Crèdit

Després de gairebé una dècada de reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat, la irrupció sobtada de la covid-19 en l’economia ha forçat una expansió creditícia sense precedents. D’aquí el punt d’inflexió en aquesta tendència fins ara contractiva.

Les dades de tancament del segon trimestre d’enguany, que inclou el període més intens i llarg de confinament de la població i cessament de l’activitat econòmica no essencial, reflecteixen un canvi radical de tendència del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país. En un moment en que l’activitat productiva s’ha reduït a poc més del mínim imprescindible, el crèdit remunta gràcies a les polítiques expansives del govern espanyol i del BCE per ajudar al teixit productiu a superar aquesta situació de crisi sobtada i global. En definitiva, és un canvi de tendència forçat que s’accentuarà en el curt termini i que arriba després d’un descens acumulat de més del 40% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi de 2009 o en anys posteriors. Una correcció significativa que obria la porta a donar per gairebé superat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un final d’etapa estroncat per la brutal incidència de la pandèmia en la vida i l’economia del país i de la major part del món.

Les taules i gràfics adjunts reflecteixen l’esforç que darrerament s’ha fet per sanejar els balanços dels bancs i com s’ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers nou anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de vuitanta punts relatius, retornant a la situació de començament de segle. Un esforç de sanejament que la covid-19 ha malbaratat en un no res.