Crèdit

Després de gairebé una dècada de reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat, es comença a intuir un punt d’inflexió en aquesta tendència contractiva. Un canvi d’escenari afavorit els darrers anys pel creixement de l’economia i la reactivació del mercat immobiliari i que ara ensopega amb la recessió associada al coronavirus.

Les dades de tancament del primer trimestre d’enguany, que ja inclouen els primers quinze dies de confinament de la població i cessament de l’activitat econòmica no essencial, reflecteixen el manteniment de la trajectòria lleument contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país alhora que a Catalunya la situació s’ha començat a revertir. Seria un canvi de tendència que arribaria després d’un descens acumulat de més del 40% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi de 2009 o en anys posteriors. Una correcció significativa que obria la porta a donar per gairebé superat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un final d’etapa estroncat per la brutal incidència de la pandèmia en la vida i l’economia del país i de la major part del món.

Les taules i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers nou anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de vuitanta punts relatius, retornant a la situació de començament de segle.