Crèdit segons usos

Les darreres dades disponibles certifiquen que el saldo viu de crèdit bancari en mans de les famílies s’estabilitza alhora que continua el procés de sanejament de balanços per part dels sectors productius. El crèdit al consum s’ha convertit en la vàlvula d’escapament del sistema bancari a l’hora d’afrontar la pèrdua de negoci i rendibilitat derivada de la contracció de la cartera creditícia i els baixos tipus d’interès.

Després d’acumular un descens de més del 40% en els darrers vuit anys, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius tanca la primera meitat d’enguany insistint en el procés d’ajustament iniciat a començament de la dècada. La conjuntura econòmica expansiva és aprofitada per les empreses per a continuar reduint endeutament però sense renunciar a noves inversions. A més del primari, poc rellevant en termes absoluts, el sector industrial, que concentra prop del vint per cent del total del crèdit bancari en mans del sector productiu, ha començat a normalitzar la seva relació amb les entitats de crèdit. Un pas que també han seguit la distribució comercial i la logística. Per contra i atenent a l’evolució dels respectius saldos vius, no s’entreveu un canvi tan immediat per a la construcció i els serveis immobiliaris.

Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Una tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de la despesa en rehabilitació i equipament de la llar.