Crèdit segons usos

Les dades del segon trimestre d’enguany afloren un notable repunt del saldo viu de crèdit bancari en mans dels sectors productius. La resta del mercat creditici, focalitzat en la inversió immobiliària i el consum durador, manté les tendències dels darrers anys. El crèdit al consum s’ha convertit en el salvavides del sistema bancari a l’hora d’afrontar la pèrdua de negoci i rendibilitat derivada de la persistent contracció de la cartera creditícia i els baixos tipus d’interès.

Després d’acumular un descens de més del 40% en els darrers vuit anys, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius ha iniciat 2020 insistint en el procés d’ajustament iniciat a començament de la dècada. La conjuntura econòmica expansiva ha estat aprofitada per les empreses per a continuar reduint endeutament però sense renunciar a noves inversions. Amb l’excepció de la construcció, la resta de grans sectors productius es situen en una posició de pràctica normalització de la seva relació amb les entitats de crèdit. Està per veure com incidirà en la situació financera de les empreses aquesta situació la imprevista i quantiosa pèrdua de producció i rendes que ha generat la covid-19. De moment, ha forçat un canvi radical d’estratègia gràcies a les facilitats per accedir a nous crèdits a un cost inusualment baix.

Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Una tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de la despesa en rehabilitació i equipament de la llar. Aquí també s’obre un gran interrogant sobre l’evolució a curt i mitjà termini.