Evolució del mercat de lloguer

Els preus dels lloguers a Barcelona reprenen la senda a l’alça en el tercer trimestre de 2020.  Després de la paralització de l’activitat immobiliària derivada del primer confinament, el mercat es va anar normalitzant amb la desescalada i tant el nombre de contractes formalitzats com el nivell de preus es van recuperar durant els mesos d’estiu, situant-se en nivells similars als d’abans de la pandèmia.

La irrupció de la pandèmia a mitjans de març va posar fre a la trajectòria alcista dels preus dels lloguers a Barcelona durant el segon trimestre, després de tot un quinquenni d’evolució ascendent entre 2014 i 2019. A la vegada, el retrocés en el nombre de contractes signats que es va registrar en el 2019 en un context que ja era de desacceleració econòmica es va accentuar durant la primera meitat de 2020 com a conseqüència de la paralització de l’activitat immobiliària derivada del confinament, amb una contundent davallada en els mesos d’abril a juny sense precedents a la sèrie històrica. Però amb la desescalada va anar aflorant la demanda acumulada durant l’aturada imposada pel primer estat d’alarma i la xifra de contractes signats entre juliol i setembre gairebé dobla la del trimestre anterior i es situa molt a prop de la registrada en el primer trimestre. Tot i així, en termes interanuals, el volum d’activitat del tercer trimestre de 2020 a Barcelona s’ha mantingut notablement per sota del d’un any enrere (-12,2%). Les 28.291 operacions registrades des de gener suposen un 25,3% menys que en el mateix període de 2019 i el 2020 tancarà amb tota probabilitat amb xifres inferiors a les dels dos exercicis anteriors, en que es van superar els 50.000 nous contractes. A l’entorn metropolità en canvi, la  contracció de l’activitat durant el tercer trimestre ha estat molt més continguda que a la capital (-3,9%) i al conjunt de Catalunya fins i tot es pot parlar d’estabilització del nombre de contractes (-0,2%). Una evolució menys desfavorable que a la capital que segurament té a veure amb la creixent demanda per part de barcelonins a la recerca de rendes més econòmiques per habitatges més amplis.

Pel que fa als preus, després del fre en la trajectòria alcista que es va produir durant el segon trimestre com a conseqüència de les restriccions de l’activitat per frenar l’expansió de la pandèmia, les rendes han reprès la tendència alcista que ja venien registrant durant tot un quinquenni d’evolució ascendent fins el 2019. Els preus per metre quadrat repunten amb moderació en el tercer trimestre i es situen en els 14,1 €/m2/mes de mitjana, un nivell similar al d’abans de la pandèmia però que es manté per sota dels màxims del 3r. trimestre de 2019 .  De forma similar, les rendes mensuals es situen en els 979 euros en el tercer trimestre d’enguany per un habitatge de 72,7 m2, amb un repunt del 3,1% respecte al trimestre anterior que pràcticament les iguala al nivell del primer trimestre. Tot i així, els preus queden un 2,6% per sota dels registrats un any enrere, quan es va superar la barrera psicològica dels 1.000 euros, amb descensos més intensos a districtes com Ciutat Vella, on la trajectòria inflacionista dels anys anteriors havia estat més accentuada. En termes acumulats, l’anàlisi del que portem de 2020 presenta una renda mensual mitjana relativament estabilitzada en valors similars als del mateix període de 2019. Però convé no oblidar que es tracta de nivells superiors en més del 40% als existents sis anys enrere, que deixen a moltes llars fora del mercat ja que els salaris no han crescut ni molt menys al mateix ritme, especialment en el cas dels joves, ocasionant greus problemes de sobrecàrrega financera tant a la ciutat com a l’entorn metropolità. En aquest àmbit, les rendes mensuals també han repuntat en el tercer trimestre i s’han situat prop dels 860 euros de mitjana, recuperant una senda inflacionista que ha estat igualment molt intensa, de forma similar a Barcelona, amb un increment respecte als valors de sis anys enrere de més del 40%.

Caldrà veure amb les dades del darrer trimestre de l’any si després d’aquest punt d’inflexió dels preus es manté la trajectòria a l’alça dels lloguers o si l’activitat se’n torna a ressentir com a conseqüència de la segona onada de la pandèmia i les rendes disminueixen. Els arguments que explicarien aquest probable descens tenen a veure amb una menor demanda a la capital, tant per les restriccions a la mobilitat que han afavorit l’impuls del teletreball i l’estudi on-line, com per les greus perspectives econòmiques davant la reducció dels ingressos familiars, per l’empitjorament del mercat laboral enmig d’una crisi sense precedents. Addicionalment, l’increment de l’oferta amb l’entrada al mercat dels pisos de lloguer turístic que han tornat a l’activitat residencial convencional, especialment al centre, també hauria d’afavorir una certa reducció de les rendes mensuals, tot i que sovint es tracta d’habitatges moblats que es situen en la banda alta de preus. Finalment, s’haurà d’esperar als propers mesos per valorar l’impacte de l’entrada en vigor a mitjans de setembre de la regulació que limita les rendes als municipis catalans de major demanda.