Impressió

Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona
Període Preu de venda Esforç teòric
d'accés
Tipus d'interès Esforç teòric
d'amortització
(€) Preu/RDL (anys) (%) (quota mensual
en % de la RDL)
Habitatge nou
2007 394.309 7,9 5,2 48,0
2008 432.833 8,3 5,8 54,8
2009 363.415 6,9 3,4 37,5
2010 342.584 6,8 2,8 29,9
2011 355.353 7,1 3,4 33,7
2012 261.438 5,7 3,4 28,2
2013 279.491 6,0 3,4 30,2
2014 287.106 6,1 3,0 29,4
2015 292.176 5,9 2,2 26,3
2016 351.388 6,9 2,0 29,7
2017 377.702 7,3 1,9 30,9
2018 378.684 7,2 1,9 30,3
2019 456.537 8,2 1,9 34,1
2020 439.030 8,6 1,7 34,6
2021 379.873 7,2 1,5 27,5
Habitatge de segona mà
2007 344.919 7,0 5,2 42,0
2008 334.194 6,4 5,8 42,3
2009 295.852 5,6 3,4 30,5
2010 296.495 5,8 2,8 25,9
2011 273.772 5,5 3,4 26,0
2012 250.279 5,4 3,4 27,0
2013 243.130 5,2 3,4 26,3
2014 254.364 5,4 3,0 26,1
2015 273.498 5,6 2,2 24,7
2016 283.837 5,6 2,0 24,0
2017 329.590 6,4 1,9 26,9
2018 335.441 6,4 1,9 26,9
2019 342.933 6,2 1,9 25,6
2020 345.597 6,8 1,7 27,2
2021 360.080 6,8 1,5 26,1
Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de les noves hipoteques a Catalunya. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any, a un tipus d'interès mitjà, en % de la RDLlar. Les sèries s'han adaptat al mètode de càlcul de la renda de les llars de Barcelona (veure Renda Familiar. Barcelona Economia). Des de 2010 el supòsit de préstec estàndard és pel 80% del preu de l’habitatge (pels anys anteriors és del 90%). Les dades de 2019 i 2020 són provisionals.
Fonts: Pel tipus d'interès, Banc d'Espanya. Pel termini d'amortització, Estadística Registral Immobiliària. Col.legi de Registradors d'Espanya. Preus dels habitatges: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda disponible de les Llars: vegeu Barcelona Economia. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

L’avanç de dades de 2021 mostra una clara millora dels indicadors d’accessibilitat als habitatges nous a Barcelona pel descens dels preus mitjans de les promocions residencials en oferta. Pel que fa al segment de segona mà, l’esforç teòric d’accés a la compra mesurat en anys de renda s’ha estabilitzat en valors propers als màxims de la bombolla immobiliària, mentre que l’esforç d’amortització ha anat lleugerament a la baixa, gràcies a l’evolució d’uns tipus d’interès que l’any passat marcaven mínims històrics. 

Els indicadors que es presenten en forma de ràtios són mesures teòriques de l’accessibilitat a l’habitatge en propietat. L’esforç d’accés (ràtio preu/ingressos) mesura el nombre d’anys que haurien de passar per pagar l’habitatge dedicant la totalitat dels ingressos de la llar, mentre que l’esforç teòric d’amortització (ràtio quota mensual/ingressos) mesura el percentatge dels ingressos destinat al pagament de la hipoteca. Els càlculs inclouen supòsits de partida que fan dels indicadors referències teòriques que mostren tendències mitjanes en el temps i el territori, a partir de la relació entre preus mitjans de l’habitatge i rendes mitjanes. Per aquest motiu, cal interpretar els valors que es presenten amb cautela ja que la realitat és més diversa.

Els índexs s’han calculat a partir de les dades de Renda Disponible de les Llars, que prenen com a base la informació provinent de l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares (INE) i la Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona (IDESCAT) i permeten enllaçar les sèries des de l’any 2000 fins al 2019. Addicionalment, a partir de l’estimació de la renda de la ciutat pels anys 2020 i 2021 es presenta també l’avanç dels indicadors d’accessibilitat a la ciutat pel darrer bienni, si bé aquestes dades provisionals s’aniran revisant a mesura que es disposi de les dades de renda definitives.

 

Des de la crisi de 2008, la caiguda dels preus de l’immobiliari residencial i la progressiva retallada dels tipus d’interès va compensar el descens de les rendes familiars afavorint, any a any, una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat, que en termes generals, marcaven els nivells mínims cap a la meitat de la passada dècada. Tanmateix, el repunt dels preus dels habitatges en els anys de la recuperació econòmica va provocar un canvi de tendència amb l’augment de les ràtios d’esforç d’accés, més intens en el cas dels habitatges nous. En aquest segment, l’índex va marcar màxims en el 2020 –prop de nou anys de renda- en un context de preus molt elevats i ingressos de les llars a la baixa per l’impacte de la pandèmia. Pel que fa a les ràtios d’esforç d’amortització en canvi, els valors dels índexs s’han mantingut relativament més allunyats dels màxims de 2008, afavorits per la trajectòria a la baixa dels tipus d’interès.

Les dades més recents segueixen mostrant certes diferències en l’evolució dels índexs d’accessibilitat als habitatges nous i als de segona mà. Al segment de nova planta, condicionat per la manca d’una oferta abundant a la ciutat, els indicadors han millorat clarament en el 2021, amb un descens notable respecte als valors assolits en el 2020 gràcies a la davallada dels preus mitjans, de l’ordre del 13,5%. En el cas de l’esforç teòric d’accés, l’índex ha retrocedit fins a situar-se en els 7,2 anys, el mateix nivell de 2018, ja que els preus de les promocions residencials en oferta en el 2021 van ser relativament més assequibles. Pel que fa a l’esforç d’amortització, l’índex també recula de forma significativa en el 2021 i es situa en el 27,5% en el cas dels habitatges nous, el nivell més baix des de 2015 i per sota del llindar màxim recomanable del 30% dels ingressos per primer cop en els darrers cinc anys, en part també per l’evolució a la baixa del tipus mitjà dels préstecs hipotecaris.

Al segment de segona mà, amb una oferta molt més abundant, els indicadors d’accessibilitat presenten una major estabilitat i les oscil•lacions de les sèries són menys accentuades. L’evolució dels preus en aquest segment respon en major mesura al cicle econòmic i en el 2021, així que anava millorant la situació epidemiològica, l’expansió de l’activitat es va traduir en un repunt dels valors registrats a la ciutat del 4,2% nominal, fins a superar els 360.000 euros de mitjana. Tanmateix, aquest repunt –el més intens des de l’any 2017- no va donar lloc a l’enduriment dels indicadors d’accessibilitat gràcies a una incipient recuperació dels ingressos familiars després de l’impacte de la pandèmia i a l’efecte compensatori de les favorables condicions financeres existents. I és que, a més dels descens dels tipus d’interès hipotecaris fins a mínims històrics (1,5%), el termini mitja de les noves hipoteques s’ha incrementat fins a superar els 25 anys de mitjana a Catalunya, el més elevat des de 2008. Tot plegat ha fet que l’esforç d’amortització dels habitatges de segona mà s’hagi reduït moderadament en el 2021 a Barcelona, situant-se lleugerament per sobre del 26% dels ingressos, mentre que el nombre d’anys necessaris per la compra de l’habitatge s’hagi estabilitzat per sota dels 7 anys, però molt a prop dels nivells màxims de 2007.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML