Crèdit hipotecari

Després de frenar-se en el 2021 la trajectòria a la baixa del crèdit hipotecari viu per a adquisició d’habitatge propi, en un moment en que els tipus d’interès marcaven mínims històrics, la xifra es presenta relativament estabilitzada en el 2022, en nivells inferiors als de 2019. Les tensions inflacionistes desfermades en el 2022 han accelerat la recuperació dels tipus d’interès i l’euríbor tanca el primer trimestre de 2023 amb la remuntada més intensa que s’ha produït en la història de la zona euro.  

El crèdit hipotecari viu va anar evolucionant a la baixa a partir de l’esclat de la bombolla immobiliària. A final de 2020, en plena pandèmia, el volum existent de préstecs a les llars espanyoles per a la compra d’habitatge marcava el nivell més baix en quinze anys, tot i que les moratòries en els pagament dels crèdits per reduir l’impacte de la crisi sanitària en les situacions de major vulnerabilitat econòmica van frenar el ritme de descens del crèdit viu. Tanmateix, amb la recuperació de la concessió d’hipoteques d’habitatges en el 2021, en un context en que l’euríbor es mantenia en terreny negatiu per sisè any consecutiu, el crèdit hipotecari viu per a habitatge va experimentar un lleuger increment de l’1,1% en relació amb el 2020,  trencant així la tendència a la baixa iniciada deu anys enrere.

Però amb l’inici de la sèrie de pujades de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE), el volum dels préstecs per a habitatge s’ha estancat en el 2022 i si bé supera lleugerament el nivell de final de 2020, es manté per sota dels registres del període 2006-2019. 

L’euríbor a un any –un dels tipus d’interès de referència del mercat hipotecari a partir del qual es revisen la major part de les quotes- va experimentar un descens molt intens després de l’esclat de la bombolla immobiliària, passant de superar el 5% en el 2008 a valors que es van mantenir en terreny negatiu des de 2016 fins al març de 2022. La política monetària va jugar un paper clau durant la pandèmia per minimitzar l’impacte de la crisi sobre famílies, empreses i sector públic i l’euríbor va marcar rècords negatius en el 2021, que el van situar de mitjana en el -0,5% .

Però en el 2021 la inflació va iniciar una clara tendència alcista que s’ha intensificat en el 2022, donant lloc a l’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE per combatre la desviació respecte a l’objectiu d’inflació del 2%. Seguint les passes de la Reserva Federal, el BCE va iniciar la pujada dels tipus d’interès l’estiu passat i en només vuit mesos ha efectuat sis moviments a l’alça, de manera que els tipus han passat del 0% al 3,5% a final del primer trimestre de 2023. Això s’ha traduït en un fort repunt de l’euríbor a 12 mesos, que s’ha situat al març en el 3,6%, el nivell més elevat des de novembre de 2008, amb una remuntada històrica de gairebé quatre punts en un any. Això suposa hipoteques molt més cares i deixa les famílies més vulnerables en una situació molt difícil per l’encariment de les quotes.

De forma similar a l’euríbor, el tipus mitjà hipotecari per a adquisició d’habitatge lliure -a més de tres anys- que també va marcar mínims en el 2021, va iniciar la tendència a l’alça l’any passat i ha tancant el primer bimestre de 2023 en el 3,5%, dos punts per sobre del nivell de dos anys enrere.