Barcelona Llibres

La presentació del llibre Barcelona, ciutat roja. Topografia de la revolució del 1936, de l’historiador Manuel Vicente Izquierdo, va tenir lloc ahir al Born – Museu d’Història de Barcelona com un diàleg entre el mateix autor i el també historiador David Ballester. Aquest acte s’emmarca en el programa municipal Primavera Republicana, com va destacar Carles García Hermosilla, director del Museu d’Història de Barcelona.

Carles García Hermosilla va remarcar la importància d’obres com aquesta per “enfortir la memòria històrica a través de la recerca rigorosa i la divulgació accessible” i va destacar que el llibre ofereix una mirada “topogràfica” i precisa d’una ciutat sacsejada per la revolució del 1936.

L’arquitectura de la revolució: expropiar per transformar

El llibre recull 543 expedients d’apropiacions documentades a Barcelona durant els primers mesos de la Guerra Civil. “Va ser una revolució expropiatòria”, va afirmar l’autor del llibre, que recorda que “la burgesia va desaparèixer de la ciutat gairebé d’un dia per l’altre”. Segons l’autor, un 90% d’aquestes apropiacions van dur-les a terme comunistes i anarquistes, principalment a barris com l’Eixample, Sant Gervasi i Ciutat Vella.

El PSUC, la UGT i les Joventuts Comunistes es van quedar edificis clau com la Pedrera, que esdevingué seu del comitè executiu del PSUC, o el Círculo Ecuestre, reconvertit en el Casal Marx. Per la seva banda, la CNT va transformar la seu del Foment del Treball en la Casa CNT, símbol de l’ascens proletari.

Els usos dels espais: de la burgesia al poble

Les apropiacions no només van tenir un valor simbòlic o estratègic, sinó també funcional. Molts dels edificis confiscats es van reconvertir en espais per a la comunitat: guarderies, hospitals, escoles i residències. “La ciutat es va socialitzar físicament”, va apuntar Izquierdo, “fins i tot la nomenclatura urbana va canviar: la Via Laietana va passar a dir-se Bonaventura Durruti i el carrer Carme va esdevenir el carrer Kropotkin”.

Una memòria reconstruïda i esborrada

En una de les parts més commovedores de la conversa, Izquierdo va explicar com, després del 1939, l’estat franquista es va dedicar sistemàticament a esborrar qualsevol rastre de la revolució: “Els edificis tornaven a mans dels antics propietaris o passaven a ser seus de la Falange. Els noms revolucionaris dels carrers van desaparèixer i els monuments republicans van ser destruïts o refets”.

Barcelona, ciutat roja es tanca amb el capítol La nova normalitat, on s’explica aquest procés de reversió i repressió, que va culminar amb la confiscació sistemàtica del patrimoni republicà i la repressió dels antics combatents i sindicalistes.

David Ballester va destacar que el llibre no només aporta dades, sinó que “ressitua la mirada sobre una Barcelona desapareguda, viscuda per testimonis de primera mà, com George Orwell o Aurora Bertrana”.

Un mapa per no oblidar

A més de la narrativa històrica, Barcelona, ciutat roja inclou quatre annexos fonamentals: una llista de carrers batejats amb noms de víctimes antifeixistes, la relació completa dels 543 expedients d’apropiació, un itinerari recomanat pels edificis expropiats i breus biografies de cinquanta propietaris desposseïts.

“El llibre és també una eina de consulta ciutadana”, va concloure Izquierdo, “una porta oberta per reconstruir la memòria urbana d’una revolució que encara viu, silenciosa, als murs de la ciutat”. Una aportació necessària i singular, va subratllar David Ballester, capaç d’obrir “una escletxa que encara no s’havia cobert” dins la historiografia sobre la Guerra Civil amb “una solidesa admirable”.

Barcelona, ciutat roja es pot descarregar gratuïtament des del web Barcelona Llibres.