Impressió

Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona

Array
Array

El cost d’accés a la compra d’un habitatge de segona mà en el 2018 superava el 30% de la renda dels residents en gairebé la cinquena part dels barris de la ciutat.

L’anàlisi per barris es presenta amb les limitacions que suposa mantenir la hipòtesi d’un mercat tancat on l’oferta d’habitatge d’un barri és només per a la demanda del propi barri, però conscients del fet –com reflecteixen les enquestes- que almenys sis de cada deu ciutadans es quedarien a viure en el seu barri encara que tinguessin la possibilitat i els mitjans per canviar de residència.

Centrant l’anàlisi en l’habitatge de segona ma, l’anàlisi mostra un total de 14 dels 73 barris de la ciutat on el cost d’accés a la compra en el 2018 era superior al 30% de la renda dels residents en aquests barris. El Gòtic, amb un nivell de renda per càpita inferior en més d’un 30% a la mitjana de Barcelona, encapçalava el grau d’esforç amb el percentatge més elevat de la ciutat (47,1%) pel fet que en el 2018 es trobava entre els 10 barris amb els preus mitjans dels habitatges de segona mà més elevats de la ciutat. Però el Gòtic no era l’únic barri de Ciutat vella on es presentaven dificultats per accedir a la compra d’un habitatge de segona mà, ja que també les llars de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera així com les del Raval havien de destinar un percentatge dels seus ingressos superior al 30%.

En l’extrem oposat quant als ingressos dels seus residents, també al barri de Pedralbes –que encapçala el nivell de renda després de les Tres Torres- l’índex d’accessibilitat superava el 40%, pels elevats preus mitjans del seu parc residencial, els més cars de la ciutat, de forma similar a la major part dels barris de Sarrià-Sant Gervasi, on l’índex superava el llindar del 30% dels ingressos. En una situació semblant es trobava la Dreta de l’Eixample, amb un nivell de renda per càpita superior a la mitjana de Barcelona en més d’un 30% però amb una oferta residencial proporcionalment més cara, que empenyia a l’alça l’esforç d’amortització fins a situar-lo per sobre del 30%, com passava també al Fort Pienc i la Vila de Gràcia.

L’anàlisi per barris permet reflectir valors extrems que poden ajudar a entendre els valors mitjans d’aquells districtes que agrupen territoris relativament heterogenis en termes de renda i tipologia d’habitatges. Aquest és el cas, per una banda, del barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, que registrava els valors més elevats de l’esforç teòric d’amortització a Sant Martí –prop del 39% dels ingressos- per ser un dels barris de Barcelona amb els preus dels habitatges més elevats. Al mateix districte, al barri de la Verneda i la Pau, l’índex d’accessibilitat queia a menys de la meitat. I és que es tracta de dos barris molt diferents. Unes diferències que, en menor mesura, també són presents a Sant Andreu, entre barris com el de Navas –on els preus mitjans de l’habitatge empenyen a l’alça l’esforç per pagar les quotes mensuals fins al 33,5% dels ingressos dels residents- i el Bon Pastor, on l’índex d’accessibilitat és inferior al 15%.

La major part dels 10 barris situats a l’extrem dels valors dels índexs més baixos –de fins al 15%- es concentren a Nou Barris. A banda d’alguns barris amb poques compravendes registrades, en d’altres com la Trinitat Nova o Ciutat Meridiana, l’índex d’accessibilitat relativament baix –lleugerament superior a l’11% dels ingressos dels seus residents- s’explica en part per la seva ubicació més perifèrica, que manté els preus dels habitatges més del 70% per sota de la mitjana.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML