Impressió

Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge de lloguer a Barcelona
Període Lloguer
mensual (€)		 Esforç teòric
d'accés al lloguer
2004 585 16,3
2005 636 16,5
2006 696 17,6
2007 766 18,5
2008 813 18,6
2009 793 18,1
2010 762 18,0
2011 753 18,0
2012 720 18,7
2013 682 17,6
2014 688 17,5
2015 735 17,9
2016 801 18,9
2017 877 20,4
2018 930 21,3
2019 979 21,2
2020 965 22,8
2021 919 20,9
Font: els lloguers provenen de les fiances de lloguer de l'Incasol publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat.

Les dades d’esforç d’accés a l’habitatge de lloguer a la ciutat indiquen que en el 2021 es va  produir una millora de les condicions d’accessibilitat, ja que els preus van accelerar el descens iniciat en el 2020 i a més, la renda de les llars començava a recuperar-se de l’impacte de la pandèmia. L’indicador que mesura el grau d’esforç s’ha reduït en un any en gairebé dos punts percentuals i presenta el nivell més favorable des de l’any 2017.

La sèrie que es presenta d’esforç teòric d’accés a l’habitatge de lloguer ha estat calculada a partir de les dades de Renda Disponible de les Llars pel període 2010-2019, que prenen com a base la informació de l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares (INE) i la Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona (IDESCAT). Aquest sistema de càlcul permet, a partir de l’estimació de la renda de la ciutat pels anys 2020 i 2021, presentar també l’avanç de l’indicador d’accessibilitat a l’habitatge de lloguer per aquests darrers dos anys, com es fa també amb els indicadors de cost d’accés a l’habitatge en propietat. Aquestes dades provisionals seran revisades a mesura que les estimacions de renda donin pas a dades oficials.

Després de l’accelerat enduriment de les condicions d’accessibilitat al llarg del sexenni 2014-2020, derivat del fort ritme de creixement dels preus, l’indicador d’esforç d’accés a l’habitatge de lloguer a la ciutat ha millorat notablement en el 2021, registrant el valor més baix en quatre anys.

La separació entre la renda de la població i els preus mitjans dels lloguers ha anat passant per diferents fases, depenent dels cicles econòmics i de l’evolució del sector de l’habitatge. Així, el cost d’accés havia tendit a minvar lleugerament en els anys posteriors a la darrera crisi immobiliària, coincidint amb el descens dels preus dels lloguers. Però durant la segona meitat de la passada dècada va tenir lloc una forta escalada del grau d’esforç al lloguer com a resultat de les diferències en l’evolució de les dues variables que determinen el cost d’accés. El ritme de creixement dels preus entre 2015 i 2018 –els anys de major expansió econòmica- va ser molt superior al dels ingressos de les llars i en el 2017 es va produir el biaix més gran, quan els lloguers creixien a un ritme anual del 9,5%, pressionats a l’alça per la demanda tant de residents com de no residents.

 

Si bé l’indicador d’accessibilitat es va estabilitzar en el 2019, amb l’esclat de la pandèmia la situació va empitjorar i l’índex marcava en el 2020 el valor més elevat de la sèrie -el 22,8% de la renda disponible de les llars- ja que malgrat el descens iniciat pels preus dels lloguers -de l’1,4% de mitjana en el conjunt de l’any-, l’estimació de la caiguda de la renda de les llars per a 2020 és de major magnitud. En només sis anys, entre 2014 i 2020, l’esforç d’accés al lloguer va augmentar en més de 5 punts percentuals degut al creixement dels preus dels lloguers a la ciutat en el període, de més del 40% en termes nominals, molt superior a l’increment estimat de la renda de les llars.

Tanmateix, la situació va millorar significativament en el 2021, amb l’indicador d’accessibilitat situant-se en nivells inferiors als del bienni 2018-2019. Per una banda, en un any marcat encara per les restriccions de la pandèmia, els preus dels lloguers van registrar un descens del 4,8% de mitjana pel conjunt de l’any, en part per la major oferta procedent dels habitatges d’ús turístic i probablement també com a resultat de l’aplicació de la Llei 11/2020 de contenció de rendes. A la vegada, la renda de les llars va iniciar la senda de la recuperació un cop superat el període més crític de l’emergència sanitària. Caldrà veure, però, si aquesta millora es manté en el 2022, ja que els preus dels lloguers estan creixent a un ritme de dos dígits. Un ritme que difícilment podrà igualar la renda disponible de les llars.

Malgrat que en aquest exercici teòric una llar barcelonina de renda mitjana podria accedir a un habitatge de lloguer de preu mitjà sense superar el llindar d’esforç del 30% dels seus ingressos, cal dir que en realitat el nivell d’ingressos de bona part de la població que ha d’accedir a un habitatge de lloguer és inferior a aquesta renda mitjana. Això fa que l’esforç econòmic per a aquests col·lectius –molt sovint joves que necessiten l’habitatge per poder-se emancipar- sigui molt més elevat. Així, per llars d’ingressos anuals equivalents a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional -35.000 euros bruts a l’any- l’esforç d’accés al lloguer mitjà de la ciutat en el 2021 representava el 31,5% de la seva renda disponible, superant el percentatge màxim recomanable.  

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML