, tan sols un 3,4% per sota en el 2019.

 

 

Amb el nivell de renda més baix de Barcelona –menys del 70% del valor mitjà de ciutat- Ciutat Vella ha estat el districte on el grau d’esforç per accedir a un habitatge de lloguer ha estat més elevat en els darrers anys. Malgrat que la situació va millorar lleugerament en el 2019, amb la desacceleració del ritme de creixement dels lloguers, l’índex d’accessibilitat encara fregava el màxim recomanable del 30%, més de vuit punts per sobre del valor mitjà de Barcelona. Una evolució que resulta de la separació entre els ingressos de la població del districte i els preus dels lloguers –que han patit més pressió que a la resta de la ciutat- i que no s’hauria pogut revertir amb l’esclat de la pandèmia.  Malgrat que els preus al districte van caure en el 2020 a un ritme del 3,4% anual, superior a la mitjana, la caiguda de la renda pot haver estat encara més intensa, empitjorant l’accessibilitat al lloguer.   
El detall per barris permet constatar aquests resultats. Les darreres dades de 2019 revelen que el grau d’esforç de la població de Ciutat Vella per accedir a un habitatge de lloguer a qualsevol dels barris del districte era més elevat que a la resta de la ciutat i molt superior a l’esforç mitjà estimat pel conjunt de Barcelona. El percentatge de renda que havien de destinar al pagament del lloguer els residents a la Barceloneta o el Raval superava el llindar del 30% i s’aproximava molt a aquest valor a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, mentre que al Gòtic era una mica més baix, degut a que el nivell de renda és relativament més elevat. Una situació que contrasta amb la dels barris de Sarrià i Sant Gervasi, on l’índex d’accessibilitat al lloguer en el 2019 en cap cas va anar més enllà del 18% de la renda. Altres barris on l’índex s’allunyava de la mitjana per la banda alta van ser els de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou –on els preus mitjans dels lloguers es van enfilar als prop de 1.400 euros/mes, de forma similar a Sarrià- i també el Poble Sec, en aquest cas degut al nivell d’ingressos de la població, molt per sota de la mitjana.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML