Impressió

L'economia espanyola en el context econòmic internacional

Una síntesi dels principals indicadors econòmics
________________________________ Estats Units Unió Europea Espanya
I.20 II.20 III.20 I.20 II.20 III.20 I.20 II.20 III.20
PIB 0,3 -9,0 -2,9 -2,7 -13,9 -3,9 -4,2 -21,5 -8,7
variació anual real (%)
Demanda nacional -0,3 -10,0 -2,6 -1,3 -13,0 -3,9 -18,8 -7,8
aportació al creix PIB (%)
Demanda externa 0,6 0,9 -0,3 -1,4 -1,0 -0,2 -2,7 -0,9
aportació al creix PIB (%)
Indicador Clima Econòmic 98,9 94,4 98,1 100,0 68,5 86,2 101,2 77,1 89,5
índex 2000-2019=100
Producció industrial -1,9 -14,3 -7,0 -5,1 -19,6 -3,2 -6,3 -24,3 -5,0
variació anual (%)
Índex PMI Serveis 47,5 37,4 53,2 43,9 30,3 51,1 42,5 28,4 47,3
>50, expansió; <50 contracció
Població ocupada 0,6 -12,3 -7,4 0,4 -2,9 -1,3 -0,5 -18,4 -5,5
variació anual (%)
Taxa d'atur 3,8 13,0 8,8 6,5 6,9 7,5 14,4 15,3 16,3
(%) de la població activa
Preus de consum 1,5 0,6 1,4 1,2 0,8 0,3 0,0 -0,3 -0,4
variació anual (%)
Exportacions -0,7 -27,9 -1,6 -23,4 -4,4 -28,4
variació anual (%)
Importacions -3,4 -18,1 -4,9 -21,3 -6,5 -32,7
variació anual (%)
Notes: Als Preus de consum i PMI, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions i Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. Les dels darrers trimestres son provisionals.
Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda.

Array
Array
Array
Array
Array
Array

L’economia mundial encara el darrer trimestre de l’any sense poder descartar un transitori empitjorament de la conjuntura com a conseqüència de la virulència de la segona onada de la pandèmia. Per contrarestar aquest clima emboirat, les previsions més recents de l’FMI apunten a una recuperació ràpida gràcies a les economies emergents. Alhora, el canvi en la presidència dels Estats Units, ben rebut pels mercats financers, pot contribuir a consolidar el procés de recuperació.

Segons l’OMS, en només deu mesos d’expansió, la covid-19 ha provocat més d’1,2 milions de morts i uns cinquanta milions de persones contagiades, la meitat a tres potències demogràfiques, Estats Units, Índia i Brasil. I es manté el repunt alcista de la tendència iniciat a mitjans d’octubre. Aquesta realitat d’una pandèmia descontrolada o que distreu ingents recursos pel seu control, continua sent el principal element que condemna l’economia mundial a una severa recessió. Que es preveu curta però intensa en termes de PIB. I amb conseqüències difícils de preveure en l’ordre social.

Com era d’esperar, després de la sobtada i onerosa davallada del PIB provocada per l’expansió de la primera onada de la covid-19, les principals economies mundials han reaccionat a l’alça. Les dades que es coneixen, provisionals, apunten a creixements rellevants durant el tercer trimestre en relació amb l’anterior però que no passen de ser un punt d’inflexió en les trajectòries descendents de les variacions interanuals. Xina és l’excepció entre les grans potències perquè en ser l’origen del coronavirus, les severes conseqüències econòmiques les va patir abans que la resta i ha iniciat la recuperació abans.

Pel que fa a la UE, i més concretament a la Zona euro, l’FMI l’assenyala com l’àrea econòmica més afectada per l’actual recessió. En concret, preveu que el PIB d’enguany perdi més d’un vuit per cent en relació amb el de 2019. Més que la resta d’economies avançades i cinc punts percentuals més que el conjunt de les economies emergents. Alhora, les darreres previsions de la Comissió Europea no són tan pessimistes però confirmen que la segona onada de la pandèmia frenarà el procés de recuperació iniciat durant l’estiu. En conseqüència, no es preveu recuperar els volums previs a la pandèmia fins a final de 2022 com molt aviat. En el ben entès que aquesta segona onada es pugui trampejar sense recórrer a una paràlisi de l’activitat econòmica tan radical com la de primavera. Segons aquestes previsions, l’economia espanyola acabarà l’any com la més perjudicada de la UE-27. La única que perdrà més d’un deu per cent del PIB, seguida per la resta d’economies del nostre entorn, amb les que té en comú una altíssima dependència del turisme.

Segons l’Avanç de la Comptabilitat Nacional del tercer trimestre, el PIB d’Espanya ha repuntat amb prou força, un 16,7% mensual, com per retallar en gairebé tretze punts percentuals la davallada interanual del trimestre precedent. Una represa que s’ha vist frenada per la imposició de noves restriccions a la mobilitat de les persones i a l’activitat en alguns sectors. A poques setmanes de la gran cita consumista del Nadal, les autoritats es resisteixen a imposar un nou confinament com el de març pel evitar un major malestar social (i el corresponent desgast polític) i poder mostrar uns resultats econòmics més favorables que els previstos. S’ha de recuperar, com sigui, la confiança dels socis europeus.

Barcelona, 10 de novembre de 2020

 



NECESSARI PER A IMPRIMIR FIELDCOLECTIONS EN TAULES HTML