- Síntesi de la conjuntura
- Conjuntura empresarial i industrial
- Consum, comerç i preus
- Transports i comunicacions
-
Turisme, fires i congressos
- Construcció
-
Mercat immobiliari
- Contractes d'accés a l'habitatge
- Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya
- Compravendes i preus dels habitatges nous
- Compravendes i preus dels habitatges de segona mà
- Finançament i crèdit hipotecari
- Mercat de lloguer
-
Cost d'accés a l'habitatge
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge en propietat per districtes
- Accessibilitat a l’habitatge en propietat als barris de Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer a Barcelona
- Accessibilitat a l'habitatge de lloguer als districtes i barris de Barcelona
-
Mercat de treball
- Població activa i ocupada
-
Llocs de treball
- Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social
- Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social
- Distribució sectorial dels ocupats
- Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona
- Ocupació en el sector terciari a Barcelona
- Treballadors estrangers a la Seguretat Social
- Sectors econòmics
- Contractació laboral
- Atur registrat
- Emprenedoria i innovació
- Salaris
- Renda Familiar
- Privació material
- Producte Interior Brut
Privació material
El Consell Europeu va aprovar al juny de 2010 una estratègia de creixement per a la Unió Europea (UE) anomenada “Europa 2020”. L’objectiu general d’aquesta estratègia era assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per definir quantitativament els objectius específics d’integració es va implantar a tota la UE l’indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion). Aquest indicador va suposar superar el concepte de pobresa només en termes monetaris, acceptant el caràcter multidimensional de la pobresa i de l’exclusió. L’indicador AROPE queda definit com la suma de les llars amb alguna de les següents situacions: 1) Llars amb risc de pobresa desprès de transferències socials, 2) Llars amb privació material severa (PMS) i 3) Llars amb baixa intensitat laboral.
La PMS es defineix com la situació en la que la llar té quatre o més privacions específiques d’una llista de nou privacions específiques fixades per Eurostat. Els resultats que publica Eurostat mostren que la PMS és un concepte restrictiu, que afecta a menys llars que els altres, però al mateix temps mostra una elevada capacitat per captar les desigualtats territorials.
L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament ha començat l’estudi de la privació material severa (PMS) a Barcelona, utilitzant com eina l’Enquesta de Serveis Municipals. A partir de 2018 s’inclouen al qüestionari les preguntes fixades per Eurostat per identificar les privacions específiques que serveixen en la construcció de la PMS. Els resultats de la PMS es presenten en primer lloc creuats amb una tipologia de llars i per territoris: districtes i grans barris. Seguidament es creuen sistemàticament els resultats de la tipologia de llars amb dos caracteritzacions addicionals: el perfil del sustentador principal de la llar i alguns elements determinants de l’economia de la llar.
