Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
III.19 IV.19 I.20 III.19 IV.19 I.20 III.19 IV.19 I.20
PIB 2,1 2,3 0,3 1,6 1,3 -2,6 1,9 1,8 -4,1
variació anual real (%)
Demanda nacional 2,2 1,9 -0,4 1,4 1,8 -1,5 1,5 1,3 -4,3
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa -0,1 0,4 0,7 0,2 -0,6 -1,1 0,4 0,5 0,2
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 99,1 99,2 98,8 102,1 100,8 100,0 105,6 101,8 101,2
índex 2000-2019=100
Producció industrial 0,2 -0,7 -2,0 -1,2 -1,8 -4,8 0,8 0,4 -6,0
variació anual (%)
Índex PMI Serveis 50,9 52,8 39,8 51,1 52,1 26,4 53,3 54,9 23,0
>50, expansió; <50 contracció
Població ocupada 1,3 1,3 0,6 1,1 1,1 0,5 1,8 2,0 -0,6
variació anual (%)
Taxa d'atur 3,6 3,5 3,8 6,7 6,6 6,4 13,9 13,8 14,4
(%) de la població activa
Preus de consum 1,7 2,3 1,5 1,2 1,6 1,2 0,1 0,8 0,0
variació anual (%)
Exportacions 2,9 1,3 -0,7 1,9 2,2 -1,8 0,3 2,2 -3,8
variació anual (%)
Importacions 2,3 -2,7 -3,4 -0,4 -2,1 -4,8 1,6 -1,9 -6,0
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum i PMI, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

Les dades que es van coneixent de les principals economies del món expliquen les revisions a pitjor de les previsions d’evolució del PIB per enguany i pel 2021. La manca d’una estratègia global i dels mitjans materials necessaris per frenar l’expansió de la covid-19 allunyen la possibilitat d’eradicar-lo i s’esvaeix el miratge d’una recuperació ràpida. En aquest context, conflictes latents com el que mantenen Xina i Estats Units i, a un altre nivell, la UE i el Regne Unit per la relació post Brexit, afegeixen més incertesa a una conjuntura que en va sobrada.

Quan la pandèmia ja ha visitat, amb desigual incidència, la major part de països del món i es comencen a detectar rebrots localitzats de segona generació, es fa evident que deixarà un panorama esgarrifador. En víctimes i en danys materials. Un desastre natural relativament atípic que pot comportar canvis radicals i permanents en alguns sectors econòmics. Si ens cenyim a les especulacions teòricament més fonamentades, veiem que l’aportació més recent en el moment d’elaborar aquest breu comentari és la que ha fet l’OCDE en forma de revisió de les seves previsions del creixement del PIB per enguany i pel 2021. A grans trets, en l’evolució estimada per enguany es preveu una contracció del sis per cent de l’economia mundial i de gairebé el vuit per cent si es produeix un rebrot general abans de final d’any. En línies generals, l’impacte serà especialment intens en les economies avançades d’Europa. 

La primera estimació oficial de l’evolució del PIB de la UE del primer trimestre d’enguany revela una retallada interanual del 2,6%. Una davallada imputable al confinament que, amb més o menys severitat i extensió van adoptar la majoria dels principals països de la zona i a la limitació de l’activitat productiva no essencial. La conjuntura ha empitjorat tan ràpidament durant el bimestre abril-maig que les previsions de la Comissió Europea per al conjunt de la UE, que ja recollien una bona part de l’impacte de la paràlisi de l’activitat productiva, es veuen superades per les previsions més recents de l’OCDE que apunten a un retrocés de més del nou per cent per al conjunt de la zona euro. Una recessió que està sent i serà especialment intensa als països mediterranis per la repercussió que acabarà tenint la pandèmia en l’activitat turística, com avancen alguns indicadors. Amb l’agreujant que aquest major impacte s’ha centrat en els països europeus amb una posició financera més feble. La CE preveu que les principals economies de la zona euro, amb l’excepció d’Alemanya, tanquin l’any amb dèficits públics de més del deu per cent.

Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional, el PIB d’Espanya s’ha reduït més d’un cinc per cent durant el primer trimestre d’enguany respecte del trimestre anterior i poc més d’un quatre per cent  en relació al mateix període de 2019. Una davallada imputable a la demanda interna afectada pel confinament de la població i el cessament de l’activitat econòmica no essencial. En aquest sentit, el Banc d’Espanya ha estimat que els primers quinze dies de confinament van implicar una pèrdua d’un terç de l’activitat econòmica en relació a la situació prèvia a la covid-19. Un impacte similar al patit per França i Itàlia i més intens que el de la mitjana de la zona euro. L’evolució del bimestre següent segons dades del mercat laboral i d’alguns indicadors avançats d’activitat apunten a un empitjorament molt intens però acotat. No és d’estranyar que l’OCDE situï l’economia espanyola com una de les més damnificades, amb un retrocés anual de més de l’onze per cent.

 

Barcelona, 18 de juny de 2020



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML