Trànsit de passatgers per origen i destinació

L’extensió i virulència de la covid-19 explica que 2020 hagi estat un any especialment dolent pel tràfic aeroportuari arreu del món. Barcelona i la resta d’aeroports espanyols i europeus ho han patit especialment per la seva dependència del turisme.

La tendència fortament expansiva que registrava el trànsit de passatgers per l’aeroport de Barcelona d’ençà 2014 ha ensopegat el 2020 amb un obstacle inusual i letal per a persones i empreses. La covid-19 ha perjudicat en diferent grau la major part de l’activitat econòmica i alterat la vida quotidiana de la població. El resultat dels primers mesos de pandèmia es resumeix en una crisi econòmica i social d’abast mundial sense precedents en les darreres set dècades. El transport aeri de passatgers ha estat un dels més afectats per les mesures restrictives de la mobilitat personal aplicades per la majoria de països per tal d’alentir l’expansió de la pandèmia.

Les variacions anuals que recull la taula adjunta són prou il·lustratives de la magnitud del desastre com per no requerir comentaris addicionals. Només constatar variacions extremes com ara les dels Estats Units i Federació Russa a la banda negativa i Marroc, Holanda i Qatar com a principals exponents dels països que, per raons diferents, han registrat una regressió més temperada dels fluxos de viatgers amb Barcelona. Pel que fa als aeroports, l’especial incidència de la crisi en els viatges internacionals explica que si el 2019 només hi havia cinc aeroports espanyols entre els quinze que mantenien més tràfic amb el barceloní, el darrer any han estat set.