Impressió

Crèdit hipotecari

Array
Array
Array
Array

Les dades de 2020 mostren el manteniment del procés d’estabilització del crèdit viu hipotecari a partir de 2017, després de vuit anys de reducció sostinguda.

A partir de 2008, any d’inici de la crisi, la política monetària ha estat fortament expansiva, no solament a nivell de tipus d’interès, que en la zona UE va passar en un any del 4,5% a l’1%, i va baixar al 0% el 2015, mantenint-se en aquest nivell en l’actualitat, tot això en un context d’inflació històricament baixa; sinó també amb una política quantitativa de compra massiva de deute per aconseguir un nivell de tipus d’interès a curt i llarg termini suficientment baixos per afavorir una recuperació considerada fràgil en el seu moment, i que de totes maneres, amb l’esclat de la crisi associada a la pandèmia del Covid-19, és bastant més incerta.

En el cas d’Espanya, i pel que fa a les hipoteques constituïdes, el 2008 se’n van contractar 836.000, i a partir de llavors s’ha experimentat una forta reducció fins a situar-se en 200.000 el 2013, en que s’inicia una recuperació fins arribar a les 357.000 de 2019, que representa aproximadament un 42% de les que es contractaven el 2008. Tot i l’evolució del nombre d’hipoteques constituïdes, el crèdit hipotecari viu presenta una evolució molt més estable, amb creixements moderats fins el 2010, a partir del qual baixa també moderadament per mantenir-se estable a partir del 2017 amb una lleugera reducció el 2019. La raó cal buscar-la en la modalitat de préstec hipotecari, que en una situació de tipus d’interès baixos i terminis llargs, l’amortització de capital és relativament baixa en els primers anys del préstec, i per tant el saldo net entre el capital dels nous préstecs i el que s’amortitza segons les condicions dels contractes no presenta oscil·lacions molt acusades.

Els tipus d’interès han experimentat una forta reducció des de l’any 2008. L’Euribor a un any ha passat d’una mica per sobre del 5% a valors negatius a partir del 2016 i continuen reduint-se amb un lleuger repunt el 2019. L’evolució de l’Euribor a partir de 2016 probablement reflecteixi més la volatilitat associada al mercat que una tendència a la baixa, tota vegada que es mou en una franja de 0,5 punts de valors negatius, en un context de política monetària bastant atípica, tot i que es manté des de fa quatre anys. De fet, l’Euribor a partir de la segona meitat de 2019 registra un lleuger increment del seu valor, que s’accentua en els primers mesos de 2020. Val a dir, però, que es tracta d’oscil·lacions dintre d’una banda que va del 0% al -04%, que podrien ser el resultat de la volatilitat associada al mercat, tot i que com a resultat de les mesures per reactivar l’economia en la situació de crisi actual relacionada amb el coronavirus, els tipus podrien encara baixar una mica més.

El tipus hipotecari ha passat d’aproximadament el 6% el 2008 fins a situar-se a l’entorn del 2% a partir del 2015, mantenint-se estable en aquest valor, tot i que les sentències sobre despeses hipotecàries i les modificacions en la legislació hipotecària que han entrat en vigor podrien tenir un cert impacte en el nivell de tipus hipotecari. El 2020 es registra una lleugera reducció en el tipus hipotecari, i l’evolució futura podria venir afectada per la situació de forta crisi iniciada a partir del mes de març i les mesures que s’adoptin per reactivar l’economia i dinamitzar el mercat hipotecari.

L’evolució futura del crèdit hipotecari no vindrà determinada tant per les condicions i evolució dels darrers anys, sinó per la situació creada per la pandèmia del Covid-19, amb un fort impacte social, laboral i econòmic derivat del confinament general de la població i l’aturada de l’activitat econòmica, amb el resultat d’una crisi econòmica d’una intensitat sense precedents i d’abast mundial, i que afectarà sens dubte al mercat immobiliari i hipotecari, tal com es desprèn de l’evolució previsible dels indicadors del mercat, principalment nombre d’operacions i imports contractats.

L’evolució del volum del crèdit hipotecari ve determinada, per una banda, per les amortitzacions del capital que disminueixen el volum del crèdit viu. Però en una situació de crisi severa, es produeix un increment dels impagaments dels crèdits amb la qual cosa el volum del crèdit viu no disminueix tant acusadament. Per altra banda, la contractació de noves operacions augmenta el volum del crèdit, tot i que en el context de la situació de greu crisi associada a la pandèmia, és previsible que es redueixi el nombre dels nous crèdits, tot i que els imports contractats dependran de l’evolució dels preus immobiliaris i dels segments del mercat que es vegin més afectats per la crisi. Si la suma dels impagaments i l’import dels nous crèdits, és superior a les amortitzacions segons les condicions dels contractes, veuríem en els propers mesos un increment en el volum de crèdit, i una disminució en cas contrari. En la situació de crisi actual, és probable que una reducció en el nombre de les noves operacions i els imports contractats, tot i l’augment dels impagaments, compensi les amortitzacions contractuals, i per tant, no es produeixi una variació significativa en el volum del crèdit viu.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML