Evolució del mercat de lloguer

La pèrdua d’impuls de la demanda al mercat del lloguer residencial a Barcelona, que es va posar de manifest durant la segona meitat de 2018, es manté a l’inici de 2019. L’augment acumulat dels preus és probablement un dels factors de més pes alhora d’explicar aquest punt d’inflexió.

Els més de 53.500 nous contractes de lloguer registrats a Barcelona al llarg de 2018 van suposar assolir un nou màxim anual en termes absoluts, però les dades podrien haver tocat sostre. El dinamisme de la demanda durant la primera meitat del 2018, quan el ritme de creixement dels contractes registrats encara era de dos dígits, va permetre  tancar l’any amb una alça del 7,1% en relació amb el 2017. Però a mesura que avançava l’any el mercat va anar perdent impuls i les dades del darrer trimestre fins i tot van tancar en negatiu, un comportament que no ha canviat a l’inici de 2019. Les xifres del primer trimestre, un total lleugerament superior als 12.800 contractes, suposen un retrocés de l’1,1% respecte al nombre registrat un any enrere. L’augment acumulat dels preus, per la forta pressió d’una demanda diversificada sobre una oferta limitada, així com la normalització del mercat hipotecari, entre altres factors, ajuden a entendre aquest lleuger refredament al mercat de lloguer, en un moment en que la compravenda d’habitatges torna a mostrar xifres moderadament positives.

Malgrat la pèrdua d’impuls de la demanda solvent, els preus del lloguer per unitat de superfície han repuntat en termes interanuals, amb un augment del 4% de mitjana al conjunt de la ciutat respecte al primer trimestre 2018, de manera que les contingudes taxes del 2018 no han tingut continuïtat. Per altra banda, l’increment de la superfície mitjana dels habitatges llogats, fins als 72,7 m2, ha situat el lloguer mitjà mensual en els 944 euros , un 5,2% per sobre del valor d’un any enrere. Tot i la rigidesa a la baixa que mostren les variacions interanuals dels preus durant el primer trimestre de 2019, no es pot negar que el ritme de creixement s’ha frenat notablement respecte al dels anys 2016 o 2017 i els valors mitjans s’han corregit lleugerament a la baixa en relació amb el màxim històric del darrer trimestre de 2018, quan el preu mitjà mensual va superar els 950 euros.

En definitiva, després d’un procés accelerat de recuperació de preus del lloguer –de l’ordre del 40% en termes nominals durant els darrers cinc anys- la demanda es veu impossibilitada per a fer front a aquestes contínues pujades, en un context en que els salaris encara no han pogut recuperar el nivell adquisitiu d’abans de la crisi. La combinació d’uns nivells de preus al límit del que la gent pot pagar amb nivells salarials mitjans baixos condueix al creixement del risc de pobresa i a l’exclusió social de la població. Col•lectius com el dels joves pateixen problemes de sobrecàrrega financera i greus dificultats per a poder-se emancipar, posant de manifest la necessitat d’augmentar l’oferta pública d’habitatge social, per fer més assequible el lloguer. Potser encara és aviat per valorar els efectes dels canvis en la normativa aprovats recentment, però entre les mesures que s’introdueixen es contempla la d’incentivar l’oferta de lloguer donant suport als grups més vulnerables, així com l’allargament de la durada dels contractes de tres a cinc anys (set anys mínim si el propietari és una empresa) per facilitar l’arrendament als llogaters.

L’entorn metropolità no escapa de l’onada expansiva del procés inflacionista que ha situat els preus mitjans del lloguer a l’inici de 2019 en els 816 euros amb un increment en termes nominals respecte als valors de cinc anys enrere que ha estat, com a la capital, de prop del 40%.