Impressió

Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona
Període Preu de venda Esforç teòric
d'accés
Tipus d'interès Esforç teòric
d'amortització
(€) Preu/RDL (anys) (%) (quota mensual
en % de la RDL)
Habitatge nou
2007 394.309 7,9 5,2 48,0
2008 432.833 8,3 5,8 54,8
2009 363.415 6,9 3,4 37,5
2010 342.584 6,8 2,8 29,9
2011 355.353 7,1 3,4 33,7
2012 261.438 5,7 3,4 28,2
2013 279.491 6,0 3,4 30,2
2014 287.106 6,1 3,0 29,4
2015 292.176 5,9 2,2 26,3
2016 351.388 6,9 2,0 29,7
2017 377.702 7,3 1,9 30,9
2018 378.684 7,2 1,9 30,0
2019 456.537 8,4 1,9 34,8
2020 439.030 8,5 1,7 34,0
Habitatge de segona mà
2007 344.919 7,0 5,2 42,0
2008 334.194 6,4 5,8 42,3
2009 295.852 5,6 3,4 30,5
2010 296.495 5,8 2,8 25,9
2011 273.772 5,5 3,4 26,0
2012 250.279 5,4 3,4 27,0
2013 243.130 5,2 3,4 26,3
2014 254.364 5,4 3,0 26,1
2015 273.498 5,6 2,2 24,7
2016 283.837 5,6 2,0 24,0
2017 329.590 6,4 1,9 26,9
2018 335.441 6,3 1,9 26,6
2019 342.933 6,3 1,9 26,2
2020 345.597 6,7 1,7 26,8
Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de les noves hipoteques a Catalunya. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any, a un tipus d'interès mitjà, en % de la RDLlar. Les sèries s'han adaptat al mètode de càlcul de la renda de les llars de Barcelona (veure Renda Familiar. Barcelona Economia). Des de 2010 el supòsit de préstec estàndard és pel 80% del preu de l’habitatge (pels anys anteriors és del 90%). Les dades de 2019 i 2020 són provisionals.
Fonts: Pel tipus d'interès, Banc d'Espanya. Pel termini d'amortització, Estadística Registral Immobiliària. Col.legi de Registradors d'Espanya. Preus dels habitatges: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda disponible de les Llars: vegeu Barcelona Economia. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

L’avanç de dades de 2020 mostra que malgrat la caiguda estimada de la renda disponible de les llars en l’any de la pandèmia i la resistència a la baixa que han mostrat els preus dels habitatges, l’enduriment dels indicadors d’accessibilitat a la propietat ha estat relativament contingut gràcies a l’efecte compensatori d’unes favorables condicions financeres. Al segment majoritari de segona mà,  l’esforç d’amortització s’ha mantingut des de 2017 relativament estable, tant pel descens dels tipus d’interès fins a mínims històrics com per la major durada dels crèdits.

Els indicadors que es presenten en forma de ràtios són mesures teòriques de l’accessibilitat a l’habitatge en propietat. En concret, es presenta l’esforç teòric d’accés (ràtio preu/ingressos), que mesura el nombre teòric d’anys que han de passar fins que l’habitatge quedi totalment pagat si s’hi dedica tota la renda i l’esforç teòric d’amortització (ràtio quota mensual/ingressos), que mesura el percentatge dels ingressos de les llars destinat al pagament de la hipoteca. Els càlculs inclouen una combinació de supòsits de partida que fan que els indicadors siguin referències teòriques que mostren tendències mitjanes en el temps i el territori, a partir de la relació entre preus mitjans de l’habitatge i rendes mitjanes. Per aquest motiu, cal interpretar els valors absoluts amb cautela donat que la realitat és molt més diversa.

Per altra banda, les sèries s’han adaptat a les noves dades de Renda Disponible de les Llars, que prenen com a base la informació provinent de l'Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares (INE) i la Renda Familiar Disponible Bruta de Barcelona (IDESCAT). Aquest nou sistema de càlcul de la renda representa un canvi metodològic significatiu i ha suposat el trencament amb les sèries d’accessibilitat a l’habitatge publicades fins al 2017. En primer lloc, els valors dels indicadors han estat calculats incorporant les noves dades de renda que permeten enllaçar les sèries des de l’any 2000. Addicionalment, a partir de l’estimació de la renda de la ciutat pels anys 2019 i 2020, es presenta també l’avanç dels indicadors d’accessibilitat a la ciutat per aquests darrers dos anys, en el benentès que es tracta de dades provisionals que s’hauran d’anar revisant a mesura que es disposi de les dades de renda definitives.

 

Des de l’esclat de la crisi de 2008, la caiguda dels preus de l’immobiliari residencial i la progressiva retallada dels tipus d’interès va compensar el descens de les rendes familiars afavorint, any a any, una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. En termes generals, els valors dels índexs d’accessibilitat van marcar els mínims de la sèrie cap a la meitat de la passada dècada. Tanmateix, el repunt dels preus dels habitatges en els darrers anys ha provocat un canvi de tendència a l’alça de les ràtios d’esforç d’accés que no ha estat més intens gràcies a la recuperació de la renda familiar mitjana. A la vegada, les ràtios d’esforç d’amortització s’han vist també afavorides pel fet que els tipus d’interès han continuat baixant i els valors dels índexs s’han mantingut relativament més propers als mínims.

L’evolució més recent presenta algunes diferències entre el mercat de l’habitatge nou i el de segona mà. A l’exclusiu segment de nova planta, molt condicionat per la manca d’oferta a la ciutat, els índexs d’accessibilitat en el 2019 van empitjorar notablement pel fort increment dels preus, superior al 20% en termes nominals. I l’enduriment de l’accessibilitat hauria estat més gran de no ser per l’augment de la renda mitjana de les llars i el manteniment dels tipus d’interès en nivells molt baixos. En el 2020, la caiguda estimada de la renda en l’any de la pandèmia s’ha vist en part compensada per la reducció dels preus unitaris dels habitatges nous, que han iniciat una certa correcció que obeeix al descens de la superfície mitjana de les noves promocions. L’esforç d’accés pràcticament s’ha estabilitzat en relació amb el 2019 però s’enfila als 8,5 anys, superant els nivells de 2008. Pel que fa a l’esforç teòric d’amortització, es manté allunyat dels nivells dels anys de la bombolla immobiliària gràcies al descens dels tipus d’interès i en el darrer any s’ha reduït moderadament, però es situa per sobre del llindar màxim recomanable del 30% dels ingressos de les llars.

Amb una oferta més abundant, al segment de segona mà les oscil•lacions de les sèries són menys accentuades i els indicadors d’accessibilitat presenten una major estabilitat. L’evolució dels preus en aquest segment respon en major mesura al cicle econòmic i després del repunt de 2017 l’alça es va moderar coincidint amb la fase de desacceleració del ritme de creixement de l’economia. En el 2020 l’increment anual ha estat del 0,8% nominal. Un augment contingut dels preus que combinat amb la caiguda estimada de la renda per l’esclat de l’emergència sanitària ha empès lleugerament a l’alça el nombre d’anys necessaris per la compra d’un habitatge usat fins als 6,7 anys, molt a prop dels màxims de 2007. També l’esforç d’amortització de l’habitatge de segona mà ha augmentat moderadament en el 2020 i es situa prop del 27% dels ingressos. Tanmateix, les favorables condicions financeres existents han evitat un major repunt de les dificultats de les llars a l’hora de pagar les quotes mensuals. De fet, aquest indicador d’accessibilitat s’ha mantingut des de 2017 relativament estable, tant pel descens dels tipus d’interès a mínims històrics com per la major durada dels crèdits, que en els darrers tres anys s’incrementa en dotze mesos fins als 24,5 anys de mitjana a Catalunya, els nivells més elevats des de 2011.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML