Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
I.19 II.19 III.19 I.19 II.19 III.19 I.19 II.19 III.19
PIB 2,7 2,3 2,0 1,7 1,4 1,3 2,2 2,0 2,0
variació anual real (%)
Demanda nacional 3,0 3,0 2,2 2,2 2,1 2,0 1,9 1,0 1,8
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa -0,3 -0,7 -0,1 -0,6 -0,7 -0,7 0,2 1,0 0,2
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 99,6 99,2 98,8 105,5 103,2 101,1 105,2 104,8 105,6
índex 1990-2018=100
Producció industrial 2,9 1,2 0,2 0,1 -0,6 -1,4 -0,1 1,5 1,1
variació anual (%)
Població ocupada 1,2 0,8 1,3 1,4 1,2 1,0 2,7 2,5 1,8
variació anual (%)
Taxa d'atur 3,9 3,6 3,6 6,5 6,3 6,3 14,7 14,0 13,9
(%) de la població activa
Preus de consum 1,9 1,6 1,7 1,6 1,6 1,2 1,3 0,4 0,1
variació anual (%)
Exportacions 10,5 3,0 3,3 4,3 2,7 1,7 -1,0 5,3 0,6
variació anual (%)
Importacions 9,0 6,8 2,4 5,7 2,7 -0,7 2,6 1,8 1,7
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

A mesura que es van assumint les conseqüències efectives i previsibles de l’enfrontament comercial i estratègic entre Estats Units i Xina, l’expansió de l’economia mundial es va alentint. La contenció dels fluxos comercials acaba per impactar en la producció industrial, en els volums d’ocupació i en la demanda de consum i finalment, d’inversió. Però aquest refredament, al que hi contribueixen altres factors com ara la urgència d’actuar contra el canvi climàtic, no sembla pas que hagi d’acabar en recessió.

Les dades disponibles confirmen el que ja venien avançat la majoria de les projeccions: que el refredament de l’economia mundial es mantindria durant la segona meitat de 2019. Una primera constatació arriba amb l’evolució del PIB del tercer trimestre, amb uns resultats que avancen una pèrdua d’intensitat del creixement a totes les grans àrees econòmiques del món. Sense excepció però amb intensitats diferents. Així, tant els Estats Units com Xina i la UE registren un lleu retrocés en termes interanuals però mantenint un creixement trimestral força estable. Japó es devia puntualment de la norma per l’excepcionalitat de la davallada registrada un any abans. En funció exclusivament de l’evolució provisional del PIB, sembla que la pitjor part se l’emporta, per ara, Estats Units, amb la pèrdua d’un terç del seu ritme de creixement en només un any.

L’economia europea ha seguit de prop i amb un impacte similar aquest refredament de l’activitat productiva registrat a l’altre costat de l’Atlàntic. A més de patir les conseqüències de la contenció dels fluxos comercials (l’economia alemanya com a primera damnificada pel seu protagonisme exportador) hi ha sumat les derivades de la incertesa del Brexit, sembla que immers a la recta final. En el cas de la UE, el tercer trimestre s’ha tancat amb un augment interanual del PIB de l’1,3%, mig punt percentual menys que un any abans. Un descens imputable bàsicament a les economies alemanya i anglesa, que han perdut sis dècimes percentuals cadascuna. L’evolució de la resta de grans economies europees ha estat molt més contingut però igualment a la baixa. La política ultra expansiva del BCE ha contribuït a suavitzar aquest refredament de l’activitat productiva però sembla insuficient per forçar un canvi de tendència.

Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional Trimestral, el PIB d’Espanya ha crescut un 0,4% durant el tercer trimestre de 2019 respecte del trimestre anterior i un dos per cent en relació al mateix període d’un any abans. Uns resultats que allarguen la trajectòria descendent iniciada durant la segona meitat de 2017. Després de l’estrany canvi de papers del segon trimestre, provocat per una sobtada contenció de la inversió empresarial, la demanda nacional recupera el seu paper de motor de creixement del PIB i relega a la demanda externa a un paper secundari però positiu gràcies bàsicament, al moderat creixement de les importacions. A destacar la positiva evolució de la majoria dels indicadors laborals, inclosa la remuneració dels assalariats, en un context d’anèmia inflacionista.

Barcelona, 26 de novembre de 2019



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML