Trànsit de passatgers per origen i destinació

L’augment del trànsit de passatgers per l’aeroport durant 2018 ha seguit l’estela d’un any abans i s’ha recolzat bàsicament en augments extraordinaris dels fluxos de països que ocupen una segona posició com a emissors/receptors de viatgers.

La tendència fortament expansiva que ha registrat el trànsit de passatgers durant el darrer trienni ha requerit, a més del fort impuls del trànsit internacional, el revifament del domèstic. Enrere queda la contracció d’aquest segment del tràfic aeri, imputable tant a la crisi com a la competència de l’AVE, especialment en el trajecte entre Barcelona i Madrid. El tomb que els darrers anys ha fet la conjuntura econòmica i el mercat laboral espanyol juntament amb la rebaixa de les tarifes aèries derivada de l’augment de l’oferta de vols i destinacions, a més de l’interès que desperta Barcelona com a destinació turística també a la resta d’Espanya, explica que el tràfic interior hagi tancat els darrers tres anys registrant taxes de creixement similars o més elevades en termes relatius que les del tràfic amb la resta de països comunitaris.

Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE, que encara suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona, han augmentat a un ritme del 4,5% durant el darrer any. Una variació sensiblement més baixa que el deu per cent de mitjana anual del quadrienni anterior. És un segment que ja ha assolit un pes relatiu rellevant sobre el total i que el seu marge de creixement, a mesura que s’esvaeixin els factors extraordinaris que l’han afavorit, sembla relativament reduït. A mesura què els viatgers han interioritzat l’amenaça terrorista com un risc latent en un nombre creixent de destinacions, Barcelona i Catalunya han perdut una part dels avantatges que aquests darrers anys les havien convertit en destinacions turístiques especialment atractives per la resta d’europeus.

Anant al detall dels resultats de 2018, dels deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre del dos per cent, quatre superen àmpliament el volum de passatgers d’un any abans. Es redueixen lleument els fluxos amb el Regne Unit, Alemanya i Holanda. A l’altre extrem, guanyant quota de mercat amb taxes de creixement de dos dígits, apareixen, per raons diverses, els Estats Units i Portugal. També mostren una taxa de creixement vigorosa Itàlia i la Federació Russa. Fora del grup dels principals països emissors/receptors, esmentar el fort creixement del Marroc, Polònia i Romania i el retrocés de Suècia i Dinamarca.