Impressió

Mercat de lloguer per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array

Malgrat la moderació de la demanda al mercat de lloguer residencial l’any 2018, en relació amb la forta expansió que va viure un any enrere, el nombre de contractes formalitzats ha continuat a l’alça a 61 dels 73 barris de la ciutat. El nucli central de l’oferta el forma un petit grup de nou barris, que concentra més d’un terç dels contractes registrats.

El retrocés del nombre de contractes formalitzats que presenten onze dels 73 barris de la ciutat l’any 2018 posa de manifest el canvi de tendència que ha experimentat el mercat de lloguer residencial durant la segona meitat de l’any. L’anàlisi territorial a partir de les mitjanes dels barris permet ampliar els trets característics observats en l’anàlisi per districtes. La Vila de Gràcia, és, un any més, el barri que concentra el percentatge més elevat dels contractes de lloguer, amb un 5% del total de la ciutat. El nucli central de l’oferta inclou cinc dels sis barris de l’Eixample –cadascun d’ells amb una participació a l’entorn del 4% del total, als quals s’afegeix Sant Antoni, amb prop del 3%-, però també el Raval, Sant Gervasi-Galvany i Sants. A l’altre extrem, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Baró de Viver, Torre Baró i la Marina del Prat Vermell entre altres, han registrat, com habitualment, una quantitat simbòlica de contractes, ja sigui perquè el mercat lliure és escàs i poc representatiu o per tenir una forta presència del parc públic i/o protegit.

Les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables del mercat  immobiliari, així com també en els nivells de renda i capacitat adquisitiva, es posen de manifest també en els preus registrats als contractes formalitzats. A la banda alta, Pedralbes registra un any més el lloguer mitjà més elevat (amb 1.740 €/mes), seguit de les Tres Torres (fregant els 1.600 €/mes) si bé ambdós barris presenten valors lleument a la baixa i molt poca oferta. A poca distància en preu i amb força més oferta es troben Sarrià i els dos barris de Sant Gervasi. Per sobre dels 1.200 €/mes es situen també la Vila Olímpica del Poblenou i la Dreta de l’Eixample. A l’altre extrem, els preus mitjans més baixos es troben a alguns dels barris perifèrics de Nou Barris com Can peguera (440 €/mes), Ciutat Meridiana i Torre Baró i en d’altres com La Clota, amb preus a l’entorn dels 500 €/mes, i amb molt pocs contractes formalitzats. El tram de preus més nombrós que inclou aproximadament la meitat dels 73 barris és el comprès entre 650 i 900 €/mes, lleument per sota de la mitjana de la ciutat.

L’anàlisi del preu per unitat de superfície permet copsar algunes diferències significatives. A l’extrem més alt, Sarrià és el barri que encapçala els preus l’any 2018, amb més de 17 €/m2/mes, prenent el relleu a la Barceloneta, que un any enrere va registrar uns valors de prop de 20 €/m2/mes l’any 2017 i el 2018 es situa com el segon barri més car (16,88 €/ m2/mes), després del retrocés que experimenta el nombre de contractes formalitzats, que s’han reduït a la meitat. El nivell de preus assolit ha originat el replegament de bona part de la demanda en aquest barri d’habitatges de petites dimensions, que tanmateix, segueix sotmès a fortes pressions inflacionistes per la seva ubicació i una oferta residencial molt limitada.

 

 A la Vila Olímpica del Poblenou, amb una oferta encara més reduïda, el preu per m2 és molt similar (16,87 €/ m2/mes) i als barris de les Tres Torres i Sant Gervasi – la Bonanova, amb una oferta residencial singular, els lloguers també es situen per sobre dels 16 €/m2/mes.

Pel que fa a l’evolució dels preus, la relativa moderació de la demanda l’any 2018  respecte a un any enrere ha donat lloc a l’estabilització dels preus per unitat de superfície en termes de mitjana de la ciutat  –amb un lleuger augment del 0,4%- i a nivell territorial s’ha traduït en un retrocés dels preus per m2 en un total de 23 dels 73 barris, com reflecteixen els mapes adjunts. Tanmateix, l’augment de la superfície mitjana dels habitatges llogats, que s’ha donat en un 70% dels barris de la ciutat, ha fet que el lloguer mensual hagi anat majoritàriament a l’alça. A banda dels barris on la magnitud de les variacions té més a veure amb la poca oferta disponible –el cas de la Clota, o Vallvidrera, Tibidabo i les Planes-, els que han registrat una reducció del lloguer mensual el darrer any han estat precisament els de preus més elevats. Així, el lloguer retrocedeix a Pedralbes (-2,6%), a les Tres Torres (-2,1%) i a Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou en menor mesura. A la resta de barris –66 en total- els preus (€/mes) han seguit una tendència ascendent, distribuint-se de forma equilibrada a l’entorn de la mitjana (6%), amb un ampli ventall d’increments per sobre d’aquest valor. La major part dels creixements més intensos s’han donat als barris de l’eix del Besòs. Però si deixem de banda els augments que corresponen als barris amb menys oferta i preus comparativament baixos –Baró de Viver, Vallbona, Torre Baró- el barri més inflacionista ha estat la Barceloneta (+20,6%), pel fort augment de la superfície mitjana. El segueixen dos barris de Sant Andreu –la Trinitat Vella i la Sagrera- i dos de Nou Barris –Ciutat Meridiana i les Roquetes- amb increments del lloguer mensual d’entre el 13% i el 18%, que han afavorit la reducció del grau de dispersió respecte als valors dels barris més cars.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML