Hipoteques d'habitatges

Després d’assolir en el 2021 la xifra més elevada dels darrers onze anys, la concessió d’hipoteques d’habitatges consolida la seva recuperació a Barcelona i segueix a l’alça en el primer trimestre d’enguany, amb un fort repunt interanual que deixa el nombre de préstecs inscrits als registres de la propietat en nivells similars als del primer trimestre de 2020. A la resta del país el mercat també mostra molta fortalesa, amb un volum trimestral de signatures d’hipoteques rècord des del 2011.

Més de dos anys després de l’esclat de la pandèmia, la supressió de les restriccions i la tornada a una certa normalitat gràcies a la millora de la situació epidemiològica està tenint efectes positius en la  reactivació de l’economia i la dinamització del mercat hipotecari, que va deixant enrere les xifres a la baixa registrades a Barcelona en el bienni 2019-2020. Les sentències judicials sobre despeses hipotecàries i modificacions en la legislació al llarg de 2019 van ser factors que van incidir probablement en el mercat desplaçant la formalització d’operacions cap a dates posteriors, i amb l’esclat de la crisi sanitària, la tendència descendent es va intensificar en el 2020 com a conseqüència de l’aturada de l’activitat econòmica. Tanmateix, les més de 12.100 hipoteques registrades a la ciutat en 2021 han suposat una significativa remuntada respecte al 2020, amb unes 2.000 operacions més que compensen amb escreix el descens d’aquell any. No només es superen els nivells de prepandèmia de 2019 sinó que s’assoleix una xifra rècord des de 2010, després d’un repunt anual de gairebé el 20%. Tot i així, el volum de signatures es manté clarament per sota de les que es    formalitzaven a la ciutat en plena bombolla immobiliària, representant poc més de dos terços de les registrades en 2008.

Aquesta trajectòria a l’alça es manté en els primers tres mesos de 2022. A remolc del dinamisme que presenta la compravenda d’habitatges, que enguany ha assolit el volum més elevat en un primer trimestre dels darrers cinc anys, la constitució d’hipoteques a Barcelona també presenta una evolució molt positiva, amb un creixement interanual de dos dígits per quart trimestre consecutiu. En un context de tipus d’interès de referència com l’euríbor que al març encara es trobava en terreny negatiu i davant la perspectiva de pujades imminents, les decisions dels potencials compradors d’habitatge s’han accelerat, recolzades també en altres factors com l’estalvi familiar generat durant la pandèmia i la favorable evolució de l’ocupació.  Les prop de 3.400 hipoteques formalitzades a la ciutat en els primers tres mesos de 2022 gairebé igualen la xifra de fa dos anys, en el primer trimestre de 2020, quan es van marcar els nivells més elevats des de l’inici de 2011 tot i l’afectació parcial per l’esclat de la pandèmia.

Al conjunt de Catalunya i d’Espanya l'evolució també és molt positiva. Després d’haver tancat el 2021 amb un ritme de creixement anual més intens que el de la capital, els volums de préstecs formalitzats en el primer trimestre de 2022 són els més elevats dels darrers onze anys.

Pel que fa a l’import mitjà del crèdit, després d’un 2020 marcat per l’impacte de la pandèmia en que els valors es van frenar a la ciutat, la tendència a l’alça agafa embranzida a Barcelona en el 2021, amb un repunt interanual del capital prestat proper al 5%. I la trajectòria alcista s'intensifica en el primer trimestre d’enguany en que s’assoleix un nou màxim, amb un import mitjà de les hipoteques constituïdes de més de 226.000 euros.  Aquesta evolució contrasta amb la de la resta d’àmbits, especialment la demarcació de Barcelona i per extensió Catalunya, on es corregeix en el 2021 el fort impuls alcista de 2020 que responia a les dades anòmales per l’entrada en vigor anteriorment de la nova llei hipotecària i per la constitució de nombroses hipoteques de capital elevat per un nombre reduït de persones jurídiques. El diferencial en termes d’import mitjà del crèdit segueix essent molt significatiu entre Barcelona i la resta de la demarcació, Catalunya i Espanya. Un fet que ajuda a entendre algunes dinàmiques urbanes observades durant la pandèmia.