Trànsit de passatgers per origen i destinació

El trànsit de passatgers per l’aeroport durant 2019 ha seguit l’estela expansiva d’un any abans, però desaccelerant-se lleument. L’impuls del trànsit intercontinental ha evitat una major pèrdua de dinamisme.

La tendència fortament expansiva que ha registrat el trànsit de passatgers d’ençà 2014 ha requerit, a més del fort impuls del trànsit internacional, el revifament del domèstic. Enrere queda la contracció d’aquest segment del tràfic aeri imputable tant a la crisi com a la competència de l’AVE, especialment en el trajecte entre Barcelona i Madrid. El tomb que els darrers anys ha fet la conjuntura econòmica i el mercat laboral espanyol juntament amb la rebaixa de les tarifes aèries derivada de l’augment de l’oferta de vols i destinacions, a més de l’interès que desperta Barcelona com a destinació turística també a la resta d’Espanya, explica que el tràfic interior hagi tancat els darrers quatre anys registrant taxes de creixement similars o més elevades en termes relatius que les del tràfic amb la resta de països comunitaris.

Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE, que suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona, han augmentat a un ritme del 4,2% durant el darrer any. Una variació sensiblement més baixa que el nou per cent de mitjana anual del quadrienni anterior. És un segment que ja ha assolit un pes relatiu rellevant sobre el total i que el seu marge de creixement es va reduint a mesura que s’esvaeixin els factors extraordinaris que darrerament l’han afavorit. Així, quan l’amenaça terrorista s’ha interioritzat com un risc latent en un nombre creixent de destinacions, Barcelona i Catalunya han perdut una part dels avantatges que aquests darrers anys les havien convertit en destinacions turístiques especialment atractives per la resta d’europeus.

Anant al detall dels resultats de 2019, dels deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre del dos per cent, cinc superen àmpliament el volum de passatgers d’un any abans. Es redueixen lleument els fluxos amb Suïssa, Holanda, Bèlgica i Federació Russa. A l’altre extrem, guanyant quota de mercat amb taxes de creixement de dos dígits, apareixen, per raons diverses, Portugal, EAU, Àustria i Romania. Repeteixen taxa de creixement vigorosa Estats Units i Marroc. Fora del grup dels principals països emissors/receptors, esmentar el fort retrocés de Polònia.