Impressió

Mercat de lloguer

Després del ràpid procés de recuperació dels preus en la conjuntura expansiva de 2015 a 2017 i de mantenir la senda alcista en el context de desacceleració econòmica del bienni 2018-2019, la irrupció de la pandèmia del coronavirus ha donat lloc a un escenari de menor demanda i d’augment de l’oferta al segment residencial del lloguer de Barcelona, originant en el 2020 una lleugera reducció de les rendes mensuals per primera vegada després de tot un sexenni a l’alça.

A Barcelona, on la demanda de sostre residencial ha crescut tradicionalment amb molta més força que l’oferta, la pandèmia també ha afectat el mercat de lloguer. La paràlisi de l’activitat durant el primer estat d’alarma per tal de fer front a l’emergència sanitària va provocar una davallada sense precedents dels contractes de lloguer formalitzats en el segon trimestre de 2020. Encara que durant la segona meitat de l’any l’activitat es va anar recuperant del període de confinament més dur i el mercat va tornar a una certa normalitat, el volum d’operacions s’ha mantingut notablement per sota del d’anys anteriors i la signatura de contractes ha tancat el 2020 amb una caiguda històrica, superior al 20%.

Ja amb anterioritat, els desajustos entre la capacitat econòmica dels llogaters i l’increment acumulat dels preus del lloguer residencial –de l’ordre del 42% en només cinc anys- generaven greus problemes de sobrecàrrega financera a les famílies, que es fan més evidents a partir de la segona meitat del 2018 i en el 2019, amb els lloguers marcant màxims i l’economia i el mercat de treball immersos en un període de desacceleració del ritme de creixement. Unes dificultats que ja impulsaven moltes famílies a l’entorn metropolità, a la recerca d’habitatges més assequibles. 

Arran de la pandèmia i de forma sobrevinguda, molts llogaters han patit un descens del seu poder adquisitiu, per haver perdut la feina o haver vist molt minvats els seus ingressos. A la debilitat de la demanda lligada a l’empitjorament de l’ocupació i la pèrdua de capacitat adquisitiva –joves que no es poden emancipar, llars que aplacen la recerca d’un millor habitatge, quan no es veuen en la necessitat de sol•licitar l’ajornament temporal del pagament del lloguer- s’afegeixen altres factors que l’esclat de la covid-19 ha impulsat, com el teletreball i l’estudi on line, que també han contret la demanda. A la vegada i de forma similar a altres urbs, l’actual crisi ha accelerat canvis en les preferències residencials d’una part de la població de Barcelona, que busca habitatges més amplis i econòmics en entorns menys densos.

Per altra banda, l’existència d’una significativa proporció d’habitatges destinats a lloguer turístic havia actuat en els darrers anys limitant l’oferta disponible de lloguer convencional a la ciutat i incidint en el manteniment de la tendència a l’alça de les rendes mensuals. La manca de turisme i el transvasament de part d’aquests pisos al lloguer tradicional ha afavorit un cert augment de l’oferta que, en l’escenari actual de menor demanda, ha començat a incidir en una lleugera reducció dels preus. Un canvi de tendència que coincideix amb l’entrada en vigor de la nova regulació per contenir les rendes mensuals en municipis de Catalunya que, com Barcelona, estan sotmesos a més pressió i l’impacte de la qual caldrà analitzar en els propers mesos.