Impressió

Barcelona en el context econòmic general

La pandèmia provocada pel Covid-19 ha tancat un llarg període d’expansió de l’economia mundial. A banda d’aquest fet, és igualment rellevant que apareix en un moment en què el lideratge mundial estar en discussió. Alhora que Estats Units sembla que es replega, Xina vol fer valdre el seu potencial econòmic per aposentar-se com una potència de referència més enllà del continent asiàtic. Alhora, la crisi del coronavirus sembla que pot implicar canvis rellevants en la globalització que ha viscut l’economia les darreres dècades.

Enguany, l’any 20 del segle XXI, de ben segur que serà un any de referència obligada per les generacions futures de molts països. Especialment europeus. Ha començat amb la sortida del Regne Unit de la UE (el primer abandó voluntari i ha continuat amb la recessió econòmica més intensa (segons les previsions) d’ençà el final de la II Guerra Mundial. Una pèrdua imputable directament a una successió de decisions polítiques més o menys controvertides i un daltabaix provocat per un desastre natural previsible però inesperat. Dos “accidents” gairebé coincidents en el temps que tenen el potencial de canviar radicalment el món que coneixem. O si més no, d’accelerar els canvis que l’han de transformar. Més o menys cooperació entre Estats? S’ha d’acotar més el poder de les grans empreses? Les polítiques contra el canvi climàtic s’han de prioritzar? A quin nivell de poder s’han de prendre aquestes decisions? Com combinar l’augment de la productivitat derivat de la popularització de les noves tecnologies amb l’augment de l’atur estructural? ...