Impressió

Mercat de lloguer

Després del procés accelerat de recuperació dels preus mitjans que, en només tres anys –del 2015 al 2017- i en una conjuntura fortament expansiva, va permetre superar àmpliament els d’abans de la crisi financera, les rendes mensuals al mercat residencial del lloguer van mantenir la senda alcista en el bienni 2018-2019, en un context de desacceleració econòmica i seguien creixent en termes interanuals en el primer trimestre de 2020, si bé a un ritme cada cop més contingut. En el nou escenari de profunda crisi pandèmica, els contractes registrats, que van marcar màxims en el 2018, accentuen la trajectòria a la baixa iniciada en el 2019.

L’intens impuls dels arrendaments signats durant el 2017 i la primera meitat de 2018 –a un ritme de dos dígits- s’explica possiblement pel fet que a Barcelona, la demanda de sostre residencial creix normalment amb molta més força que l’oferta. Però a partir de la segona meitat del 2018, un cop l’economia i el mercat de treball s’endinsaven en un període de desacceleració del ritme de creixement, es va fer més evident el desajust entre la capacitat econòmica dels llogaters i l’increment acumulat dels preus del lloguer residencial, amb els greus problemes de sobrecàrrega financera que això genera a les famílies. Unes dificultats que la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia del coronavirus no farà més que agreujar.

Després d’anar a la baixa durant el 2019, la davallada del nombre de contractes signats s’ha accentuat a la fi del primer trimestre de 2020, en plena paràlisi de l’activitat econòmica i del mercat immobiliari. L’intens alentiment de les operacions que s’ha produït en el mercat de lloguer a tot el país previsiblement s’estendrà al llarg dels propers mesos, entre d’altres motius per la possibilitat dels arrendataris de sol·licitar la pròrroga extraordinària de fins a un màxim de sis mesos del contracte d’arrendament amb les mateixes condicions, de manera que les  rendes no podran augmentar en aquest període.

Altres canvis que s’estan produint darrerament en l’oferta i la demanda de lloguer probablement tindran també conseqüències en termes de preus. Per una banda, l’existència d’una significativa proporció d’habitatges destinats a lloguer turístic ha actuat en els darrers anys limitant l’oferta disponible de lloguer convencional, incidint en el manteniment de la tendència a l’alça de les rendes mensuals. Però el transvasament de part d’aquests pisos turístics al lloguer tradicional podria afavorir l’augment de l’oferta i reduir en certa mesura la tensió en els preus. Per altra banda, la crisi està fent que molts llogaters hagin patit una caiguda del seu poder adquisitiu, per haver perdut la feina o haver vist molt minvats els seus ingressos. Caldrà veure com l’oferta s’ajusta als nous condicionants econòmics de la demanda. Ara per ara, el manteniment de la tendència a l’alça dels preus en termes interanuals, encara que a un ritme més moderat, pot respondre als esforços del govern per tal de sostenir l’economia amb mesures que inclouen la paralització dels desnonaments o la moratòria temporal i extraordinària del pagament del lloguer per protegir les llars més vulnerables.