Impressió

Mercat de lloguer per barris

Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array

La recuperació de l’activitat al segment del lloguer residencial s’ha estès en el 2021 a tots els barris de la ciutat, després de la forta davallada de 2020 en el nombre de contractes formalitzats. Un any després de l’aplicació de la regulació de rendes, ara anul•lada, també s’havien generalitzat les baixades de preus en termes de mitjana anual, tot i que les dades del darrer trimestre de 2021 ja mostraven novament un repunt interanual a la major part del barris.

La irrupció de la pandèmia va intensificant la trajectòria a la baixa al mercat residencial de Barcelona, una tendència que al segment de lloguer es venia observant des de 2018 i que en 2019 ja va generar el descens del nombre de contractes registrats a la major part de barris de la ciutat, pels desajustos entre la capacitat econòmica de la demanda i els preus. La paralització de l’activitat en un any tan atípic com el 2020 va fer caure la xifra de contractes de lloguer signats a 69 dels 73 barris de la ciutat. El nombre d’operacions davallava més del 15% en més del 80% dels barris i el descens superava el 20% a 41 barris. Només puntualment es va registrar una estabilització o augment dels contractes, en barris dels afores de la ciutat com Canyelles o el Bon Pastor i en d’altres com Baró de Viver o Torre Baró on l’activitat és més testimonial. Tanmateix, la situació s’ha capgirat en 2021, amb xifres a l’alça generalitzades i un repunt de l’activitat que s’aproxima o fins i tot supera el 40% a la meitat dels 73 barris.

Com és habitual, un reduït grup d’uns set o vuit barris forma el nucli central de l’oferta de lloguer, concentrant a l’entorn del 30% dels contractes registrats. La Vila de Gràcia és, un any més, el barri amb el percentatge més elevat, amb un 5,2% dels contractes de lloguer de la ciutat. A l’Eixample, quatre dels sis barris tenen cadascun d’ells un pes a l’entorn del 4% del total i la participació del districte ha augmentat en més d’un punt en relació amb el 2020. També al Raval i a Sant Gervasi –Galvany els contractes representen al voltant del 3,5% del total, mentre que a l’altre extrem, la quantitat de contractes és simbòlica a barris com Can Peguera, la Clota o Vallbona, ja sigui perquè el mercat lliure és escàs i poc representatiu o per tenir una forta presència del parc públic i/o protegit, com el que s’està impulsant actualment a la Marina del Prat Vermell, amb més de 350 d’habitatge públic de lloguer en construcció.

En línies generals, s’observa que les rendes mensuals mitjanes a la major part dels 73 barris es situen per sota dels 919 €/mes del valor mitjà de ciutat en 2021. De fet, la meitat dels barris es troba dins d’una franja de preus mitjans compresa entre els poc més de 700 €/mes de Sant Genís dels Agudells, a Horta-Guinardó, i els 901 €/mes de la Vila de Gràcia. Dos barris de l’Eixample –la Sagrada Família i Sant Antoni- són els que presenten rendes mensuals mitjanes més properes al valor mitjà de ciutat. Aquest es veu empès a l’alça per la dotzena de barris en que les rendes mensuals superen els 1.000 €/mes de mitjana, tot i els descensos de preus que durant el 2021 s’han registrat també a gairebé totes aquestes zones menys assequibles.

 A la banda alta, Pedralbes segueix sent el barri més exclusiu de la ciutat, registrant un any més el lloguer mitjà més elevat, que frega els 1.700 €/mes, un 85% per sobre del valor de ciutat.  Segueix el barri de les Tres Torres, on la mitjana supera els 1.500 €/mes després d’una correcció a la baixa del 9%, superior a la mitjana. A una certa distància però superant els 1.300 €/mes es troben barris com Sant Gervasi-Galvany i la Vila Olímpica del Poblenou que, encapçala el rànquing de preus en termes d’unitat de superfície, amb més de 16 €/m2/mes, seguit de la Barceloneta. Aquests últims són barris que per la seva ubicació propera al mar i per la relativament limitada oferta residencial estan sotmesos habitualment a pressions inflacionistes, tot i que en 2021 no han escapat de la tendència general a la baixa dels preus. A l’altre extrem, les rendes mensuals mitjanes més assequibles s’han registrat a barris com Ciutat Meridiana (527 €/mes).

Si en el 2020 ja es van imposar les variacions de preus de signe negatiu en més de 40 dels 73 barris per l’impacte de la pandèmia, aquesta tendència s’ha estès àmpliament en 2021, un any després de l’aplicació de la Llei 11/2020 de contenció de rendes, enguany anul·lada. Tot i que les dades del darrer trimestre de 2021 ja mostren novament un repunt interanual dels preus a prop de la meitat dels barris, en termes de la mitjana anual les rendes mensuals han anat a la baixa en relació amb el 2020 de forma gairebé generalitzada, en més del 90% dels casos. A banda d’aquells on les variacions relatives –positives o negatives- són menys representatives degut a la manca d’una quantitat d’oferta significativa –com ara la Clota o Vallbona- entre els barris on més han retrocedit les rendes mensuals en 2021 destaquen els de la Font d’en Fargues i el de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou. En aquest últim, la correcció dels preus en relació amb el 2019 és superior al 20%. Altres barris com el Gòtic també han registrat descensos superiors a la mitjana, degut a que la manca de turisme va generar un augment de l’oferta de pisos reconvertits al lloguer tradicional. Tanmateix, això podria ser conjuntural, ja que l’activitat turística enguany s’està recuperant notablement i caldrà veure la dinàmica de les rendes mensuals en els propers trimestres. En sentit contrari, entre els barris que millor han resistit l’embat dels dos anys de pandèmia destaca el de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, amb un repunt dels preus per unitat de superfície superior al 10% en relació amb el 2019.

NECESARIO PARA IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TABLA HTML