Impressió

Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona

Array
Array
Array
Array
Array
Accessibilitat familiar a l'habitatge en propietat a Barcelona
Període Preu de venda Esforç teòric
d'accés
Tipus d'interès Esforç teòric
d'amortització
(€) Preu/RFD (anys) (%) (quota mensual
en % de la RFD)
Habitatge nou
2007 394.309 8,5 5,2 52,0
2008 432.833 8,7 5,9 59,4
2009 363.415 7,3 3,4 39,5
2010 342.584 7,1 2,8 35,5
2011 355.353 7,4 3,4 40,9
2012 261.438 5,6 3,4 31,5
2013 279.491 6,0 3,4 33,2
2014 287.106 6,0 3,0 32,9
2015 292.176 5,9 2,2 32,4
2016 351.388 6,9 2,0 34,0
2017 377.702 7,0 1,9 31,5
Habitatge de segona mà
2007 344.919 7,4 5,2 45,5
2008 334.194 6,7 5,9 45,8
2009 295.852 5,9 3,4 32,2
2010 296.495 6,2 2,8 30,8
2011 273.772 5,7 3,4 31,5
2012 250.279 5,4 3,4 30,1
2013 243.130 5,3 3,4 30,8
2014 254.364 5,3 3,0 30,0
2015 273.498 5,5 2,2 28,9
2016 283.837 5,5 2,0 28,4
2017 329.590 6,1 1,9 30,4
Notes: El tipus d'interès correspon al tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys. El termini d'amortització correspon al termini mitjà de le noves hipoteques. L'esforç d'amortització correspon a l'import de les quotes a pagar per una família de Barcelona amb una renda mitjana per un habitatge tipus en el primer any a un tipus mitjà pel 90% del preu de l'habitatge en % de la RFD per llar.
Fonts: Preus dels habitatges: Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Renda familiar disponible: vegeu barcelonaeconomia.bcn.cat. Els indicadors d'accessibilitat són d'elaboració pròpia.

Indicadors d'accessibilitat a l’habitatge en propietat a Barcelona

La filosofia dels indicadors d’accessibilitat a l’habitatge és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer per tal de veure si les llars poden accedir a un bé bàsic com és l’habitatge en el mercat lliure. Els càlculs inclouen una combinació de conceptes i supòsits de partida que converteixen aquests indicadors en referències teòriques il·lustratives en una lectura temporal i territorial però que cal interpretar amb cautela en termes absoluts.

Els indicadors que aquí es presenten1 s’emmarquen en el que la literatura acadèmica anomena els enfocaments de ràtios, dins de les mesures teòriques i relatives d’accessibilitat. En concret, es presenten per a Barcelona i els seus districtes i barris l’esforç teòric d’accés (ràtio preu/ingressos, que mesura el nombre teòric d’anys que han de passar fins que l’habitatge quedi totalment pagat si s’hi dedica tota la renda), i l’esforç teòric d’amortització (ràtio rebut mensual/ingressos, que mesura el percentatge dels ingressos corrents destinats al pagament de la hipoteca).

__________________________________

1 Els càlculs enllacen, amb les necessàries adaptacions metodològiques pels canvis de sèries, les dades des de mitjans dels noranta (vegeu http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/arxiu). El canvi més significatiu és la que les dades de preus ara procedeixen de compravendes  registrades i, per tant, trenquen amb la sèrie anterior a 2004.

Les dades de 2017 indiquen que tot i el fort increment que han registrat els preus del mercat immobiliari barceloní, l’enduriment de les condicions d’accessibilitat a l’habitatge en propietat ha estat relativament moderat gràcies a l’efecte compensatori de l’augment de la renda mitjana i el descens dels tipus d’interès. Les previsions per a 2018 descarten canvis rellevants dels valors assolits.

Des de l’esclat de la crisi de 2008, el desplom dels preus de l’immobiliari residencial i la progressiva retallada dels tipus d’interès ha estat suficient per absorbir el descens de les rendes familiars afavorint, any a any, una millora de les ràtios d’accessibilitat a l’habitatge en propietat. Els gràfics adjunts permeten observar com el repunt a l’alça que han registrat els preus dels habitatges els darrers anys ha provocat un canvi de tendència d’aquestes ràtios que no ha estat més intens gràcies a la recuperació de la renda familiar mitjana i que els tipus d’interès han continuat baixant. Des d’una perspectiva general, aquestes ràtios s’han mantingut força estables des de 2011-2012 fins que el fort augment dels preus dels habitatges nous el 2016 i els de segona mà el 2017 ha trencat aquesta estabilitat.

Quina evolució s’ha d’esperar a curt termini? Durant la major part de 2018 els preus de compravenda s’han mostrat força estables mentre que la renda mitjana ha continuat creixent a una taxa similar o lleument més feble que la d’un any abans. Alhora, els tipus d’interès també s’han estabilitzat. En conseqüència,  les ratios d’accessibilitat del mercat immobiliari de Barcelona assoliran valors similars als de 2017. No s’han d’esperar variacions significatives en cap sentit.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML