Trànsit dels aeroports espanyols

El sistema aeroportuari espanyol ha tancat 2019 amb 2,36 milions d’operacions d’enlairament i aterratge i donant servei a 275 milions de viatgers, un 4,4% més que un any abans.

El fort creixement que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol durant els darrers tres anys dóna continuïtat al canvi de tendència encetat a mitjans de la dècada. Una tendència expansiva que es pot observar a la major part dels quinze primers aeroports per nombre de passatgers. El creixement més intens en termes absoluts el protagonitzen els dos aeroports més importants del país, els de Madrid i Barcelona, que en conjunt acaparen més de la meitat de l’augment total del sistema aeroportuari. En termes relatius, els increments més intensos corresponen a aeroports mitjans com ara València i Sevilla, que ja havien destacat un any abans.

El nombre d’operacions d’enlairament i aterratge continua “remuntant el vol” amb un ampli ventall d’intensitats que van des de retallades a la majoria d’aeroports de les Balears i de Canàries, provocades o agreujades per la fallida de Thomas Cook, al fort creixement de Sevilla. La millora de la conjuntura econòmica i la possibilitat d’accedir a finançament en condicions excepcionals han esperonat la demanda i han contribuït a reforçar algunes rutes internes i obrir-ne de noves.

Pel que fa al tràfic de mercaderia, l’augment del total no implica una variació en el mateix sentit a la major part dels aeroports. Amb l’excepció de Madrid i Barcelona, que en conjunt acaparen més de dues terceres parts del tràfic total de mercaderies per via aèria a Espanya, s’observen més variacions negatives que positives. La majoria, poc rellevants en termes absoluts. Ressenyar que en aquest llistat no hi figuren els aeroports de Saragossa i Vitòria, que si bé canalitzen pocs passatgers, ocupen la segona i quarta posició en l’apartat del tràfic de mercaderies.