Crèdit

Després de gairebé una dècada de reducció del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat, es comença a intuir un punt d’inflexió en aquesta tendència contractiva. Un canvi d’escenari que sembla especialment proper a l’àmbit català i que s’ha vist afavorit pel creixement de l’economia i del mercat immobiliari.

Les dades de tancament de 2018 reflecteixen el manteniment de la trajectòria lleument contractiva del saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat al conjunt del país alhora que hi ha indicis que semblen avançar que la situació és a punt de revertir a l’àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya. Seria un canvi de tendència que arribaria després d’un descens acumulat de més del 40% des dels volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors. Una correcció significativa que obre la porta a donar per superat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. A l’espera, és clar, de possibles ensurts derivats de resolucions judicials pendents de sentència.

Les taules i gràfics adjunts reflecteixen el manteniment de l’esforç per sanejar els balanços dels bancs i com aquest esforç ha aconseguit reconduir l’enorme diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers nou anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en més de vuitanta punts relatius, retornant a la situació de començament de segle. També es comença a observar un lleu encariment del preu del crèdit hipotecari, imputable a l’evolució del tipus d’interès de referència i als canvis introduïts en la normativa legal que regula les hipoteques.