Impressió

Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge de lloguer a Barcelona
Període Lloguer
mensual (€)
Esforç teòric
d'accés al lloguer
2004 585 16,3
2005 636 16,5
2006 696 17,6
2007 766 18,5
2008 813 18,6
2009 793 18,1
2010 762 18,0
2011 753 18,0
2012 720 18,7
2013 682 17,6
2014 688 17,5
2015 735 17,9
2016 801 18,9
2017 877 20,4
2018 930 21,1
2019 979 21,7
2020 965 22,4
Font: els lloguers provenen de les fiances de lloguer de l'Incasol publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat.

Les dades d’esforç d’accés a l’habitatge de lloguer a la ciutat indiquen que en el darrer sexenni s’ha produït un accelerat enduriment de les condicions d’accessibilitat, derivat del fort ritme de creixement dels preus. Amb l’esclat de la pandèmia la situació ha continuat empitjorant, ja que el descens iniciat pels preus dels lloguers ha estat lent i de menor magnitud que la caiguda estimada de la renda de les llars.

Com s’ha fet amb els indicadors d’accessibilitat a l’habitatge en propietat, la sèrie que es presenta referida a l’esforç teòric d’accés a l’habitatge de lloguer ha estat calculada a partir de les noves dades de Renda Disponible de les Llars pel període 2010-2018, que prenen com a base la informació de l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares (INE) i la Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona (IDESCAT). Es tracta d’un nou sistema de càlcul de la renda que suposa un canvi metodològic important i que permet addicionalment, a partir de l’estimació de la renda de la ciutat pels anys 2019 i 2020, presentar també l’avanç de l’indicador d’accessibilitat per aquests darrers dos anys. Aquestes dades provisionals s’hauran d’anar revisant a mesura que les estimacions de renda donin pas a dades oficials.

La sèrie mostra com l’esforç econòmic per accedir a un habitatge de lloguer ha repuntat amb força a la ciutat des de 2014 -quan es van marcar el mínims de la dècada passada- situant-se en zona de màxims ja des del 2016. Uns màxims que s’han anat superant any rere any posant de manifest les diferències en l’evolució de les dues variables que determinen el cost d’accés. L’escalada del grau d’esforç obeeix a l’increment dels preus de lloguer, que des de 2015 i al llarg de tot un quinquenni han registrat un ritme de creixement molt superior al dels ingressos de les llars. Quan en 2020 fa l’esclat la pandèmia, l’accessibilitat al lloguer ha seguit empitjorant.

 

La separació entre la renda de la població i els preus mitjans dels lloguers ha anat passant per diferents fases, depenent dels cicles econòmics i de l’evolució del sector de l’habitatge. Així, el cost d’accés havia tendit a minvar durant els anys de la darrera crisi immobiliària, coincidint amb el descens dels lloguers -amb l’excepció de 2012, en que el retrocés de la renda familiar va ser més intens-. Però en els darrers sis anys l’esforç d’accés al lloguer ha crescut en prop de 5 punts, situant-se de mitjana en el 2020 en el 22,4% de la renda disponible de les llars.

 Si bé el biaix més gran en l’evolució dels preus i de la renda de les llars a la ciutat es va produir en el 2017 -quan els lloguers van créixer a un ritme anual del 9,5%- l’índex d’accessibilitat al lloguer va mantenir la tendència a l’alça en el bienni 2018-2019, en una fase que ja era de desacceleració econòmica. Els preus dels lloguers van moderar el seu impuls inflacionista però seguien creixent a un ritme que més que doblava el de la renda mitjana, pressionats a l’alça per la demanda tant de residents com de no residents.

Pel conjunt del quinquenni comprés entre 2014 i 2019, que coincideix amb la darrera etapa de recuperació econòmica, la renda de les llars de la ciutat va registrar un increment estimat de l’ordre del 15% nominal, molt inferior al registrat pels preus dels lloguers, que va superar el 40%. És a dir, els lloguers van créixer 2,8 vegades més que els ingressos mitjans de la població de Barcelona. I el grau d’esforç ha continuat augmentant en el 2020, en plena crisi pandèmica, ja que les estimacions indiquen que la renda mitjana de les llars ha anat a la baixa a un ritme que més que triplica el lleu descens iniciat pels lloguers mensuals -de l’1,4% de mitjana en el conjunt de l’any-.

Per altra banda, malgrat que en aquest exercici teòric una llar barcelonina de renda mitjana no superaria el llindar d’esforç del 30% dels seus ingressos, cal dir que en realitat la renda de bona part de la població que ha d’accedir a un habitatge de lloguer és inferior a la renda mitjana. Això fa que l’esforç econòmic per a aquests col•lectius –molt sovint joves que necessiten l’habitatge per poder-se emancipar- sigui molt superior, trobant-se clarament en una situació d’inaccessibilitat a aquest bé de primera necessitat que és l’habitatge.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML