Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
III.18 IV.18 I.19 III/18 IV.18 I.19 III.18 IV.18 I.19
PIB 3,0 3,0 3,2 1,8 1,5 1,5 2,5 2,3 2,4
variació anual real (%)  
Demanda nacional 3,6 3,3 3,2 2,1 1,8 1,7 2,7 2,5 2,2
aportació al creix PIB (%)  
Demanda externa -0,6 -0,3 0,0 -0,3 -0,3 -0,2 -0,2 -0,2 0,2
aportació al creix PIB (%)  
Indicador Clima Econòmic 100,2 99,6 99,0 111,2 109,0 105,6 106,7 106,4 105,2
índex 1990-2018=100  
Producció industrial 4,9 4,0 2,9 1,0 -1,1 0,3 0,5 -2,8 -0,2
variació anual (%)  
Població ocupada 1,3 1,8 1,2 1,4 1,4 1,3 2,4 2,6 2,8
variació anual (%)  
Taxa d'atur 3,8 3,8 3,9 6,7 6,6 6,5 14,6 14,4 14,7
(%) de la població activa  
Preus de consum 2,3 1,9 1,9 2,2 1,6 1,6 2,3 1,2 1,3
variació anual (%)  
Exportacions 9,2 6,9 10,9 4,7 3,2 1,2 3,9 0,6 -1,1
variació anual (%)  
Importacions 12,1 8,9 8,9 10,0 7,0 5,5 6,4 5,1 2,4
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

La guerra comercial entre Estats Units i Xina genera una gran preocupació per l’impacte negatiu que té i acabarà tenint en l’actual cicle expansiu de l’economia mundial. En aquesta conjuntura tan conflictiva, en la que Europa és i continuarà sent una víctima col·lateral, les conseqüències econòmiques del Brexit han perdut interès. L’economia espanyola, tot i l’entorn poc favorable, mostra una resistència sorprenent.

Una primera ullada a les dades disponibles corresponents al primer trimestre de 2019 permet constatar el moment dolç que viu l’economia nord-americana. El PIB creix per sobre del seu potencial retardant l’esperat canvi de cicle. El mercat laboral mostra un comportament envejable en termes quantitatius, generant nous llocs de treball i mantenint la taxa d’atur en mínims. Les tensions inflacionistes, relativament moderades, permeten encarar l’enduriment de la política monetària amb molta calma. Atès aquest marc, el creixent proteccionisme que ha desplegat el govern republicà amenaçant als seus principals proveïdors amb increments d’aranzels i restriccions comercials diverses, s’ha de llegir des d’una òptica no exclusivament econòmica. Tot i que acabarà impactant negativament en el ritme de creixement de l’economia mundial. L’OCDE ja ha revisat a la baixa fins al 3,2%, la seva previsió de creixement per enguany de l’economia mundial.

L’economia europea no escapa a aquesta revisió i la zona euro és la que s’emporta la pitjor part, amb una rebaixa de sis dècimes percentuals imputable a l’atonia que es preveu per a les economies d’Alemanya i d’Itàlia. Segons aquesta font, l’espanyola és la única de les rellevants que manté inalterable la seva previsió de creixement. Si hom analitza el que ha succeït durant el primer trimestre d’enguany, les dades provisionals d’Eurostat referides al creixement del PIB no desmenteixen aquelles previsions però mostren alguns resultats parcials que conviden a l’optimisme. Així, Itàlia surt pels pèls de la recessió de la segona meitat de 2018 i Alemanya presenta un creixement trimestral relativament ferm després d’un tancament d’any preocupant. L’economia espanyola continua liderant el creixement entre les grans economies de la UE mentre que la francesa manté l’evolució discreta dels darrers trimestres.   
Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional Trimestral, el PIB d’Espanya ha crescut un 0,7% durant el primer trimestre d’enguany respecte del trimestre anterior i un 2,4% en relació al mateix període de 2018. Una variació que suavitza però no altera la trajectòria descendent iniciada un any enrere. Tampoc frena la progressiva pèrdua de pes relatiu de la demanda interna en l’augment del PIB, motivada per una despesa privada en consum que creix a menor ritme que la pública. Un trimestre més, la inversió, en aquest cas la privada en edificacions i béns d’equipament, compensa parcialment la pèrdua d’impuls del consum. Pel que fa a la demanda externa i després d’un any i mig de frenar el creixement del PIB, torna a contribuir-hi positivament no tant pel dinamisme de les exportacions, que s’estanquen, sinó sobretot pel lleu retrocés de les importacions. Un canvi de signe que trenca amb sis anys consecutius de creixement de les importacions en termes constants.        

Barcelona, 23 de maig de 2019



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML