Impressió

Mercat de lloguer

Després del procés accelerat de recuperació dels preus mitjans del mercat residencial de lloguer que, en només tres anys –del 2015 al 2017- i en el context d’una conjuntura econòmica fortament expansiva, va permetre superar àmpliament els d’abans de la crisi, les dades des de 2018 mostren una moderació en el ritme de creixement dels preus, davant del canvi en el comportament de la demanda, que ha anat perdent força.

Si l’augment del nombre de contractes de lloguer al llarg del període de crisi comprés entre el 2008 i 2013 responia probablement a la impossibilitat –per raons diverses- d’accedir a la propietat d’un habitatge com a residencia principal, i la xifra més continguda dels registrats durant el trienni 2014-2016 apuntava a un desplaçament de la demanda del lloguer cap al segment de compra, l’impuls dels arrendaments signats el 2017 i la primera meitat de 2018 es podria explicar possiblement pel fet que la demanda de sostre residencial a la capital creix amb molta més força que l’oferta. Però des de la segona meitat del 2018 s’observa com la pressió de la demanda sobre el segment del lloguer ha afluixat. Un cop l’economia i el mercat de treball han consolidat un nou període expansiu, s’ha normalitzat l’accés al finançament bancari a preus atractius i comença a sorgir nova oferta residencial, el lloguer conviu de nou, a l’inici de 2019, amb una moderada recuperació de les compravendes d’habitatges i els contractes d’arrendament retrocedeixen lleument. Tanmateix, els preus dels lloguers es resisteixen a baixar. Després de la contenció de 2018 en el ritme d’augment de les rendes per unitat de superfície, els preus reprenen la tendència a l’alça en termes interanuals durant el primer trimestre d’enguany, tot i que a un ritme més moderat que el del trienni 2015-2017 i amb una tendència cap a l’estabilització a l’entorn dels valors del segon semestre de 2018, moment en que van tocar sostre.