Impressió

Crèdit hipotecari

Array
Array
Array

Després de tota una dècada de trajectòria a la baixa, el crèdit hipotecari viu per a adquisició d’habitatge propi ha augmentat lleugerament en 2021, en un moment en que els tipus d’interès marcaven mínims històrics. Tot i així, el volum de crèdit seguia situat encara en els nivells més reduïts des del 2005. Per altra banda, l’esclat de la guerra a Ucraïna i l’agreujament de les tensions inflacionistes estan accelerant la recuperació dels tipus d’interès i l’euríbor ja ha tornat a xifres positives després de més de sis anys en terreny negatiu.

El crèdit hipotecari viu va anar evolucionant a la baixa a partir de l’esclat de la bombolla immobiliària, en un context d’inflació baixa i de política monetària fortament expansiva, tant a nivell de tipus d’interès com també amb la compra massiva de deute, per aconseguir tipus d’interès suficientment baixos per afavorir la recuperació. La tendència a la baixa del crèdit viu per a habitatge s’ha mantingut de forma sostinguda des de 2010 al llarg de deu anys, tot i que el ritme de descens anava perdent intensitat cap al final de la passada dècada. En el context de crisi derivat de l’esclat de la pandèmia, les mesures relatives a les moratòries en els pagament dels crèdits també van frenar la disminució del crèdit viu. El volum existent de préstecs a les llars espanyoles per a la compra d’habitatge marcava en el 2020 el nivell més baix en quinze anys, després de registrar un descens anual de l’1,2%, similar al de 2019.

Tanmateix, amb la recuperació de la concessió d’hipoteques d’habitatges, que en el 2021 assoleixen a Barcelona la xifra més elevada dels darrers onze anys, també s’observa un punt d’inflexió en l’evolució del crèdit hipotecari viu, amb un lleuger increment de l’1,1% en relació amb el 2020, amb els tipus d’interès en mínims històrics.

Durant la pandèmia, la política monetària ha jugat un paper clau per mantenir unes condicions financeres favorables i minimitzar l’impacte de la crisi sobre les famílies, empreses i sector públic. L’euríbor a un any, un dels tipus d’interès de referència del mercat hipotecari a partir del qual es revisen la major part de les quotes, va experimentar un descens molt intens des de l’esclat de la bombolla immobiliària,  passant de superar el 5% en el 2008 a valors que s’han mantingut en terreny negatiu des del 2016 i al llarg de més de sis anys. La mitjana de 2020 va tancar en -0,3% i les mesures implementades per reactivar l’economia van comportar que el percentatge continués a la baixa en el 2021, marcant rècords negatius que el van situar de mitjana a prop del -0,5%.

Però des del passat mes de desembre, el BCE ha iniciat un procés de normalització de la política monetària per mirar de frenar unes pressions inflacionistes que s’han agreujat posteriorment, arran del conflicte bèl·lic a Ucraïna i ja es dona per fet la pujada dels tipus d’interès aquest estiu, seguint les passes de la Reserva Federal. Una primera pujada que podria anar seguida de nous moviments a l’alça. Aquestes perspectives de normalització de la política monetària s’han traduït, a la vegada, en un repunt de l’euríbor a 12 mesos, que s’està recuperant amb rapidesa i a l’abril ja ha abandonat el terreny negatiu. Això suposarà hipoteques més cares. El tipus mitjà hipotecari per a adquisició d’habitatge lliure -a més de tres anys- que, de forma similar a l’euríbor, també ha seguit una trajectòria a la baixa des del 2008, va marcar igualment els nivells mínims l’any passat, quan es va situar en l’1,5%.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML