Excessos i misèries en la Barcelona de la postguerra

L'Ajuntament de Barcelona publica 'Cuando la riqueza se codeaba con el hambre. Vida nocturna en la Barcelona de posguerra (1939-1952)', de Paco Villar, una immersió en la Barcelona de postguerra, en un període en què la ciutat està sotmesa a un intens estat policial. Un retrat des del punt de vista de l'oci i la vida nocturna d'una ciutat instal·lada en la doble moral i plena de contrastos: misèria i escassetat per a uns, riquesa i excessos per a altres.

La revista, el flamenc, les vedets, el jazz, les orquestres, el cinema, els bars, el music-hall, les sales de festa, els finals de festa, nius d’art, cafès, salons de te, meublés, cases de cites, estraperlo, prostitutes, transformistes, palleres, meuques, cases de gomes, cases de dormir, habitacions per dormir, forats on dormir. Aquesta és la Barcelona de postguerra que retrata el llibre Cuando la riqueza se codeaba con el hambre. Vida nocturna en la Barcelona de posguerra (1939-1952).

Paco Villar fa un recorregut pels barris més populars –el barri Xino, el Paral·lel, la Rambla o el carrer d’Escudellers–, i per una nova geografia de l’oci del luxe que va sorgir al voltant de l’Eixample i la Diagonal. Una mirada extensa, complementada amb una nombrosa il·lustració gràfica, sobre una societat que necessitava ressorgir.

Durant els anys següents al final de la Guerra Civil, la ciutat de Barcelona està sotmesa a la fam i la misèria, a la repressió política, a la venjança, als afusellaments i a les cartilles de racionament. La societat està dividida entre vencedors i vençuts, i entre rics i més pobres. És una Barcelona de contrastos: una classe mitjana empobrida, els pobres multiplicats que viuen una situació sense precedents i una classe alta cada vegada més rica. A tot això cal afegir el fenomen de l’estraperlo, que va ajudar les classes més afavorides a enriquir-se.

A més d’aquesta situació de desigualtats, la societat també es va veure privada de llibertats i controlada pel moviment de defensa de la moral i la religió imposat pel règim franquista l’any 1941, la Liga Española Contra la Pública Inmoralidad. Aquest moviment, juntament amb el control policial, volia limitar la vida d’oci que tenia la ciutat. Els bars i restaurants van restringir els seus horaris; les sales de música, els teatres i cinemes, a més dels seus horaris, van veure com els seus continguts eren sotmesos al control de la censura. El món de l’espectacle també es va veure subjugat a la repressió, i es van imposar grans multes als elements que no duien el segell de la censura: textos, vestuari i cançons, entre altres.

Presentació en línia 

El dimarts 3 de novembre, a les 19 h, en directe des del canal de YouTube de Biblioteques de Barcelona es farà la presentació del llibre on hi participaran Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Paco Villar, periodista, escriptor i autor del llibre, i Enric H. March, historiador i escriptor.