Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona

El cost d’accés a la compra d’un habitatge de segona mà es va reduir en el 2019 a la major part de Barcelona, però l’import mitjà de les quotes hipotecàries encara superava el 30% dels ingressos de la població en nou dels 73 barris de la ciutat. 

L’anàlisi per barris es presenta amb la limitació que suposa partir de la hipòtesi d’un mercat tancat on l’oferta d’habitatge existent en un barri es destina a la demanda del propi barri, però conscients del fet –com indiquen les darreres enquestes- que a Barcelona més de la meitat de la ciutadania es quedaria a viure en el seu barri encara que tingués la possibilitat i els mitjans per canviar de residència.

Posant el focus en el segment de segona ma, es pot constatar una millora de l’accessibilitat a l’habitatge en propietat entre els anys 2018 i 2019 a més de la meitat dels barris de Barcelona, on l’esforç teòric que havien de fer les llars per pagar les quotes hipotecàries va anar a la baixa. Addicionalment, també es va reduir el nombre de barris on l’esforç d’amortització superava el 30% de la renda disponible de les llars (RDL), passant de catorze en el 2018 a nou en el 2019.

A més de Baró de Viver, on el baix nombre d’operacions registrades atorga menys representativitat als resultats, entre els barris amb un major esforç d’amortització en el 2019 destaca el de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, amb uns preus mitjans prop d’un 70% superiors a la mitjana de Barcelona i unes quotes mensuals que representaven més del 37% de la renda de les llars. Al barri de Provençals del Poblenou (34,1% de la RDL), també a Sant Martí, els elevats preus mitjans es combinaven amb un nivell de renda inferior a la mitjana mentre que a la banda més alta quant als ingressos, al barri de Pedralbes –que encapçala el nivell de renda a la ciutat només per darrera de les Tres Torres- l’índex d’accessibilitat superava el 34% pels preus mitjans del seu parc residencial, els més elevats de la ciutat, amb uns 927.000 euros de mitjana en el 2019.

Altres barris on l’esforç d’amortització superava el llindar del 30% dels ingressos de la població en el 2019 eren la Vila de Gràcia (33,6%), el Barri Gòtic (32,4%), Navas (32%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (31,3%). En el cas del Gòtic, malgrat les persistents dificultats per accedir a la compra d’un habitatge de segona mà amb el nivell de renda mitjà, cal destacar la millora de l’índex d’accessibilitat en relació amb el 2018, tant pel descens que van experimentar els preus mitjans al barri en el 2019 com per l’augment de renda, superior a la mitjana de Barcelona. En general es tracta de barris caracteritzats per una marcada centralitat i per tant sotmesos a pressions inflacionistes, com passa a la Dreta de l’Eixample (30,3%), on la renda familiar és molt superior a la mitjana de Barcelona, però l’oferta residencial és proporcionalment més cara, amb uns preus situats més del 50% per sobre del valor mitjà de ciutat.

L’anàlisi per barris permet detectar valors dels índexs allunyats entre si en aquells districtes on conviuen territoris relativament heterogenis en termes de renda i tipologia d’habitatges. Aquest és el cas de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i d’un barri proper, el de la Verneda i la Pau, també a Sant Martí, on l’índex d’accessibilitat queia a la meitat ja que els preus mitjans dels habitatges eren molt més baixos. Unes diferències que també són presents a Sant Andreu, entre barris com els de Navas i el Bon Pastor, així com al districte de Gràcia, entre els barris de la Vila de Gràcia i el Coll. A Sants-Montjuïc les diferències també són significatives entre el Poble-Sec, on l’esforç d’amortització fregava el 30% i altres barri com el de la Bordeta, de preus més assequibles. En canvi s’observa una major homogeneïtat als barris d’Horta-Guinardó i Nou Barris, amb valors dels índexs d’accessibilitat inferiors al 20% en la major part dels casos.