Borsa de Barcelona

La pandèmia i les mesures de finançament directe i generós del BCE per mitigar la recessió econòmica que s’està gestant a l’àmbit de la UE i també mundial resten atractiu al mercat de renda variable com a intermediari de l’estalvi privat. La incertesa és tan elevada que fins i tot la inversió en renda variable s’ho agafa amb calma.

Els escassament quinze mil milions d’euros negociats a la Borsa de Barcelona durant el segon trimestre d’enguany, considerat el trimestre de la pandèmia a la major part d’Europa, és el volum trimestral més baix registrat en el que va de segle. La pandèmia ha estat l’estocada final però el mercat ja venia d’un bienni complicat. L’enfrontament comercial entre Estats Units i Xina amb derivacions en altres camps i en menor mesura el Brexit, han estat factors desestabilitzadors que han afeblit el creixement de l’economia mundial. En aquesta situació, el coronavirus ha impactat de manera similar a “ploure sobre mullat”. I les autoritats monetàries i les polítiques, gairebé sense excepcions, s’han llençat a una expansió monetària i financera com no s’havia vist mai.

A més de la retallada que ha registrat el volum negociat al mercat borsari de la ciutat, imputable en part a la baixa capitalització de la majoria de les societats cotitzades, val la penar insistir en la pèrdua de negoci lligat a la negociació de renda fixa. Una situació que no canviarà mentre no canviï la política ultra expansiva del BCE. En la negativa evolució del volum negociat també hi juga un paper destacat la pèrdua de capitalització de les principals cotitzades amb interessos a Amèrica. Aquest doble impacte ajuda a entendre que el principal índex borsari espanyol encari la segona meitat d’enguany amb pèrdues encara molt accentuades i sense mostrar senyals de recuperació. Ni tan sols lleus.