Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
II.20 III.20 IV.20 II.20 III.20 IV.20 II.20 III.20 IV.20
PIB -9,0 -2,8 -2,5 -13,9 -4,2 -4,8 -21,6 -9,0 -9,1
variació anual real (%)  
Demanda nacional -10,0 -2,5 -1,1 -12,8 -3,8 n.d. -18,7 -7,2 -6,3
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa 0,9 -0,4 -1,3 -1,1 -0,4 n.d. -2,9 -1,8 -2,7
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 93,9 98,1 99,0 71,4 88,1 90,8 78,5 90,3 90,1
índex 2000-2019=100
Producció industrial -14,2 -6,3 -4,2 -19,5 -5,8 -0,9 -24,3 -4,8 -1,9
variació anual (%)
Índex PMI Serveis 37,4 53,2 56,7 30,3 51,1 45,0 28,4 47,3 43,0
>50, expansió; <50 contracció
Població ocupada -12,3 -7,4 -5,5 -3,0 -2,1 -1,9 -18,4 -5,5 -5,4
variació anual (%)  
Taxa d'atur 13,1 8,8 6,8 6,9 7,7 7,5 15,3 16,3 16,1
(%) de la població activa
Preus de consum 0,6 1,4 1,4 0,8 0,3 0,3 -0,3 -0,4 -0,5
variació anual (%)
Exportacions -28,1 -17,2 -12,3 -23,5 -9,4 -4,4 -28,2 -5,8 -2,8
variació anual (%)
Importacions -17,9 -9,0 -3,0 -21,2 -11,8 -7,0 -32,4 -14,2 -7,7
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum i PMI, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

L’FMI estima que la pandèmia de la covid-19 és la principal responsable de que l’economia mundial hagi tancat 2020 perdent un 3,5% del PIB. Un impacte negatiu que es farà sentir durant la major part d’enguany tot i que amb menys intensitat gràcies al procés de vacunació de la població. Segons aquesta font, la pèrdua de producció més intensa l’han patit les economies més avançades, especialment les europees.

Superat el primer any de pandèmia, la covid-19 ha provocat la mort a 2,5 milions de persones i n’ha contagiat a més de cent milions. Tres potències demogràfiques com són Estats Units, Índia i Brasil són les més afectades en termes absoluts. Les tres van prioritzar el manteniment de l’economia a la salut de les persones. El procés de vacunació iniciat a final de l’any passat, necessàriament lent en el seu inici i molt concentrat en els països rics, està incidint en una clara millora de les expectatives a curt i mitjà termini. La realitat a començament d’enguany és una pandèmia que ha requerit ingents recursos pel seu control i per reduir l’impacte social que ha provocat i provocarà. Així, l’endeutament global ha crescut de l’ordre del deu per cent durant el darrer any i equival a un 350% del PIB mundial. Una magnitud difícil d’imaginar i de valorar.

La virulència de la segona onada de la covid-19 ajuda a entendre la situació d’estancament que ha viscut l’activitat econòmica a la major part del món durant els darrers mesos de 2020. La reactivació registrada durant el tercer trimestre a les principals economies avançades s’ha vist frenada per un augment relativament descontrolat dels contagis que ha obligat a imposar noves limitacions de mobilitat i d’activitat. Mesures restrictives que han tingut una especial incidència en branques del terciari. Això explica la manca d’avanç en la reactivació de les economies dels Estats Units i de la UE, que presenten un elevat pes relatiu d’activitat terciària. A l’altre cantó de la balança, Xina es confirma com l’excepció entre les grans potències i ha aconseguit tancar 2020 amb un creixement del PIB comparativament baix però positiu. Però també ha hagut de recórrer a un increment substancial de l’endeutament.

Centrant el focus en l’economia europea, veritable condicionant de l’espanyola, es constata la negativa evolució del PIB del darrer trimestre de 2020 a les principals economies de la Zona euro, bàsicament Itàlia i França. Espanya igual que Alemanya, han acabat assolint un lleu avanç en termes trimestrals. Insuficient, en el cas espanyol, per minorar la forta davallada anual. El contrast l’han aportat les petites economies de l’est i nord de la UE, encapçalades per Romania i Bulgària. En tot cas, la negativa evolució del PIB de la UE durant 2020 s’explica per la pèssima evolució de les economies del sud. Per compensar, la Comissió Europea preveu que Espanya encapçalarà la recuperació prevista pel bienni 2021-2022.

Una ullada ràpida als principals indicadors mostren l’atonia de la conjuntura econòmica espanyola durant el darrer trimestre de l’any passat. S’intuïa una tercera onada de contagis quan encara no s’havia fet net de la segona. Les vacunes continuaven sent més esperança que realitat. En aquest context, tant el clima econòmic com els indicadors avançats evolucionaven plans. Mancava confiança. Un mercat laboral dopat i preus de consum lleument a la baixa. Una situació d’incertesa i apatia a l’espera d’una vacunació generalitzada i ràpida i de l’impuls del manà europeu en forma de fons de recuperació.

Barcelona, 26 de febrer de 2021

 

 



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML