‘Art, arquitectura i memòria al servei de la mort’ ens descobreix els cementiris de Barcelona com a museus a cel obert
El Cementiri de Poblenou va oferir la presentació del llibre ‘Art, arquitectura i memòria al servei de la mort’, una obra que analitza el patrimoni funerari de Barcelona des de múltiples disciplines. Editada per Ramon Dilla Martí i Maria Torras Freixa, el volum recull investigacions sobre art, arquitectura i memòria col·lectiva als cementiris de la ciutat.

Ramon Dilla Martí (Coordinador del llibre).
Ahir, dimecres 9 d’abril, la capella neogòtica del Cementiri de Poblenou va oferir la presentació del llibre digital Art, arquitectura i memòria al servei de la mort. L’obra, publicada per l’Ajuntament de Barcelona, Edicions UB i Cementiris de Barcelona, revela com els cementiris són molt més que espais de dol: són museus a l’aire lliure que expliquen la història de la ciutat.
La veu dels experts
Miquel Trepat, director de Cementiris de Barcelona, va obrir l’acte amb una reflexió contundent: “Cada panteó, cada làpida és una pàgina del llibre de Barcelona.” Va destacar especialment les obres dels germans Vallmitjana, els relleus de Rafael Atché i els conjunts escultòrics de Joan Roig i Soler, que adornen aquest espai des de mitjan segle XIX.
Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, va explicar com el llibre sintetitza tres anys de recerca: “Hem catalogat més de 200 elements patrimonials als cementiris de Barcelona.” El projecte inclou un catàleg digital amb fitxes detallades de cada obra.
Cementiris, miralls de la societat
Ramon Dilla, coordinador de l’obra, va llegir un passatge especialment emotiu: “Els nostres difunts ens parlen a través de l’art i l’arquitectura que els envolta.” Va posar com a exemple les diferències entre els fossars comunals sobris i els panteons modernistes elaborats, veritables miralls de les desigualtats socials d’època.
El llibre ofereix un recorregut cronològic des dels primers cementiris extramurs fins als espais contemporanis. Un capítol especial analitza com la pandèmia ha transformat els rituals funeraris, amb dades inèdites sobre l’impacte de la COVID-19 en la gestió dels cementiris barcelonins.
Visita als racons amb història
L’acte va culminar amb un recorregut pels llocs més emblemàtics del recinte, com la impactant escultura El petó de la mort de Jaume Barba, o la secció de panteons modernistes. Els assistents van descobrir curiositats com les làpides de víctimes de l’epidèmia de febre groga de 1821.
La publicació, disponible en format digital gratuït aquí, inclou més de 150 imatges i plànols inèdits. “No és un llibre sobre la mort”, va concloure Dilla, “sinó sobre com els vius hem construït espais per recordar.”