Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
IV.18 I.19 II.19 IV.18 I.19 II.19 IV.18 I.19 II.19
PIB 2,5 2,7 2,3 1,5 1,6 1,3 2,3 2,4 2,3
variació anual real (%)
Demanda nacional 3,1 3,0 3,0 1,9 2,1 1,7 2,5 2,2 1,6
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa -0,5 -0,3 -0,7 -0,4 -0,6 -0,4 -0,2 0,2 0,7
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 99,9 99,3 98,9 109,0 105,5 103,2 106,4 105,2 104,8
índex 1990-2018=100
Producció industrial 4,0 2,9 1,4 -1,1 0,3 -2,7 -0,1 1,7
variació anual (%)
Població ocupada 1,8 1,2 0,8 1,4 1,3 1,2 2,6 2,8 2,5
variació anual (%)
Taxa d'atur 3,8 3,9 3,6 6,6 6,5 6,3 14,4 14,7 14,0
(%) de la població activa
Preus de consum 1,9 1,9 1,6 1,6 1,6 1,6 1,2 1,3 0,4
variació anual (%)
Exportacions 6,8 10,5 3,0 3,2 4,8 2,9 0,7 -1,0 5,4
variació anual (%)
Importacions 9,0 9,0 6,8 7,0 5,7 2,7 5,1 2,6 1,8
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

Quan les expectatives enfosqueixen el panorama i es multipliquen les incerteses, el passat, fins i tot el més recent, perd interès. Tot i que és rellevant per entendre el present. En una conjuntura com l’actual dominada per les conseqüències efectives i previsibles de la guerra comercial entre Estats Units i Xina i la incertesa que genera la possibilitat d’un Brexit sense acord, l’evolució expansiva que ha mantingut l’economia mundial durant el primer semestre d’enguany passa a un segon terme. I no hauria d’ésser així. Un alentiment de les taxes de creixement de l’economia mundial no és sempre un drama ni el preludi de cap recessió global.

Una primera ullada a les dades disponibles corresponents al segon trimestre d’enguany permet constatar el moment encara dolç que viu l’economia nord-americana. El PIB creix lleument per sobre del seu potencial retardant l’esperat canvi de cicle. El mercat laboral mostra un comportament envejable en termes quantitatius, generant nous llocs de treball i mantenint la taxa d’atur en mínims. Les tensions inflacionistes, relativament moderades, permeten encarar l’enduriment de la política monetària amb molta calma. Atès aquest marc, el creixent proteccionisme que ha desplegat el govern republicà amenaçant als seus principals proveïdors amb increments d’aranzels i restriccions comercials diverses, s’ha de llegir des d’una òptica no exclusivament econòmica tot i que acabarà impactant negativament en el ritme de creixement de l’economia mundial. Això és, al menys, el que auguren les constants revisions a la baixa de les previsions de creixement.

L’economia europea no escapa a aquesta revisió i la zona euro és la que s’emporta la pitjor part, imputable bàsicament a l’estancament que mostren les economies d’Alemanya i d’Itàlia. Transcorreguda la meitat de l’exercici, l’espanyola és la única de les rellevants que manté relativament inalterable la seva previsió de creixement. Si hom analitza el que ha succeït durant el primer semestre d’enguany, les dades provisionals d’Eurostat referides al creixement del PIB no desmenteixen aquelles previsions però mostren alguns resultats parcials que conviden a l’optimisme. Així, Itàlia surt pels pèls de la recessió de la segona meitat de 2018, França manté un ritme de creixement feble però estable i Alemanya presenta un creixement semestral igualment anèmic però positiu després d’un final de 2018 preocupant. L’economia espanyola continua liderant el creixement entre els països més grans de la UE.

Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional Trimestral, el PIB d’Espanya ha crescut un 0,5% durant el segon trimestre d’enguany respecte del trimestre anterior i un 2,3% en relació al mateix període de 2018. Uns resultats que confirmen la trajectòria descendent iniciada un any i mig enrere. Un tret remarcable és la notable pèrdua de pes relatiu de la demanda interna en l’augment del PIB, motivada pel canvi de signe de la inversió empresarial. Això ha contribuït a l’estancament de les importacions que, sumat a un lleu augment de les exportacions, s’ha traduït en un increment de l’aportació al creixement del PIB del sector exterior. Augmenten la remuneració i els costos laborals i la productivitat continua amb signe negatiu.        

Barcelona, 30 d’agost de 2019



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML