Crèdit segons usos

Les dades del primer trimestre d’enguany certifiquen que el saldo viu de crèdit bancari en mans del sector privat s’estabilitza alhora que es manté la tendència al sanejament de balanços per part dels sectors productius. El crèdit al consum s’ha convertit en la vàlvula d’escapament del sistema bancari a l’hora d’afrontar la pèrdua de negoci i rendibilitat derivada de la persistent contracció de la cartera creditícia i els baixos tipus d’interès.

Després d’acumular un descens de més del 40% en els darrers vuit anys, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius tanca el darrer any insistint en el procés d’ajustament iniciat a començament de la dècada. La conjuntura econòmica expansiva s’ha aprofitat per les empreses per a continuar reduint endeutament però sense renunciar a noves inversions. Amb l’excepció de la construcció, la resta de grans sectors productius es situen en una posició de pràctica normalització de la seva relació amb les entitats de crèdit. Està per veure com incidirà en aquesta situació la imprevista i quantiosa pèrdua de producció i rendes que ha generat la covid-19.

Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Una tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de la despesa en rehabilitació i equipament de la llar. Aquí també s’obre un gran interrogant sobre l’evolució a curt i mitjà termini.